dimecres, 5 de desembre del 2012

LOMCE: UN NOU ATAC AL SISTEMA EDUCATIU CATALÀ


Tot just al passat ple ordinari de novembre es va aprobar per majoria, amb l’abstenció d’ICV i el vot en contra del PP la moció redactada conjuntament amb el grup d’AMS l’adhesió del municipi de Sils a l’AMI (Assoc. de Municipis per a la Independència); abans de procedir a la votació el grup d’Ids va manifestar el següent:
Tal i com manifestem a la part expositiva, i als acords d’aquesta moció, l’adhesió a aquesta associació representa pel nostre grup una crida a mantenir el respecte cap els trets identitaris que conformen la nostra cultura i tradició , la nostra llengua, les nostres estructures com la del Govern de la Generalitat o el Sistema Educatiu Català entre d’altres...
Les continues manifestacions realitzades per la població des de l’11 de setembre i en última instància a les urnes el passat diumenge així ho expressen, ningú sap si la tan reclamada independència serà el camí per la sortida de la crisi però el que si que s’ha de tenir en compte i estem a favor és pel respecte, el respecte a escoltar a la gent, el respecte al dret a poder decidir –l’última paraula l’ha de tenir el poble-, i sobretot el respecte a altra realitat cultural que sempre s’ha mostrat acollidora i ha donat oportunitats de futur als que un dia van decidir deixar la seva terra i venir a Catalunya. 
La resposta de l’Estat davant el resultat a les urnes no s’ha fet esperar, l’esborrany de la LOMCE que en un primer moment ja era força agressiu envers Catalunya i envers un sistema educatiu basat en l’equitat, ara just després de les eleccions s’endureix encara més. El nou esborrany de reforma educativa relega al català com a assignatura residual, per darrere de la llengua castellana o l’aprenentatge d’una primera llengua estrangera; amb aquesta nova llei les assignatures es classifiquen en troncals (castellà i primera llengua estrangera), especifiques (segona llengua estrangera) i d’especialitat, sent aquesta última categoria on quedaria inclosa la llengua catalana.
Aquest fet atempta clarament contra el model lingüístic de les escoles de Catalunya, un model educatiu que ha funcionat amb èxit els darrers 30 anys i que compta amb un ampli consens social ja que gràcies a ell la nostra societat gaudeix d’un bon nivell d’educació i cohesió social, comporta també un menyspreu a les competències del govern de la Generalitat en matèria educativa , al conjunt de la comunitat educativa i a la societat catalana.
La immersió lingüística vigent des del 1984 i la consideració del català com a llengua vehicular a les aules, enfront d’altres models, permet un sistema educatiu sense separar els nostres alumnes per raó de llengua; demostrant que aquest model permet el coneixement de les dues llengües oficials en acabar l’ensenyament obligatori, afavorint la cohesió social i la igualtat d’oportunitats.
Les noves realitats socials, fruit de l’arribada de famílies nouvingudes als nostres municipis, reforcen la idoneïtat d’un sistema educatiu que ajuda a mantenir la cohesió social als barris i als municipis, i que exerceix de sistema d’acollida i arrelament dels nois i noies immigrants.
Des d’Ensenyament es defensa el bilingüisme com una riquesa de la nostra societat, i s’aposta pel trilingüisme com a horitzó desitjable del nostre sistema educatiu.

Els portaveus de Somescola van comparèixer el passat dilluns dia 3 de desembre en roda de premsa per criticar que l’esborrany de llei porta la política educativa a un retorn d’un passat predemocràtic; és a dir: el control doctrinal de l’educació, la recentralització del sistema, la minorització de les llengües no castellanes, amb especial malvolença contra l’escola catalana i els programes d’immersió lingüística que han representat un dels millors èxits del nostre sistema educatiu en els darrers 30 anys.
Somescola ha afegit que el text és un atemptat a la llengua, a la cohesió social i a la promoció d’igualtat d’oportunitats que han presidit l’escola catalana. En aquest sentit, ha afegit que la gravetat del moment és màxima perquè mai ens havien proposat que esborréssim 35 anys d’escola democràtica catalana i, per tant, ha exigit al Govern la màxima contundència en la defensa d’un patrimoni pedagògic que hem construït entre tots.
Així mateix, Somescola ha cridat a tots els centres escolars i educatius de Catalunya a un pronunciament unànime i a l’oportuna mobilització de tota la societat catalana en defensa de la nostra escola.

Des d’Ids manifestem que davant aquest nou atac a la nostra identitat com és l’escola catalana no podem admetre cap mena de flexibilitat, s’ha de crear un front comú: pares, escoles, entitats i partits polítics que surti al carrer per defensar el sistema educatiu de Catalunya. 

L'AIGUA, UN BÉ NECESSARI PER A TOTHOM


L’aigua de la xarxa de les Comes i  Vallcanera ha estat un dels temes més debatuts des de l’inici de la constitució d’aquests nuclis.
Tots ens podem fer el càrrec de la inquietud que representa el fet que et comuniquin de tant en tant que l’aigua que consumeixes conté més fluor del que estableix la normativa. Les temporades en què això es produeix des del Departament de Salut es recomana que s’abstinguin de consumir-ne (únicament com a aigua de boca) els nens menors de set anys i la gent gran.
Des de l’accés d’IDS al govern municipal, de seguida vam iniciar  les gestions necessàries per a la recepció de les urbanitzacions i, un cop assolit aquest objectiu, ens hem esforçat per trobar solució a la qüestió de l’aigua. Un primer acord va ser la signatura, juntament amb els pobles veïns, d’un conveni amb l’ACA adherint-nos al projecte que preveia portar aigua potable des de la dessaladora de Blanes.
A causa de la crisi que patim, tot i disposar ja del projecte executiu aprovat, l’ACA es va fer enrere en el seu acord de finançar la meitat del pressupost ara fa uns mesos. Davant aquesta negativa, des de l’Ajuntament i a través dels serveis tècnics es va redactar i aprovar en ple –amb l’abstenció d’ICV– un projecte que preveu intercomunicar els pous i els dipòsits dels nuclis de Vallcanera i les Comes per tal d’aprofitar les quantitats d’aigua d’uns i les qualitats dels altres, i poder garantir així qualitat i quantitat per a tots els veïns d’aquests nuclis.
Les despeses de finançament d’aquest projecte, que sobrepassen els 150.000 €, les assumirà íntegrament l’Ajuntament de Sils; el projecte sortirà a adjudicació properament i es preveu iniciar les obres en breu. Esperem que amb aquesta obra donarem una solució definitiva al qüestió de l’aigua dels nuclis esmentats. L’aigua és un bé necessari per a tothom.
CONTINUAREM TREBALLANT PER A TU

divendres, 14 de setembre del 2012

El GOVERN DE CiU SUMA PRECARIETAT EDUCATIVA A LA SOCIAL


La reducció d’un 13,2% del pressupost d'Ensenyament en els dos darrers anys –prop de 800 milions- continua augmentant la precarietat als serveis educatius, també a les comarques gironines. És la reducció més alta de totes les comunitats autònomes

