OBSTACLE RERA OBSTACLE

En ell darrer ple municipal ordinari del 5 de novembre estava previst aprovar una modificació de Normes subsidiàries de pla·
nejament urbanístic que hauria permés desenvolupar el sector de l’antiga Central. La proposta s’havia treballat amb veïns, equip
redactor contractat i serveis tècnics munici· pals, i estava madura per ser aprovada. Sobretot tenint en compte que els veïns ja fa tres anys que hi inverteixen temps i diners i que esperen una resolució positiva.

Doncs bé, aquesta mena de “govern a l’ombra” que tenim a Sils, format pels tres grups de l’oposició, es van proposar esguerrar-la i van aconseguir que no s’aprovés, amb el vot negatiu del grup municipal d’Iniciativa per Catalunya/Verds i l’abstenció d’AMS i de CiU. Els regidors del govern d’IdS/PM hi van votar a favor, però calia majoria absoluta i no hi va ser.

La conseqüència és que no es va poder enviar a la Comissió provincial d’urbanisme (que pot aprovar el canvi o demanar no· ves modificacions), de manera que la cosa s’allargarà, quan ja estava a punt. Es genera un perjudici clar, des del nostre punt de vista, per els veïns en primer terme, i per a la població en general, que veu endarrerit un projecte necessari. Els grups que van impedir l’aprovació cal que expliquin quines raons tenen per aturar el projecte. Que ho expliquin en primer lloc als veïns que hi estan d’acord, per amplíssima majoria.

La proposta de modificació és impecable i s’ha fet pensant en el futur POUM. Els veïns han actuat amb generositat hi han cedit el percentatge de terrenys per a zona verda que es preveu en el POUM, com aconsella la Comissió d’urbanisme, de manera que no hi pot haver res a objectar. Decidir la distribució dels espais del sector és una segona fase i ja no és competència del ple municipal. Ara, si no s’aprova la modificació de normes, no es pot elaborar el projecte urbanístic que ordenarà i millorarà tot el sector. No obstant, hi ha qui es considera legitimat per obstaculitzar, per condicionar el desenvolupament urbanístic de totes les maneres possibles. Quins interessos els mouen? L’interès comú, el be públic? Val la pena fer-se la pregunta.

Sempre que els tres grups opositors s’uneixen (o coincideixen en el resultat) per tombar alguna iniciativa municipal, fent impossible el consens que tant reclamen, s’acaben equivocant. Recordem la ubicació de la nova escola o el transport escolar, per citar només dos casos. Els pitafis són més greus quan es deixen endur per ICV.

Les persones més preparades i despertes d’AMS i CiU segur que s’adonen que no podeN continuar així. Tant de bo puguin redreçar les coses i no hagin d’aturar projectes necessaris per demostrar que existeixen.

Seria un error molt greu, creiem nosaltres, continuar per aquest camí i impedir l’aprovació en aquesta legislatura del sector central i, encara més, del POUM, ja enllestit, ja que significaria una pèrdua de temps i una despesa desorbitada per el municipi. O potser esperen que arribi la pre-campanya electoral i poder fer “bullir l’olla” amb aquests temes?

COMPENSACIÓ DE L’IBI DE L’AP-7

Des de l’inici mateix d’aquesta legislatura, un dels problemes més greus a que es va haver
d’afrontar el nou equip de govern de l’Ajuntament, era el de disposar de noves vies de finançament en un temps en el que s’han reduït moltíssim altres fonts d’ingressos municipals per raó de la crisi econòmica.

Una de les possibilitats que es va estudiar amb els serveis tècnics de l’Ajuntament i el servei de Gestió Tributària del Consell Comarcal de la Selva, era la de reclamar que l’Estat compensés a l’Ajuntament per totes les bonificacions fiscals de l’IBI de les quals gaudia l’empresa concessionària ACESA, que representava un 95% de la quota de l’impost.

La legislació estatal recull des de fa temps que, per preservar la suficiència financera dels Ens locals, en el cas que l’Estat estableixi un benefici fiscal sobre els tributs locals, l’impost d’aquest benefici ha de ser compensat per l’Estat a l’Ens local corres· ponent. Fins hi tot les lleis de pressupostos generals de l’Estat des de l’any 1999 estableixen que el Govern Espanyol estudiarà la compensació als ajuntaments afectats per la bonificació de l’IBI anteriorment citat, sense que s’hagi concretat fins ara cap mecanisme de compensació.

