Tots els municipis gironins per on passa l'AP-7 en reclamaran l'IBI a l'Estat

La sentència judicial favorable a Sils i Maçanet ha provocat que 23 ajuntaments més iniciïn el procés administratiu
Poder cobrar la totalitat de l'IBI per l'ocupació de terreny de l'autopista ha estat tradicionalment una de les grans demandes dels ajuntaments dels municipis gironins per on passa aquesta infraestructura, ja que Acesa gaudeix d'una bonificació d'un 95% en aquest impost. La recent sentència favorable a les demandes que havien interposat Sils i Maçanet ha generat un efecte dòmino, i la resta de municipis ja estan seguint el mateix camí. Alguns ja han presentat la sol·licitud al Ministeri de Foment per cobrar l'IBI dels últims quatre anys –el màxim que permet la llei–, i si l'Estat els hi denega engegaran el procés judicial. La gran majoria, però, ho faran els propers dies a través de la Diputació de Girona, que s'encarregarà dels tràmits de la majoria dels municipis.

Dels 27 termes municipals per on passa l'AP-7, només Sils i Maçanet ja tenen una resolució judicial, mentre que Riudellots i Vilobí estan en espera de rebre-la. La resta ja han començat a tramitar –o estan a punt de fer-ho– la reclamació davant el Ministeri de Foment per sol·licitar l'IBI dels terrenys que ocupa l'autopista dels últims 4 anys, que és el que permet la llei. Per això tots destaquen que presentaran la reclamació abans de finals d'any, perquè així la indemnització comenci a computar des del 2006. Segons han explicat des de Xaloc, l'organisme de la Diputació que centralitzarà les demandes de gairebé tots els ajuntaments, el procés comença amb aquest tràmit davant Foment, que té dos mesos per respondre. En cas que no ho faci, o que denegui les indemnitzacions, llavors serà el moment d'anar al contenciós administratiu.

En un principi, i amb la jurisprudència existent, les perspectives són optimistes, si bé el fet d'anar als jutjats pot retardar la solució encara uns anys. Les indemnitzacions dependran dels ajuntaments, però Sils i Maçanet cobraran 346.000 i 767.000 euros, respectivament.

ELS MUNICIPIS

Municipis que ja han rebut una sentència favorable del Tribunal Superior de Justícia de Madrid

Sils
Maçanet de la Selva

Municipis que ja han fet la demanda i estan pendents de conèixer la sentència

Vilobí d'Onyar
Riudellots de la Selva

Municipis que ja han presentat la reclamació al Ministeri de Foment, o que estan a punt de fer-ho aquest mateix 2009

Agullana
Aiguaviva
Bàscara
Biure d'Empordà
Borrassà
Cabanes
Capmany
Cervià de Ter
Darnius
Figueres
Garrigàs
La Jonquera
Llers
Pont de Molins
Pontós
Salt
Sant Gregori
Sant Julià de Ramis
Sarrià de Ter
Vilablareix
Viladasens
Vilademuls
Vilafant

Precedents favorables

Els municipis de Sils i Maçanet van ser els primers de la demarcació que van tenir una sentència favorable respecte a l'IBI de l'autopista. Tots els ajuntaments ho havien intentat, però havien desestimat continuar el procés per falta d'expectatives. De fet, inicialment els arguments es basaven en la llei d'hisendes locals del 1990, que especifica que els ajuntaments poden cobrar tot l'IBI que els pertoca de les autopistes, però el jutge va desestimar-ho en el seu moment perquè la norma no era retroactiva. Però el Consell Comarcal de la Selva va decidir seguir endavant, a través d'una nova via, defensant que la legislació estatal obliga a compensar els beneficis que el mateix Estat atorga en impostos locals. En aquest cas, el jutge els va donar la raó.

La Jonquera vol el del TAV

La Jonquera farà un pas més, i no es limitarà només a reclamar l'IBI de l'autopista. Segons ha explicat l'alcalde, Jordi Cabezas, l'Ajuntament ja ha encarregat també al cadastre que valori els terrenys per on passa el TAV, ja que considera que està en les mateixes condicions que l'autopista: «El tram internacional també és una obra feta amb concessió administrativa, en aquest cas a TP Ferro, i de peatge, de manera que també els aplicarem el rebut de l'IBI», ha explicat Cabezas. Si TP Ferro no paga el rebut, l'Ajuntament portarà el cas als jutjats. Cabezas ha ressaltat que consideren que en ser una via ferroviària de peatge es tracta de fet d'una activitat econòmica, i que, per tant, ha de pagar aquest impost com la resta d'activitats.


http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/108809.html

No als maltractaments

La classe política i la societat civil va commemorar ahir el Dia Contra la Violència Masclista amb actes a diferents municipis gironins