Des de 2003 fins a 2010, el pressupost del departament d’Educació va augmentar un 96,5% i en època de crisi econòmica (2007-2010) aquest increment va ser del 17%, situant-se en un 4,2% del PIB. Actualment, la inversió en educació s’ha rebaixat al 3% del PIB, contradient la Llei d’Educació, que marcava l’objectiu per al 2012 del 6% del PIB.
A les comarques gironines:
1. MÉS ALUMNES I MENYS DOCENTS
3.655 alumnes més i 246 docents menys -147 mestres i 99 professors-.
En total, 117.856 alumnes (un 3,2% més) i 7.938 docents (un 3% menys).
També augmenta la precarietat dels docents i s’estableixen 13 modalitats de contractes diferents. La reducció de mestres i professors deixa a l’atur prop de 600 docents fins ara interins.
A més, en cas d’absència del professorat, els centres no podran garantir una atenció adequada perquè no disposaran del personal necessari per substituir-los abans de 15 dies.
Els docents interins no tenen contracte de treball anual i molts passaran a l’espera de nomenaments per a substitucions eventuals.
Els professors han vist reduït el seus salaris entre un 10 i un 25%.

2. EN UN MOMENT DE MÉS NECESSITATS, ES REDUEIXEN LES AJUDES SOCIALS
Reducció dels ajuts i les beques menjadors, agreujada per la falta de diàleg del Govern de CiU amb les AMPA, que estan disposades a buscar solucions, com en el casos de Vilobí d’Onyar, Caldes de Malavella o Agullana. L’autorització perquè els alumnes duguin la carmanyola de casa a un preu de 2 euros no soluciona el problema plantejat per les famílies amb dificultats per pagar el menjadors de les escoles.
La reducció de les ajudes al transport escolar també agreuja les dificultats de les famílies per costejar-lo, fent-lo menys accessible a les famílies.

3. NECESSITATS EDUCATIVES ESPECIALS DESATESES
La bateria de retallades aprovada pel Ministre d’Educació, José Ignacio Wert, ha donat via lliure a les comunitats autònomes per augmentar un 20% la ràtio d’alumnes per aula.
Només a les comarques gironines hi haurà 133 grups d’ESO amb 30 o més alumnes per aula, gairebé la meitat del total de la demarcació.
Es disminueixen els recursos destinats als Plans Educatius d’Entorn o a les aules de reforç i d’acollida.
En els últims 7 anys, l’abandonament educatiu prematur havia millorat 7 punts -34,2% el 2004 i un 26% al 2011. Malgrat això, estem lluny dels objectius de l’Estratègia Educativa d’Educació i la mitjana de la UE, on l’abandonament escolar és del 15%.



4. AGREUJAMENT DE L’ESCLETXA DE SUPORT ENTRE ELS CENTRES PÚBLICS I PRIVATS
Establiment de la jornada intensiva als centres públics, i en menys mesura, als centres privats. També s’elimina la sisena hora dels centres públics, mentre es continuarà aplicant als concertats-privats. L’eliminació de la sisena hora suposa una diferència d’un curs sencer de diferència després de tot el recorregut escolar d’un alumne.
S’agreuja el desequilibri entre els alumnes estrangers que absorbeixen els centres públics (un 19%) i els centres privats i concertats (un 7%), segons la Fundació Bofill.

5. AULES EN MÒDULS SENSE PLANS D’INVERSIÓ CONCRETS PER SUBSTITUIR-LOS
Establiment de aules en mòduls prefabricats sense fixar una data límit per la seva substitució. Manca de planificació de les inversions necessàries en els centres educatius.

6. MENYS SUPORT A LES ESCOLES BRESSOL
El Govern de la Generalitat ha reduit un 52% l’aportació a les escoles bressol municipals, en les fases següents:
- dels 1.800 € a 1.600 € per al curs 2010-11, a més de la convocatòria de beques (5M euros)
- dels 1.600 € a 1.300 € per al curs 2011-12, sense convocatòria de beques
- dels 1.000 € anunciats al Parlament, al maig, s’ha passat a 875 € per al proper curs 2012-13, sense convocatòria de beques
Per tant, la Generalitat deixarà de pagar en tres anys 925 € per alumne, una quantitat que hauran d’assumir els pares donada l’actual situació econòmica dels Ajuntaments.
Si multipliquem aquesta xifra pel nombre de places a les comarques gironines, la suma de l’increment de costos aplicats als pares és de 6.604.500 euros.

7. PERILLEN LES ESCOLES DE MÚSICA I DANSA MUNICIPALS
L'aportació de l'executiu català a les escoles de música s’ha reduït a 230 euros per alumne i a 150 per a les escoles de dansa.

8. AUGMENT DE L’IVA SOBRE EL MATERIAL ESCOLAR
L’augment del 4% al 21% de l’IVA aplicat sobre el material escolar suposa una dificultat afegida a les famílies.

9. FORMACIÓ PROFESSIONAL A 360 EUROS
Els estudiants de formació professional de grau superior pagaran a partir d’aquest curs una matrícula anual de 360 euros a partir del curs 2012-2013.