Inicialment es va recórrer a l’Òrgan General de Coordinació Financera amb les entitats locals del Ministeri d’Economia i Hisenda que va dictar una resolució desestimatòria. Davant d’això, l’Ajuntament i el Consell Comarcal, que té delegada la gestió tributària i recaptatòria de l’IBI de Sils, van interposar un recurs contenciós administratiu contra l’Estat reclamant lescompensacions retroactives dels últims quatre anys a les que creia tenir dret.

I va ser en una sentència del passat 21 de juliol, que es va notificar en el decurs del mes de setembre, que la sala contenciosa del Tribunal Suprem de Justícia de Madrid VA ESTIMAR el recurs presentat per l’ajunta· ment i va reconèixer el dret de demanar ser compensat per l’administració de l’Estat, pel concepte de les bonificacions fiscals en l’impost sobre bénsimmobles (IBI), gaudit per ACESA en la quantitat de 346.121,73 Euros (exercicis de 2003 a 2007).

L’estimació és de caràcter parcial ja que no hi ha hagut condemna en relació amb el pagament dels interessos també sol·licitats, perquè “fins aquesta sentència, no s’havia determinat l’obligació de pagar per l’Administració de l’Estat”.

Properament es reclamaran les compensacions corresponents a les bonificacions dels exercicis de 2008 i 2009 davant la Direcció Generals de Coordinació Financera.
Amb aquesta sentència, sens dubte, cal reconèixer la bona coordinació i el “saber fer” dels serveis tècnics de l’Ajuntament de Sils i del servei de gestió tributària del Consell Comarcal de la Selva, en la tasca d’assessorament als polítics locals per tal de poder prendre decisions com aquesta.

Es continua treballant...

REGIDORIA D’HISENDA

Sils, Caldes i Maçanet planten cara a l´Estat per forçar-lo a desencallar l´A-2

Els tres ajuntaments aprovaran una moció conjunta on reclamen més compromisos de Foment

Els ajuntaments de Caldes de Malavella, Sils i Maçanet de la Selva es troben en peu de guerra després de tenir les obres de desdoblament de la N-II aturades des de fa mesos. En concret, el tram que transcorre entre Caldes de Malavella i Sils ho està des de fa mig any i el que va de Sils fins a Maçanet de la Selva ho està des de fa un any i dos mesos.
Per demostrar el seu malestar, els tres pobles han decidit plantar cara a l'Estat i des dels tres consistoris han elaborat una moció on reclamen que es desencalli aquesta infraestructura viària que recorre els tres municipis selvatans i titllen l'actual traçat amb els treballs aturats com el "d'una carretera comarcal".
Aquesta moció ha sorgit de l'Ajuntament de Caldes de Malavella a petició de tots els grups que el conformen (PIC, CIU, ERC, PSC i ICV) i ja l'ha ratificat aquesta setmana en ple per unanimitat i, en els propers dies, ho faran els de Maçanet de la Selva i Sils, tal com van confirmar-ho els dos alcaldes, Alfons Soms (PSC) i Martí Nogué (IdS), fent les adaptacions necessàries del text a cadascun dels municipis.
El que exigeixen els tres pobles és en concret al Ministeri de Foment que actuï amb urgència i que un cop reiniciï les obres "s'intensifiqui el ritme d'execució, es fixin uns terminis breus i inajornables per a la finalització de les obres" i que, mentre això no passi, es realitzi manteniment a la via, així com garantir la seguretat en tots els trams. Paral·lelament, també reclamen al Parlament de Catalunya i als diputats gironins del Congrés dels Diputats que "vetllin per la ràpida planificació i excecució dels diversos trams" i finalment, al Servei Català de Trànsit, que reguli el trànsit "en les hores de màxima afluència de vehicles per evitar els riscos i les molèsties causades per la gran afluència de vehicles i el malestat dels accessos".

Reunió ajornada
Aquesta setmana l'alcalde de Caldes de Malavella, Joan Colomer (PIC), i el de Sils, Martí Nogué (IdS), havien de reunir-se amb el subdelegat del Govern a Girona, Francesc Francisco-Busquets, però finalment, la reunió sense saber-ne els motius s'ha ajornat per d'aquí a un parell de setmanes.
El fet és que aquest canvi de data ha deixat sorpresos ambdós batlles i, de fet, ahir es preguntaven si no és que en dues setmanes s'esperen notícies referents a la futura A-2 i, per això, se'ls ha canviat el dia. A la reunió prevista el que reclamaran són dates concretes d'execució i no aproximades com fins ara.