Institucions, sindicats i entitats de les comarques gironines van fer ahir, Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència Envers les Dones, un crit unànime en contra de la violència masclista. A la ciutat de Girona, CCOO va fer un acte d'homenatge a les 49 dones de l'Estat que han mort a mans de les seves parelles o exparelles posant, davant dels jutjats, unes làpides simbòliques amb les inicials de cadascuna de les víctimes. La secretària de la dona de CCOO a les comarques gironines, Carme Bosch, va explicar que darrerament el sindicat ha detectat casos de violència masclista envers dones grans. «Són dones que fa anys que suporten maltractaments de tipus psicològic o econòmic per part de les parelles, però que no ho denuncien perquè es quedarien sense mitjans de subsistència». Al migdia, representants de diverses institucions gironines –Ajuntament de Girona, Diputació de Girona, Generalitat i Subdelegació– van assistir a la lectura del manifest de rebuig a la violència masclista, que va anar a càrrec de la professora de la UdG Cristina Sánchez-Miret i que va tenir lloc a la plaça del Vi. La sociòloga va dir, un per un, el noms de les deu dones que han mort aquest any a Catalunya a causa dels maltractaments i va reiterar que les institucions catalanes es comprometen a continuar treballant perquè l'eradicació de la violència masclista sigui algun dia una fita acomplida. Després de llegir el manifest i de fer un minut de silenci, Sánchez-Miret va expressar la seva preocupació per la presència de gent jove entre les dones que denuncien maltractaments, «perquè això vol dir que els patrons culturals es repeteixen». A Girona la jornada va acabar amb una concentració al vespre davant de l'ajuntament, convocada pels Grups de Dones de Girona i a la qual van assistir una vuitantena de persones. Els actors Sílvia Escuder i Martí Peraferrer van llegir uns poemes i seguidament es va passar a la lectura d'un manifest elaborat per les convocants, en què es reivindicaven les relacions de parella pacífiques i igualitàries.

Altres poblacions gironines, com ara Palamós, Sils, Lloret, Breda i la Bisbal, també van commemorar la jornada. A Sils, els grups municipals a l'oposició han demanat que el ple de l'Ajuntament acordi adherir-se al pla per a l'abordatge integral de la violència masclista del Consell Comarcal de la Selva. Des que es va posar en marxa aquest pla, el 2004, s'han atès 414 dones.

L'Ajuntament i els pares acorden endarrerir l'obertura de la llar d'infants fins al gener

L'Ajuntament de Sils i l'AMPA han acordat endarrerir el trasllat a la nova llar d'infants fins passat Nadal, el dia 8 de gener. En un principi l'Ajuntament volia que la nova llar entrés en funcionament el 9 de desembre, però els pares consideraven que l'equipament encara no estaria en condicions i que per dues setmanes era preferible ajornar el trasllat. Al final el consistori ha acceptat la petició

http://www.elpunt.cat/noticia/article/2-societat/16-educacio/108323.html

CICLE D'ACTIVITATS SOBRE LES DONES

Més serveis per als nouvinguts a la Selva

El Consell Comarcal de la Selva i Càritas Diocesana de Girona han signat un conveni de col·laboració per la prestació de serveis d'assessorament jurídic en llei d'estrangeria. En el marc de l'acord, Càritas es compromet a destinar un professional per tal d'atendre les demandes d'informació i assessorament en la tramitació de documentació d'aquells nouvinguts que facin referència a la Llei d'estrangeria. Aquesta persona serà l'encarregada d'oferir un servei d'atenció directa durant dues hores setmanals a Sant Hilari Sacalm, Anglès i Sils.
D'altra banda, per poder atendre els nouvinguts també es preveuen la realització de tres xerrades sobre la Llei d'estrangeria als municipis que el Pla comarcal de ciutadania i Immigració defineixi, facilitar la participació de voluntaris en tasques de suport i difusió del servei, a través de les parròquies, facilitar la participació d'alumnes en pràctiques, entre d'altres.
Es tracta d'un conveni per un any però que es podria prorrogar pel període de dos anys fins a un màxim de quatre anys prèvia ratificació entre les parts. L'acte de signatura de l'acord el van escenificar dilluns el president del Consell Comarcal, Jordi Gironès i el director de Càritas Diocesana de Girona, mossèn Narcís Ponsatí.
http://www.diaridegirona.cat/comarques/2009/11/18/mes-serveis-als-nouvinguts-selva/370384.html

El Gironès, el Pla de l´Estany i la Selva es coordinaran en salut

El Govern ha aprovat la constitució del Govern Territorial de Salut del Gironès -Pla de l'Estany- Selva Interior i n'ha aprovat els estatuts. Amb la creació d'aquest tipus de consorcis, el Govern vol contribuir a la millora de la salut dels ciutadans del seu àmbit territorial. Les seves funcions bàsiques, que inclouen, com a mínim, atenció primària, hospitalària i sociosanitària, són l'ordenació i la coordinació dels recursos per garantir la millor prestació dels serveis sanitaris.