10. ESTANCAMENT DE LES ESCOLES D’ADULTS
Segons la Fundació Bofill, des del 2010, l’accés d’adults a la formació s’ha estancat en el 9,9%.

dimarts, 11 de setembre del 2012

MANIFEST DE L'AJUNTAMENT DE SILS AMB MOTIU DE LA COMMEMORACIÓ DE LA DIADA NACIONAL DE CATALUNYA DE 2012



Aquest any commemorem la nostra Diada Nacional en moments segurament molt més decisius pel futur Catalunya que no pas els que hem viscut en les últimes dècades. Tant que probablement en els mesos a venir veurem succeir esdeveniments econòmics i polítics majors davant dels quals els ciutadans de Catalunya ens haurem de posicionar.
Els últims anys de crisi i incertesa han posat de manifest que per motius econòmics ni Catalunya ni Espanya en el seu conjunt podran continuar evolucionant de la manera positiva com ho havien estat fent des de l'adveniment de la democràcia, amb la conseqüent extensió de l'estat del benestar i el reconeixement de la diversitat nacional. L'actual situació econòmica i política ha posat de manifest un seguit contradiccions que poden ensorrar el marc de relacions que va establir la Constitució Espanyola de 1978.
En el camp econòmic, per exemple, les xifres del dèficit fiscal entre Catalunya i la resta de l'estat són evidents. Segurament durant els anys de bonança econòmica aquesta situació es podia emmascarar però ara ningú que realment es preocupi pel benestar dels ciutadans pot obviar-la com si res. Hi ha diferències a l'hora de determinar-ne els responsables i establir solucions però ja no és discutible que aquest dèficit genera un perjudici econòmic pel nostre país, el qual malgrat la seva contribució tampoc no es veu especialment compensat ni ben considerat, ans al contrari.
En el pla polític la crisi no es podia fer més patent que amb la sentència del Tribunal Constitucional de 2010, la qual va avortar qualsevol intent de millorar l'autogovern de Catalunya per la via constitucional, que ha quedat esgotada i desprestigiada. Barrat aquest camí, Catalunya es veu obligada a explorar-ne d'altres per tal de realitzar les seves legítimes aspiracions.
En l'àmbit social l'estat tampoc no pot amagar les seves dificultats, que l'han dut a aprimar l'estat del benestar i a augmentar alhora la pressió fiscal, que cada cop més recolza sobre les espatlles de la classe mitjana, treballadora o emprenedora. Una classe que viu amb l'angoixa diària de proletaritzar-se i caure a les mans d'una xarxa assistencial pública cada cop amb menys recursos Les institucions catalanes no podem conformar-nos davant d'aquesta degradació social i hem d'aspirar a construir un país realment just.
La crisi però no és solament nostra sinó que la compartim amb bona part dels nostres veïns europeus. Si durant la Guerra de Successió espanyola i l'episodi de l'11 de setembre de 1714 que avui rememorem la monarquia hispànica es trobava en una crisi profunda i les potències europees tenien els ulls posats sobre nosaltres, salvant les distàncies, avui podem dir que som altre cop protagonistes i que els nostres veïns novament ens escruten detingudament, aquest cop per avaluar la nostra capacitat de generar riquesa i el nostre nivell de responsabilitat a l'hora de no dilapidar-la. Probablement l'escrutini deixi pas a una intervenció i aquesta sigui la primera oportunitat que tinguem des de fa temps de fer passar les decisions racionals al davant de les que ens han portat a la ruïna.
Des de la nostra posició només volem dir que som i volem continuar essent Europa. Que des de fa segles hem estat, per sort, un país industrial i industriós, amb voluntat d'esdevenir més culte i feliç. Aquest somni que malauradament mai no hem assolit, continua essent al nostre horitzó.
Amb aquest projecte de país lliure, just i culte en ment, cadascú de nosaltres, ja sigui des de les associacions o des de qualsevol lloc on tinguem veu i vot, hem se seguir sumant voluntats i esforçant-nos per trobar una sortida a la situació actual. Potser personalment tenim una nul·la d'incidència en la macroeconomia o en la política però sí podem treballar dia rere dia per la llengua i la cultura, pel país i tota la seva gent. Només la constància i la imaginació de tots pot edificar la base suficient per dotar-nos del que un funcionari europeu, per més racional que sigui, no ens podrà donar mai. Com a molt vindrà a fer el recompte un cop ja haguem fet abans la feina.
Així doncs, com un nou estat d’Europa, o formant part d’un reformat estat federal asimètric, o amb un bon concert econòmic, els catalans haurem de prendre partit i, plegats, demostrar que encara tenim la capacitat, la força i les ganes per ser un país capdavanter obert al mon. Avui es un bon dia perquè ho traslladem a tots els ciutadans. Com a font d'inspiració faríem bé de recordar les paraules del president Tarradellas: Catalans: No oblidem mai, que tots units arribarem a obtenir allò que durant tants d’anys hem desitjat. Per a aquesta obra indispensable, Catalunya necessita de tots els seus fills: és massa petita per deixar-ne perdre cap; és prou gran perquè tots hi capiguem.

Visca Catalunya!

Sils a 7 de setembre de 2012

dilluns, 3 de setembre del 2012

INICI DE CURS AMB RETALLADES (52% MENYS DE SUBVENCIÓ I ANUL·LACIÓ DE BEQUES)


Els ajuntaments apugen de mitjana un 18% les quotes a les escoles bressol gironines

La taxa a Blanes és la més cara de Girona, mentre que les llars de Ripoll i Lloret es mantenen com les més econòmiques

 06:30  
Nens i nenes d´una escola bressol, a la Bisbal d´Empordà.
Nens i nenes d´una escola bressol, a la Bisbal d´Empordà. aniol resclosa

INCREMENT DE LES QUOTES Falten pocs dies per l'inici de curs a les llars d'infants i, després de la retallada en educació per part de la Generalitat, els ajuntaments s'han vist obligats a apujar les taxes en més o menys mesura. Una davallada de les preinscripcions en aquests centres, per la impossibilitat de moltes famílies a fer front a noves despeses, ha provocat reduccions de plantilla educativa en molts pobles.

GIRONA | BERNAT MARRÈ L'inici de curs escolar serà, aquest any, més car per als ajuntaments i les famílies que vulguin inscriure els seus petits a les llars d'infants. I és que, en només dos anys, la Generalitat ha retallat un 52% el pressupost destinat als nens i nenes que s'inscriguin en aquests centres (de 1.800 a 875 euros), i la diferència, per tant, haurà de ser assumida per les administracions locals i les famílies. A aquesta reducció cal afegir-hi l'anul·lació de beques que la Generalitat donava a les famílies.
D'aquesta manera es fixa un nou paràmetre de finançament segons el qual, en comptes que cadascuna de les parts assumeixi un terç del cost de la plaça, seran les famílies les que es facin càrrec d'una major aportació. En concret, les famílies hauran d'assumir el 50% de la despesa, mentre els ajuntaments i la Generalitat es responsabilitzaran del 50% restant.
Davant aquesta nova situació són molts els consistoris que s'han vist obligats a apujar les taxes de les llars escolars públiques, mentre que d'altres han aplicat un increment més lleu assumint part de la despesa.