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2009/12/02/comarques-sils-caldes-maanet-planten-cara-lestat-forarlo-desencallar/373360.html

La Falange té previst manifestar-se a la Jonquera, a més d'altres 22 municipis

La Falange té previst concentrar-se en 22 pobles gironins contra la consulta del 13-D

El partit espanyolista demana protecció a Interior, que ha preguntat als municipis afectats per decidir si permet els actes. La Falange Española de las JONS ha convocat concentracions en 22 municipis gironins el proper dia 13 de desembre, coincidint amb la celebració de les consultes sobre la independència, sota el lema «Por la Unidad de España. No a los referéndums separatistas».

El Departament d'Interior de la Generalitat ha enviat notificacions als ajuntaments dels pobles afectats demanant que informin de «les circumstàncies» dels llocs de les concentracions per decidir si les permet o si les prohibeix. Els ajuntaments tenen, a partir de la notificació, 24 hores per comunicar el seu parer a Interior. En el cas que no responguin, s'entendrà que l'informe és favorable.

Falange ha demanat també a les autoritats que «disposin dels mitjans oportuns per tal d'evitar incidents». Falange ha demanat permís per concentrar-se el 13 de desembre, entre dos quarts d'una i les dues del migdia, davant dels ajuntaments de Banyoles, Santa Coloma, Ripoll, Viladrau, Esponellà, Crespià, Vilademuls, Fontcoberta, Besalú, Argelaguer, Maià de Montcal, Ridaura, Arbúcies, Sils, Torroella de Montgrí, Jafre, Cassà de la Selva, Celrà, Sarrià de Ter, la Jonquera, Roses i Palau de Santa Eulàlia.

El Departament d'Interior ha notificat aquesta demanda de Falange als ajuntaments afectats, que han de comunicar en un termini de 24 hores les «circumstàncies del lloc de concentració» per decidir després si permet o no la celebració d'aquests actes. Falange, en la seva petició de permís, afirma que aquestes «reunions» previstes s'inscriuen en una campanya que el partit realitza a escala estatal «en defensa de la unitat de la Nació Espanyola», i per això el lema de les concentracions serà: «Por la Unidad de España. No a los referéndums separatistas». En aquesta mateixa petició, el partit espanyolista afirma que preveuen que les concentracions convoquin «uns 40 o 50 simpatitzants i amics». També assenyala que no disposaran de cap mesura de seguretat, i «prega» a les autoritats que «disposin dels mitjans oportuns per tal d'evitar incidents». En la petició formal d'autorització, Falange també relata com està previst que siguin aquests actes: «Els actes seran estàtics, però es llegirà un manifest mitjançant equip de megafonia i s'aclamaran les consignes aprovades per l'organització.

Així mateix, es repartiran fulls volants per informar els qui allà s'hagin congregat». A banda dels 22 municipis gironins, els falangistes també han demanat concentrar-se en desenes de municipis més de Catalunya.

http://www.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/110788.html

Els pares retarden l´obertura de la llar d´infants de Sils

S'inaugurarà al gener després que el setembre passat no es pogués fer per manca de mobiliari i problemes tècnics

Els pares i mares dels nens de 0 a 3 anys que aniran a la nova llar d'infants de Sils, que es troba a la zona de les Mallorquines, després de dies de converses han aconseguit que l'Ajuntament no faci estrenar les instal·lacions als seus bebés el dia 9 de desembre, tal com ho tenia decidit l'equip de govern (IdS). I és que, consideren, després de parlar amb la futura directora i les educadores del centre escolar, que les instal·lacions no estan acabades i encara hi hauria deficiències.

Per tot això, van demanar al regidor d'Educació, Carles Taberner (IdS), que es deixés passar el primer trimestre i, per tant, s'inauguri aquesta llar d'infants a principis de gener, després de Reis. En concret, després d'una reunió mantinguda entre els dos col·lectius aquesta setmana, es va acordar obrir el dia 8 de gener vinent.