Els Governs Territorials de Salut tenen com a objectiu prioritari incrementar la participació del món local en la direcció i la gestió del sistema sanitari, creant un marc de col·laboració entre l'administració de la Generalitat i els ens locals en matèria de planificació i prevenció de la salut. De fet, aquests consorcis donen veu als ajuntaments en la política nacional de salut i per això tenen una composició equilibrada que garanteix la paritat en l'adopció de decisions entre els membres designats per les entitats locals i els designats pel Departament de Salut. Aquests governs tenen un abast territorial definit que parteix, orientativament, de la delimitació pròpia de les àrees bàsiques de salut (ABS) i de les comarques, i d'un dimensionament que inclogui com a mínim l'atenció primària, l'hospitalària i la sociosanitària.

El Govern Territorial de Salut del Gironès - Pla de l'Estany - Selva Interior comprèn una població de 299.663 habitants. El Pacte per a la Salut del Gironès - Pla de l'Estany - Selva Interior es va signar en data 24 de setembre del 2009 entre el Departament de Salut, el Servei Català de la Salut, els municipis d'Aiguaviva, Amer, Anglès, Arbúcies, Banyoles, Bescanó, Bordils, Breda, Brunyola, Caldes de Malavella, Camós, Campllong, Canet d'Adri, Cassà de la Selva, la Cellera de Ter, Celrà, Cervià de Ter, Colomers, Cornellà del Terri, Crespià, Esponellà, Flaçà, Fontcoberta, Fornells de la Selva, Girona, Hostalric, Juià, Llagostera, Llambilles, Maçanet de la Selva, Madremanya, Massanes, Mieres, Osor, Palol de Revardit, la Pera, Porqueres, Quart, Riells i Viabrea, Riudarenes, Riudellots de la Selva, Salt, Sant Andreu Salou, Sant Feliu de Buixalleu, Sant Gregori, Sant Hilari Sacalm, Sant Joan de Mollet, Sant Jordi Desvalls, Sant Julià de Ramis, Sant Julià del Llor i Bonmatí, Sant Martí de Llémena, Sant Martí Vell, Sant Miquel de Campmajor, Santa Coloma de Farners, Sarrià de Ter, Serinyà, Sils, Susqueda, Vidreres, Vilablareix, Viladasens, Vilobí d'Onyar i els consells comarcals del Gironès, el Pla de l'Estany i la Selva.
http://www.diaridegirona.cat/comarques/2009/11/17/comarques-girones-lestany-selva-coordinaran-salut/370344.html

El moll de l´estació té uralita i l´enderroc val 10.000 més

L'edifici es troba encerclat per tanques i no es permet estacionar en l'aparcament que hi ha a la zona.
Carles Colomer

L'Ajuntament preveia rehabilitar-lo però després d'avaluar-ne el mal estat va decidir tirar-lo a terra i construir-hi un nou edifici d'ús sociocultural

L'Ajuntament de Sils ha iniciat aquesta setmana l'enderroc del moll de l'estació de tren de la població però poc abans, durant una revisió tècnica de l'edifici, quan el projecte ja estava enllestit, els tècnics municipals van veure que hi havia uralita al teulat d'aquest antic edifici de mercaderies.
Aquest entrebanc ha provocat, tal com explica l'alcalde, Martí Nogué (IdS), "fer un projecte especial, enviar-lo al Departament de Medi Ambient, per aquest tipus de residus" i que haurà suposat un increment de 10.000 euros en el projecte inicial, que estava valorat en uns 23.150 euros.
La uralita és un fibrociment que té l'amiant entre els seus components, una substància que es fa pols ràpidament i és cancerígena. Aquest element provoca, tal com explica l'alcalde, que s'hagi hagut de contractar una empresa especialitzada que tracti aquest tipus de residu i, alhora, ha provocat que s'hagi hagut de precintar la zona i prohibit l'aparcament en una àrea on diàriament estacionen uns 200 vehicles.
Les obres d'enderroc es preveu que tinguin una durada d'entre vuit i deu dies i mentrestant no es pot accedir en cotxe a l'esplanada de l'estació. Quan s'hagi enderrocat l'edifici que "després d'inspeccions es va decidir que era perillós i es trobava en mal estat", mentre no s'hi construeixi cap equipament municipal en l'àrea que deixa lliure, s'hi podrà aparcar.