El Gironès
Les escoles bressol públiques de Girona preveuen uns nivells addicionals d'ajut econòmic que es concedeixen segons les condicions socioeconòmiques de les famílies. En tot cas, la quota mensual bàsica és de 180 euros, als quals s'hi han de sumar 6 euros per als nens que utilitzin el servei de menjador, i 30 euros mensuals per aquells nens que assisteixin als horaris complementaris (de 8 a 9 i de 17 a 17.30). Això suposa un augment de la quota mensual del 50%, ja que l'any passat la taxa era de 120 euros.
La disminució de les ajudes de la Generalitat ha provocat un augment del 6% de les taxes a les escoles bressol El Carrilet i Lledoner, de Salt. Durant el present curs, les llars d'infants municipals suposaran un cost de 170 (fins a 5 hores) o 216,35 euros (més de 5 hores) per a les famílies. En la carta que va enviar a pares i mares per informar de la pujada de preus, el consistori va mostrar el seu "desacord amb la xifra que vol aportar la Generalitat ja que atempta contra el model de finançament existent i agreuja encara més la difícil situació dels ajuntaments i les famílies".
De 23 a 17 educadores s'ha vist reduïda la plantilla a l'escola bressol Traps, de Cassà de la Selva, després de la disminució de preinscripcions dels 165 nens que van assistir a la llar l'últim any, als 149 del curs actual. En declaracions a CassàInformació, l'alcalde del poble, Enric Bagué va defensar aquesta mesura davant la retallada de subvencions de la Generalitat i va assegurar que es compliran sobradament les ràtios que estableix el Departament d'Ensenyament en relació amb el nombre d'alumnes i educadores per aula. Durant el curs que s'inicia al setembre, cada família haurà de pagar 138 euros al mes per infant.

L'Alt Empordà
El regidor d'Educació de Figueres, Josep Maria Godoy, assegura que, tot i que les taxes mensuals a l'inici de curs seran de 168,33 euros (20 més que la quota de l'any passat), "a partir de gener de 2013 la taxa passarà a ser de 180 euros". A més, afirma que tot i la disminució de preinscrits a les llars municipals, es mantindrà l'oferta d'educadors. "Un dels centres oferirà un servei de mitja jornada, i això ens permetrà mantenir el mateix nombre d'educadors i educadores".
L'Escala conserva la taxa mensual de 181,36 euros, però, tot i això, el responsable d'Educació i Joventut, Pere Bonter, confessa que el nombre de preinscripcions a aquests centres educatius ha disminuït, i això ha provocat que es prescindeixi del servei de quatre treballadors, dels 27 que l'any passat treballaven a Ballmanetes.
A Roses la taxa mensual serà de 136,8 euros i, de la mateixa manera que el curs passat (126,8 euros), no es preveu que aquesta quota es pugui modificar al llarg del curs. El servei de menjador valdrà 5,5 euros al dia per aquells nens i nenes que mengin a l'escola cada dia, i 6 euros per als nens que utilitzin aquest servei de forma eventual.

La Selva
La quota a les llars d'infants de Blanes (Can Borell, La Plantera i Ca la Guidó), ha augmentat un 95% respecte a l'any passat, i es converteix, d'aquesta manera, en una les més cares de Girona. Per a la modalitat de cinc hores diàries, els pares i mares hauran de fer front a un pagament mensual de 195 euros, mentre que l'any passat la taxa era de 101 euros (llavors la més baixa de la demarcació). Aquesta important pujada per al curs vinent ha provocat una forta caiguda de les inscripcions (només s'han ocupat el 52,5% de les places), que ha desembocat en una reducció del 40% del personal en llars d'infants.
La quota a Lloret de Mar, en canvi, es manté com una de les més econòmiques de les comarques gironines. I és que la taxa mensual serà de 114 euros, 6 més que la que es va aplicar durant el curs 2011-2012. El regidor d'Educació de la localitat, Ignasi Riera, però, no descarta una pujada de quotes quan s'aprovin les ordenances municipals. "Intentarem que la pujada del gener sigui tan lleu com sigui possible, però l'any que ve ja veurem què passarà. Tots els ajuntaments han de fer equilibris econòmics", explica. El nombre de preinscripcions s'ha mantingut estable a Lloret, i per això, segons assegura Ignasi Riera, el servei educatiu no s'ha vist afectat.
També les escoles bressol de Santa Coloma de Farners disposaran de quotes molt assequibles respecte a la resta de poblacions. 115,1 euros serà el pagament que pares i mares hauran de fer mensualment, quantitats que no disten gaire dels 106,55 euros que havien de pagar el curs passat. A més, a les escoles bressol de la capital de la Selva es farà un 25% de descompte per al segon fill.

Garrotxa i Ripollès
Des de l'Institut Municipal d'Educació d'Olot (IME), apunten que les quotes de la localitat variaran en funció de les bonificacions per renda, però el pagament mensual mitjà serà de 180 euros, al qual s'hi haurà d'afegir un pagament per material, una quantitat significativament superior als 160 euros mensuals del curs 2011-2012. Les retallades de la Generalitat han afectat, també, els professionals del sector, i tot i que s'ha renovat tot aquell personal interí, la reducció de matriculacions ha desenvocat en una reducció del 14% del personal.
Ripoll és un dels municipis on afectarà menys la retallada. Tot i que l'única escola bressol del municipi, Mare de Déu de Núria, és de titularitat pública, les taxes mensuals també augmentaran de forma significativa, dels 78 euros del curs passat, als 98 euros del curs que està a punt d'iniciar-se.

El Baix Empordà
A Sant Feliu de Guíxols es mantindrà la taxa mensual en jornades de 5 hores a 154 euros, el mateix preu que es va aplicar a partir del gener del curs passat. La matrícula, en canvi, patirà un lleuger augment, dels 113,3 euros del curs 2011-2012 als 125,75 euros que els pares hauran d'abonar aquest curs. La taxa mensual per servei de menjador serà de 128 euros, i la taxa per mitja hora complementària, de 20,05 euros al mes.
Tampoc ha augmentat gaire la taxa mensual a les escoles bressol de Palafrugell que, segons informen des de l'àrea d'educació, "només pujarà dos euros respecte a les que es van aplicar al gener", que era de 145 euros. Tot i això, no descarten que es puguin aplicar noves pujades a partir del gener de 2013.
A la Bisbal ja es preveia un lleuger augment de la taxa a l'escola bressol El Tren Petit. Els preus mensuals a la llar de la capital del Baix Empordà se situen a 180 euros pels nadons de 4 mesos a 1 any, 150,13 per als alumnes de 13 a 24 mesos, i 124,9 euros per als nens i nenes de 25 mesos a 3 anys, és a dir, un augment aproximat de 6,3%.