Entre els defectes que s'han trobat per part de l'equip educatiu, segons relata el futur president de l'Associació de Pares i Mares (Ampa) de la guarderia, Daniel Jiménez, hi hauria "els vinculats a l'educació del dia a dia, com ara esglaons més alts dels previstos, rentamans amb perill per a nens tan petits; un conjunt de temes de seguretat", remarca. Des de l'Ajuntament de Sils, l'alcalde, Martí Nogué (IdS), explica que s'hi van trobar "petites coses de poca importància" i ja s'ha començat "a fer la neteja i aquesta setmana ja s'instal·len els nous mobles".

Daniel Jiménez explica que el consistori els havia dit que el 9 de desembre era la millor data perquè la brigada de l'Ajuntament es pot dedicar plenament al trasllat, assegura. Pels pares, assegura, el 8 de gener és una data bona, ja que aquesta llar d'infants havia d'iniciar el curs al setembre i "ja no ens ve d'un mes" i llavors les instal·lacions no estaven llestes perquè s'hi havien detectat defectes en l'obra i no hi havia encara el mobilitari.

Aquesta nova guarderia ha de descongestionar l'actual llar d'infants de Sils, anomenada La Quitxalla, que es troba en ple nucli urbà, en concret, al carrer Prudenci Bertrana.

Adaptació i després de Nadal

El tema de l'adaptació és el que amoïna pares i educadors, explica Jiménez, i per aquest motiu remarca que "si hagués obert el dia 9 de desembre, els nens tindrien pocs dies per adaptar-se i se sentirien descol·locats".
La llar d'infants de l'àrea de Mallorquines té 75 places i en un inici no s'omplirà del tot perquè només se n'ocuparà una cinquantena, però estarà preparada per aplegar nens que han nascut en els darrers anys fruit de l'increment demogràfic que ha patit el municipi.

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2009/12/01/comarques-pares-retarden-lobertura-llar-dinfants-sils/373101.html

La poca pluja manté els estanys de Sils sota mínims quan haurien d´estar plens

La instal·lació d'una comporta a la sèquia i una tardor calenta han deixat l'espai sense aigua

A l'estiu completament assecat i a la tardor ple a vessar. Així és com hauria de ser el cicle natural dels estanys de Sils però, enguany, la dessecació artifical de la bassa per enretirar els animals al·lòctons com les carpes i el cranc americà, la instal·lació d'una comporta a la sèquia per impedir l'entrada d'aigua de baixa qualitat i les altes temperatures d'una tardor calenta han provocat que amb el desembre acostant-se pràcticament no hi hagi aigua als estanys.

El tècnic de la fundació Acciónatura, Enric de Roa, apunta que el flux hídric dels estanys s'ha vist molt alterat per la instal·lació de la comporta a la sèquia. Per contra, indica que si s'observa l'escassa aigua que humiteja l'espai es podrà observar, a diferència del que passava fins ara, com és clara i transparent perquè prové només de la pluja i d'alguns regs dels camps de conreu propers.

Habitualment, el nivell de precipitacions del municipi ronda els 700 litres per metre quadrat, volum suficient com per garantir el correcte cicle ecològic de la bassa. Si enguany no es mantenen hi hauria la possibilitat d'obrir la comporta de la sèquia però aquesta no resulta una opció atractiva pels tècnics de la fundació ja que aniria en detriment de les tasques de regeneració i sanejament fetes a l'estiu.

Per a de Roa, el que determinarà en l'aspecte biològic si la dessecació i la instal·lació de la comporta ha resultat una tasca efectiva serà el retorn de les aus aquàtiques quan hi hagi aigua suficient a l'estany, la col·lonització de la bassa per part dels amfibis com les granotes o els gripaus i l'aparició d'algues que oxigenin l'aigua.

L'alcalde de la població, Martí Nogué (IdS), indica que resulta beneficiós per als estanys que s'assequin a l'estiu per una qüesitó de salubritat. Respecte a això, recorda que en les últimes dècades no s'ha treballat en aquest sentit i manifesta que en un futur espera que aques procés s'efectuiï de forma natural perquè ja ha avançat que no es podrà realitzar cada any un dessecament artificial.

Des d'Acciónatura també confien que el buidatge i emplenament de la bassa es produeixi de forma natural.

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2009/11/30/poca-pluja-mante-estanys-sils-minims-haurien-destar-plens/372882.html

PROPER PLE EXTRAORDINARI MUNICIPAL DIJOUS 3 DE DESEMBRE A LES 8:00