El Pla de l'Estany
El consistori de Banyoles ha seguit el peu de la lletra les paraules de la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, que va proposar a la comissió mixta d'Educació que les famílies assumissin el 50% de la plaça de les escoles bressol, que ella mateixa va xifrar en 3.420 €, és a dir, 171 euros mensuals. L'increment respecte a l'any passat és, per tant, del 23,5%.

Font: Diari de Girona

dimarts, 21 d’agost del 2012

L'ESTAT TORNA A OBLIDAR LA N-II

La pressió de Foment per abaratir un tram d´autopista gallega crispa els alcaldes de la N-II

Els batlles afectats consideren "vergonyós" i "intolerable" que el Ministeri segueixi arraconant els problemes de la via gironina

Diversos alcaldes afectats per la N-II, en un dels trams d´aquesta via el passat mes de juny.
Diversos alcaldes afectats per la N-II, en un dels trams d´aquesta via el passat mes de juny.  carles colomer
GIRONA | F.B. 
Indignació. Aquest és el sentiment que arrosseguen molts dels alcaldes dels municipis afectats pels problemes de la N-II a les comarques gironines. No és una sensació nova, ja que fa anys que reclamen el desdoblament d'aquesta autovia sense obtenir cap resposta del Govern de Madrid. Però els tractes que el Ministeri de Foment està fent actualment amb la concessionària d'una autopista gallega per rebaixar els peatges als conductors i evitar el seu pas per una autovia sense desdoblar (un cas molt semblant al de la N-II), ha, acabat de crispar els ànims dels batlles gironins, que veuen amb estupefacció com l'Estat ha prioritzat una vegada més els interessos d'altres territoris de l'Estat.
El ministeri que dirigeix Ana Pastor està en negociacions amb Audasa, una concessionària que gestiona, entre altres, el tram que va entre Vigo i Pontevedra. Segons va publicar Diari de Girona, Foment té objectiu de pressionar Audasa perquè el peatge disminueixi un 50% als conductors de la zona, argumentant que els usuaris no tenen més alternativa que pagar perquè l'autovia que circula en paral·lel, la N-550, no està desdoblada i suposa un "greuge" per als conductors.
Per als alcaldes afectats, aquest cas és una prova més de la indiferència que mostra el Ministeri de Foment cap els problemes d'infraestructures a les comarques gironines. El cap de l'Ajuntament de Maçanet de la Selva, Antoni Guinó, va opinar que l'Estat "no té voluntat ni ganes de resoldre els problemes amb la N-II. L'alcalde va recalcar que era "vergonyós" que una proposta com la gallega no tingués una resposta igual a les comarques gironines tenint en compte que el volum de trànsit a la N-II era molt més elevat que a la N-550 gallega. En aquest sentit, va explicar que l'alternativa a Catalunya era un peatge tou a l'AP-7, però va augurar que les obres de la N-II estarien enllestides el dia que Catalunya assolís la independència perquè "està clar que si depèn de Madrid, no la tindrem mai".
L'homòleg de Guinó a l'Ajuntament de Caldes de Malavella, Salvador Balliu, també va fer una reflexió semblant sobre aquest tema: "Decisions com aquestes són les que fan que fins i tot els que no són independentistes s'hi tornin". L'alcalde de Caldes va remarcar que "ja ho hem provat tot, i la decisió del Ministeri de buscar solucions a altres territoris és una provocació que amb aquests precedents motiven a crear un malestar que afecta el dia a dia".
L'alcaldessa de Vilademuls, per la seva banda, va qualificar de "vergonyós" el menyspreu de Foment vers la N-II, i també va llançar una advertència: "arriba un punt que s'ha de dir prou. Que no ens tractin de ximples. Si estem arraconats i decidim marxar, no els farà res, oi? Total, està vist que no els importem".
Per la seva banda, l'alcalde de Sils, Martí Nogué, va dir que "ja no sabem què fer. Portem demanant-los solucions des de fa molts anys, més segurament que els afectats de Galícia, i l'únic que reclamem és un tracte igual". Nogué va manifestar la seva voluntat que Foment trobi una solució que resolgués sobretot el trànsit de camions que passen per determinats trams de la N-II.

El mateix tracte
El diputat de CiU al congrés Jordi Xuclà va demanar al Ministeri de Foment que doni a les comarques gironines el mateix tracte que està donant a zones com Galícia. "Demano a la ministra que si resol els greuges de la seva terra, també ho faci aquí". Xuclà va recalcar que el PP "està perdent un any per l'adjudicació de la N-II", i va expressar el seu temor al fet que l'abaratiment dels peatges de l'autopista com a mesura compensatòria no vagi acompanyada d'un allargament de la concessió de l'autopista. 
Font: Diari de Girona

divendres, 13 de juliol del 2012

VOLUNTARIS AL SERVEI DEL MUNICIPI: PROTECCIÓ CIVIL


Des del passat mes de juny el municipi de Sils compta amb una nova entitat,  l’Associació  de Voluntaris de Protecció Civil.

Aquesta entitat ha sorgit de la voluntat d’un grup d’onze joves de Sils que s’han organitzat per tal de col·laborar de manera desinteressada en diferents tasques pròpies de l’àmbit de protecció civil al municipi de Sils.

Les actuacions d’aquests voluntaris depenen de la convocatòria de l’Alcalde o del Regidor de Governació i cobririen actes i emergències on fos necessari un reforç en les tasques que té encomenades el propi Ajuntament; com per exemple: cobrir la Cavalcada de Reis, Carnestoltes, Festa Major, competicions locals, nevades, incendis on també intervindria l’ADF local...

Aquest jovent es va haver de formar mitjançant el curs que els capacita per poder actuar com a membres de Protecció Civil aconseguint el certificat per l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, van realitzar els tràmits necessaris per a constituir-se com a Associació de Voluntaris de Protecció Civil; i l’Ajuntament ha realitzat per la seva banda, els tràmits administratius que es requerien i ha procedit a la signatura del Conveni amb l’Associació i a la cobertura de l’assegurança de Responsabilitat Civil i accidents.
Finalment, l’últim dels tràmits necessaris per a la inscripció en el Registre de Justícia es va realitzar al ple del 27 de juny on es va procedir al nomenament dels seus integrants.

Un cop realitzat aquest nomenament l’alcalde de Sils Martí Nogué va tenir les següents paraules d’agraïment ressenyant el caràcter desinteressat i altruista d’aquest jovent.

Agraïm aquesta iniciativa per part vostra, i més en el temps que corre. És de lloar que joves com vosaltres sense cap ànim de lucre, amb esperit emprenedor i vocació de voluntarietat i altruisme es posi a disposició del municipi per les tasques pròpies de protecció civil que reforçaran les que ja desenvolupa l’ajuntament. Ànims i esperem que us consolideu i que en un futur es vegi ampliada i se us pugui reconèixer la tasca que fareu”

Més informació: Diari de Girona

dimarts, 10 de juliol del 2012

L'ESTANY DE SILS, CAMP DE TREBALL


L’Ajuntament de Sils ha signat un conveni de col·laboració amb Acciónatura i Fundació Escolta Josep Carol per tal de fer actuacions de voluntariat a l’espai de l’Estany de Sils
Segons els acords adoptats:
* L'Ajuntament proporciona l'espai de La Laguna durant el mes de juliol per tal d'acollir als voluntaris/es que treballaran en aquest Campus (cuina, vestidors, dutxes i espai per dormir).
* La Fundació Escolta Josep Carol té com a objecte social, prestar serveis en el camp de la cultura i l’educació no formal i la promoció del voluntariat mitjançant camps de treball i altres accions dins el seu programa Estiu Jove.
* L’Ajuntament de Sils i Acciónatura desenvoluparan projectes de recuperació de l’estany de Sils mitjançant accions participatives amb l’entorn local i la voluntat de realitzar camps de treball en el seu medi social i/o natural proper, i precisa per al mateix de la col·laboració d’una entitat que fomenti el voluntariat.

Aquestes accions es duran a terme en dos quinzenes que corresponen al desenvolupament de dos projectes:

Projecte:  L’Estany de Sils (primera quinzena juliol)
Tasques que es duran a terme:
·         Introducció de noves espècies vegetals dins la zona de l’estany, sobretot als prats que hi ha als voltants de les basses d’aigua.
·         Fer el manteniment i la conservació en bon estat de l’estany fent diferents tasques com l’ampliació del tancat de cavalls i valls de desguàs, manteniment dels itineraris o de les basses per a amfibis i de les plantacions dels arbres.
·         Fer una neteja de l’entorn natural de l’estany com l’eliminació de les plantes exòtiques i desbrossar els esbarzers.

Projecte: Sils gota a gota (segona quinzena juliol)
Tasques que es duran a terme: restauració de basses per a amfibis, fer seguiment de l’estat de qualitat de l’estany, gestionar la zona forestal d’una omeda i la restauració dels aguaits.


dimarts, 3 de juliol del 2012

PLA LOCAL DE JOVENTUT 2012-2015



El Ple Extraordinari celebrat el passat dimecres 27 va aprovar l’estudi realitzat al municipi sobre les necessitats i inquietuds que presentava el jovent (de 16 a 29 anys) manifestades a través de les diferents taules de participació i que han permès planificar les actuacions que en matèria de Joventut es podran realitzar  en els propers quatre anys que ascendeixen a un pressupost total de 179.000.-€.
El principal objectiu d’aquest pla és promoure polítiques que afavoreixin l’emancipació a aquest col·lectiu facilitant-los , en la mesura del possible, l'accés al món laboral i a l'habitatge per tal que puguin desenvolupar llur propi projecte de vida i participar en igualtat de drets i deures en la vida social i cultural. A més d'aquestes, l'Ajuntament també desenvoluparà altres polítiques de joventut per donar respostes a les necessitats que han estat detectades durant l'elaboració del document. 
Així com l'habitatge, va ser el tema estrella del darrer Pla Local de Joventut i de les necessitats juvenils tal com s'expressaren a les Taules Joves de Participació per l’elevat cost de la vivenda i a on l’actuació de l’Ajuntament va ser la rehabilitació d’unes vivendes per convertir-les en Pisos per al Jovent, ara aquest fet ja no suscita gairebé controvèrsia perquè segons les enquestes tot jove sap que la situació econòmica li permetrà trobar un habitatge a un cost raonable sempre i quan trobi una sortida laboral mínimament digna. Pel contrari, el tema prioritari i de base  és el del treball que ha disminuït entorn un 10% (al 2008 el percentatge de joves contractats d'entre 16 a 29 anys era del 41% a gener del 2012 ja havia baixat fins al 31%).
En aquest sentit una de les actuacions més importants destinades als joves al llarg de l'any és el projecte d'inserció laboral anomenat Anem per feina el qual es va iniciar ara ja fa cinc anys amb 12 joves i que és model de referència en projectes similars. L'Ajuntament aquest any contractarà i formarà 28 estudiants del municipi perquè al llarg de l'estiu treballin pel poble en els diferents equipaments municipals (Ajuntament, Arxiu Municipal i Centre Cívic)  i a la brigada d'obres i serveis. En aquest període el personal municipal, encara que sigui de manera temporal, s'incrementa notablement per donar protagonisme als joves.
Altres necessitats detectades són les que corresponen a la cohesió social ja que el principal impediment és que no existeix un servei de transport públic que relligui de manera suficient les zones residencials allunyades i els joves depenen dels pares pels seus trasllats-els joves de Vallcanera ,per exemple, s'han de desplaçar per gaudir dels serveis que l'Ajuntament els ofereix però no tenen mitjans de transport -. La línia estratègica que es deriva del Pla i, per tant, de les necessitats manifestades pel jovent és que L'Ajuntament posi en funcionament un espai de trobada pels joves al Centre Cívic de Vallcanera i que es realitzi l’adaptació del camí que segueix la riera de Vallcanera per convertir-la en una via verda per tal que es pugui arribar a Sils sense haver de transitar per la carretera GI-555 (tal com es va aprovar a la modificació pressupostària del ple del mes d’abril).
Entre d’altres actuacions, tot i que no es contemplava al Pla de Joventut anterior, els joves han demostrat que es posen al servei de la comunitat quan se'ls necessita, ja que han respost positivament durant l’últim any a la petició de l'Ajuntament i de l'institut de treballar voluntàriament i solidàriament per sectors necessitats de la població del municipi. La valoració positiva d’aquest fet ha suposat que es fixi com un objectiu a mantenir durant els propers quatre anys i així continuar potenciant aquestes activitats de voluntariat (Projecte Junts fem deures, Formació d’Informàtica als aturats, grups de serveis...) ja que mentre el col·lectiu de joves faci coses plegats i mantingui una mínima identitat comuna serà més difícil que les diferències socials esdevinguin obstacles insuperables.
Cal ressenyar que aquests plans són línies estratègiques que sorgeixen de la participació del jovent en la seva redacció i que estan condicionades a factors puntuals, les grans línies d'actuació i que per tant li corresponen una major previssió pressupostària corresponen a aquelles d'impacte perllongat (pisos, brigada jove...) d'altres poden correspondre a necessitats de menys impacte i que poden manifestar-se en un moment puntual i no ser necessàries en el marge d'un o dos anys. L'èxit de l'aplicació d'un Pla Local correspon a saber respondre a aquelles de més impacte i de reconduir i saber detectar les secundàries i treure'n profit i potenciar altres que en vagin sorgint, ja que és un Projecte Viu susceptible a modificacions.
El Pla es va aprovar amb els vots a favor d’IdS i PP, les abstencions de CIU i UPS i els vots en contra d’ICV i AMS .

dimarts, 12 de juny del 2012

LES FAMÍLIES HAURIEN DE PAGAR EL 50% DEL COST DE LA LLAR


Ensenyament exposa a la comissió mixta que el preu de les llars d'infants sigui diferenciat depenent de les rendes familiars

  • La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, ja va donar a conèixer la mesura en seu parlamentària el passat 17 de maig.
  • La proposta inclou que el conjunt de les famílies paguin el 50% del cost d’un centre i la resta a parts iguals, un 25% la Generalitat i un 25% els ajuntaments. Es tracta d’una mesura conjuntural.
  • El Departament ha fet un estudi sobre el cost d’una plaça de llar d’infants i el càlcul resultant és de 3.420 euros per alumne i any sense serveis complementaris.
  • La proposta s’aplicaria el curs vinent, amb temps suficient per poder reorganitzar el servei i el preu de les matrícules


El Departament d’Ensenyament ha presentat aquest matí a la Comissió Mixta (taula on s’inclou el propi departament, la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis) la proposta perquè les famílies paguin el cost de la llar d’infants en funció de les seves rendes familiars. Aquesta mesura ja la va donar a conèixer la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, en seu parlamentària el passat dia 17 de maig en el sí de la comissió d’Educació i Universitats.
El mapa de llars d’infants del període 2004-2008 preveia la creació de 30.000 places i se n’han creat 40.493. A través de diversos convenis s’ha anat prorrogant la creació fins a l’agost de 2012, fet que pot suposar un increment de unes 4.000 places més. L’oferta actual de places és de 64.326 tot i que actualment se n’ocupen 50.093. Durant aquest període el principi que inspirava el repartiment de les despeses era un terç del cost de la plaça l’assumien les famílies, un altre terç, la Generalitat i el terç restant, els ajuntaments.
En la reunió d’avui, que ha presidit la consellera Rigau, s’ha proposat que les famílies en el seu conjunt paguin el 50% per cent del cost de la plaça i la resta es divideixi en parts igual entre l’administració catalana, un 25% i l’administració local un altre 25%.  Aquesta mesura té caràcter conjuntural. El pagament de la part de les famílies s’haurà d’establir a través de bandes tarifàries o de beques. Les beques han de sortir del pagament final que faci el departament i de les aportacions que també facin els propis ajuntaments.
El Departament també ha fet un estudi intern del cost de la plaça de llar d’infants amb l’aplicació  del decret del 4 de juliol del 2006 pel qual es regula el primer cicle d’educació infantil i els requisits dels centres, el conveni col·lectiu del sector, i sense tenir en compte ni les acollides matinals ni el menjador, ja que s’entenen com a serveis extraordinaris. Així el cost de la plaça és de 3.420 euros per alumne i any, dels quals el Departament en pagarà 875 euros per alumne la consellera ha concretat la xifra, tal com va anunciar que faria en seu parlamentaria.
Durant la reunió hi ha hagut un debat intens sobre l’impacte de les mesures d’austeritat en aquest àmbit que han de significar una millor reorganització dels efectius sense baixar la qualitat de les llars d’infants. Així per exemple, es proposa que la direcció tècnica sigui compartida en diferents llars d’infants.  La comissió continuarà les reunions, però les propostes ja anunciades permetran a les administracions locals poder donar la xifra que han de pagar les famílies el curs vinent i preparar les reorganitzacions per ajustar-se al decret que els siguin necessàries. Aquestes mesures facilitaran la flexibilització del model que fins ara no permetia adaptar-lo a cada realitat.
Font: Sala de premsa www.gencat.cat


L'ALTRA CARA DE LA MONEDA

La consellera  Rigau, aquest matí, a la Comissió Mixta (Departament d’Ensenyament amb l’ACM i l’FMC) ha anunciat que el mòdul de finançament de la plaça d’escola bressol municipal serà de 875 euros, per al proper curs 2012-13.
Aquest mòdul de 875 euros/plaça serà únic i per igual a cada municipi, contràriament al que diu la nota de premsa emesa per la conselleria. El que s’ha dit és que el nou model de finançament el Departament d’Ensenyament el condicionarà a la justificació de l’aplicació de beques o bé de trams tarifaris en funció de les necessitats econòmiques de la famílies.
Segons Ensenyament una plaça d’escola bressol té un cost de 3.420 euros, sense menjador. Les dades de referència que tenim és que una plaça de llar d’infants de la Generalitat supera els 7.000 euros/plaça i que la mitjana del cost d'una plaça és de 5.400 euros, segons estudi publicat per la Diputació de Barcelona, en els Cercles de Comparació.
La quantitat del nou mòdul de 875 euros/plaça respon a un nou paràmetre de finançament, en el qual, enlloc d’assumir un terç del cost de la plaça cadascuna de les parts (la Generalitat, l’ajuntament i les famílies), planteja que les famílies es facin càrrec d’una major aportació. En concret, les famílies hauran d’aportar el 50% de la despesa, mentre que la Generalitat es responsabilitza del 25% de l’import, percentatge que també calcula per als ajuntaments, que apotaran l’altre 25%. Aquest mòdul no serà complementat amb una convocatòria d’ajuts.
També, la consellera Rigau ha exposat la voluntat de trametre instruccions per poder flexibilitzar l’actual marc normatiu, imprescindible per poder fer sostenible el servei. Entre aquestes instruccions ha citat la possibilitat d’augmentar la ràtio per aula a partir dels infants d’un any.
Els representants de l’FMC a la Comissió Mixta Departament d’Ensenyament-entitats municipalistes han manifestat el seu desacord amb la xifra de 875 euros/plaça atès que en aquests moments representa un trencament amb el compliment de la Llei 5/2004 del Parlament de Catalunya, en la què s’instava a la col·laboració entre administracions. Per una banda, s’ha vulnerat el model de finançament existent i, per l’altra, agreuja encara més la difícil situació dels ajuntaments que veuen incrementat el seu deute, en aquests moments, condicionat a l’encotillament de l’actual Llei Orgànica d’Estabilitat Pressupostària. I agreuja, així mateix, la situació d’aquelles famílies que sense trobar-se en una situació de pobresa, en un percentatge cada vegada més elevat, estan veient reduïdes les seves possibilitats de pagar serveis adreçats als seus fills
Font : FMC

ELS ALCALDES GIRONINS EXIGEIXEN L'ACABAMENT DE L'N-II


Clam unànime dels alcaldes gironins per exigir l´acabament de les obres de l´N-II

Batlles i representants dels consells comarcals viatgen a Madrid per parlar amb els portaveus a la comissió de Foment

 12:23  
VOTI AQUESTA NOTÍCIA  
Alcaldes de municipis afectats per les obres de l´N-II, la gran majoria de la Selva, i presidents de consells comarcals gironins, han reclamat la necessitat de que s´acabin les obres quan abans millor a peu de carretera.

Alcaldes de municipis afectats per les obres de l´N-II, la gran majoria de la Selva, i presidents de consells comarcals gironins, han reclamat la necessitat de que s´acabin les obres quan abans millor a peu de carretera. ACN
ACN Les obres de desdoblament de l'N-II ja no poden esperar més i és una "necessitat" que s'acabin quan abans millor. Aquest és el missatge que els alcaldes dels municipis afectats per les obres, la gran majoria de la Selva, han volgut transmetre en una trobada que han fet aquest dimarts a peu de carretera a l'alçada de Sils (Selva) un dia abans de reunir-se a Madrid amb tots els partits al Congrés. Estan decidits a defensar tots junts el que consideren un tema de "sentit comú". "Això no pot continuar més així", ha assenyalat el president del Consell Comarcal de la Selva, Robert Fauria, que ha assegurat que faran tot el que estigui a les seves mans per traslladar aquest missatge als polítics.
A dos quarts de nou del matí, els alcaldes afectats per les obres de l'N-II -la gran majoria de la Selva i alguns d'altres punts, com ara Borrassà (Alt Empordà)- i bona part dels presidents dels consells comarcals de la demarcació s'han concentrat a peu de carretera, a l'alçada de Sils, per mostrar la situació en què es troba la via per on hi passen uns 22.000 cotxes diaris, segons ha apuntat Fauria. El president del Consell Comarcal de la Selva ha apuntat la xifra per denunciar que altres vies amb afluències de trànsit molt menors han estat les escollides per a fer-hi obres en el context de crisi actual.
"No es tant un tema de política o econòmic, sinó més aviat de sentit comú", ha declarat, tot afegint que és un tema que s'ha de resoldre "el més aviat possible" perquè ja no es pot continuar així. Envoltat dels alcaldes per tal de donar la imatge de front comú, Fauria ha apuntat que un país "amb males infraestructures no pot tirar endavant" i ha denunciat algunes de les principals problemàtiques que té aquesta via, des que les obres han quedat paralitzades i a mig fer, com són els accidents mortals -"gairebé cada dia"- i les basses i contínues inundacions de la via quan plou amb la perillositat que això suposa per a la conducció.
La trobada amb tots els grups polítics a Madrid
El territori porta molt temps reivindicant amb diferents actes la necessitat de que s'acabin les obres. De fet, fa dos anys, ja van denunciar la seva paralització amb una concentració similar a la d'aquest dimarts però aquest cop és diferent, ja que demà mateix es reuniran per primer cop amb tots els portaveus a la comissió de Foment dels partits representats al Congrés. Tot i reconèixer que no estan "massa esperançats" amb els resultats, "per nosaltres no quedarà i mirarem d'aconseguir el màxim", ha subratllat Fauria.
Consideren que és el moment adequat, atès que encara no s'han aprovat de forma definitiva els Pressupostos Generals de l'Estat i encara s'estan debatent esmenes. Els presidents dels consells comarcals gironins van acordar que calia parlar directament amb els responsables d'infraestructures per intentar desencallar la situació.
Serà un matí replet de reunions el mateix dia que el sector empresarial gironí -entre els quals hi havia FOEG i la Cambra de Comerç de Girona, entre altres- havia previst fer una trobada al Congrés per fer arribar el problema de l'N-II. Al final, però, s'ha decidit posposar-ho a l'espera que s'aprovin els pressupostos de forma definitiva.
La poca inversió prevista als PGE
Un dels interrogants dels pressupostos d'aquest any era veure què passaria amb el desdoblament de l'N-II i la resposta va ser una actuació de mínims en què es tirava endavant el més imprescindible. Concretament, es va incloure una partida de 15,93 milions d'euros (MEUR) al projecte de pressupostos generals per desdoblar el tram de l'N-II entre Caldes de Malavella i Sils (Selva), de 6,7 quilòmetres però per a la resta de trams de la futura A-2 al sud de Girona, les partides van ser gairebé testimonials. En concret, els PGE només van desintar 1,35 MEUR a tot el conjunt d'obres pendents entre Sils i Tordera, que sumen 13,6 quilòmetres. Aquesta tònica també es va repetir als trams de l'N-II situats a l'Alt Empordà on, fins i tot, l'Estat no hi ha destinat ni un euro al traçat entre Medinyà i Orriols, que l'anterior ministre de Foment, José Blanco, va deixar del tot empantanegat per la retallada d'inversions.
Fa pocs dies es va anunciar que s'afegia una partida de 300.000 euros per al tram de Maçanet-Sils, inclosa en una esmena feta pel PP a Catalunya, després que s'hagués tingut en compte que l'inici de les obres estava previst per l'any 2009 però que hi havia hagut dificultats tècniques i correccions de més de la meitat del projecte inicial que van obligar a refer-lo.
Una marxa lenta de protesta aquest dissabte
Aquest increment del pressupost, però, és del tot insuficient per al territori i de fet, aquest dissabte també hi ha prevista una protesta a peu de carretera, organitzada per ERC, les JERC i els sindicats CCOO i UGT. Consistirà en una concentració a l'alçada de Bàscara, a l'Alt Empordà, que s'acompanyarà d'una marxa lenta per denunciar la necessitat de convertir la carretera en una autovia. S'ha fet una crida a la ciutadania, partits polítics i ajuntaments, perquè hi hagi un ampli seguiment.
Font: Diari de Girona