Equipament sociocultural

En un futur, en aquest indret on s'aixeca el moll de l'estació s'hi preveu un espai sociocultural. De moment, no està decidit el seu contingut, remarca Martí Nogué, "ja que ens vam comprometre a parlar-ne amb tots els grups tant de govern com d'oposició, i ara ens hi posarem".
El que sí que queda clar, però, és que l'any que ve s'ha d'enllestir el projecte d'aquest equipament municipal, pel qual l'Ajuntament té una subvenció atorgada de 17.000 euros. I, d'altra banda, compta amb gairebé un milió d'euros d'ajuts de Generalitat i Diputació, inicialment per a una biblioteca i un polivalent.

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2009/11/12/comarques-moll-lestacio-uralita-lenderroc-10000/369205.html

La Diputació impulsa la redacció de plans d'accessibilitat a 15 municipis gironins

Jaume Sitjà, diputat d'Acció Social i Cooperació al Desenvolupament de la Diputació de Girona, ha presentat avui el Pla Director d'Accessibilitat Universal, un projecte que vol fomentar la redacció de plans d'accessibilitat als municipis gironins.

Els plans d'accessibilitat són un conjunt d'informacions i recomanacions que es posen a disposició dels municipis per tal que aquests els tinguin en compte en les seves decisions. El seu objectiu principal és ser una eina que possibiliti la integració de les persones amb discapacitat i la normalització de la seva quotidianitat.

Un pla d'accessibilitat consta principalment de dues parts: d'una banda, l'anàlisi i el diagnòstic de les necessitats d'accessibilitat al municipi, i, de l'altra, la proposta d'estratègies tecnicoeconòmiques per millorar la situació. Els plans són integrals, ja que impliquen l'estudi de diversos àmbits, i són universals, ja que beneficien el conjunt de la població: mares i pares, persones grans, infants, persones amb necessitats específiques de mobilitat, persones amb discapacitats...

Segons ha assenyalat Jaume Sitjà, el Pla Director d'Accessibilitat Universal de les comarques gironines s'implementarà per fases. La primera fase consistirà a proporcionar a 15 municipis gironins de menys de 20.000 habitants un pla d'accessibilitat. Per fer-ho, es contractarà una empresa externa per mitjà de concurs públic. Els 15 municipis són: Arbúcies, Besalú, Bordils, Corçà, Flaçà, Lladó, Llançà, Palol de Revardit, Portbou, Ripoll, Sant Joan de les Abadesses, Sant Pere Pescador, Serinyà, Sils i Ullastret. La fases posteriors continuaran la tasca d'implementació del Pla Director al municipis. Per portar a terme aquesta implementació, la Diputació de Girona ha subscrit un conveni amb l'IMSERSO i la Fundació ONCE.

El diputat ha destacat que la voluntat de la Diputació és donar serveis als municipis, especialment a aquells que disposen de pocs recursos. Sitjà també ha assenyalat que "millorar l'accessibilitat és augmentar les oportunitats de desenvolupament de les persones i la seva participació i integració en la vida econòmica i social del municipi".

Martinoy demana que es desencalli l'N-II

El delegat del govern de la Generalitat a les comarques gironines, Jordi Martinoy, va demanar ahir que es desencallin «el més aviat possible» els tràmits burocràtics que estan impedint la represa de les obres de l'N-II en el tram que estan aturades, just entre Caldes i Sils. Begar Construcciones y Contratas, que és una de les dues empreses de l'UTE a les quals es van adjudicar els treballs, no ha renunciat a l'obra, tot i haver presentat concurs de creditors, i això està dificultant que Foment pugui adjudicar les obres a una altra empresa i tornar a impulsar el projecte. Martinoy, però, no n'ha responsabilitzat l'Estat: «Les lleis són molt formalistes per garantir la transparència, i això que ha passat en aquest tram de l'N-II també ens podria passar a nosaltres», ha afirmat. El delegat ha desvinculat, així, aquest cas «del retard i falta d'inversió històric» en el desdoblament de l'N-II.

Els alcaldes manen la pressa

D'altra banda, l'alcalde de Sils, Martí Nogué (IdS-PM), va afirmar ahir que amb les últimes notícies sobre l'N-II es veu que hi haurà «més endarreriments», i es va queixar que l'Estat no els hagués «dit res». «Estic una mica decebut de tot això», va dir. Sobre si s'ha parlat de la possibilitat de fer un front comú entre els municipis afectats, Nogué va assenyalar que no se n'ha parlat. «Seria mirar de posar-nos en contacte, però no sé si tinc gaires esperances que els tràmits puguin ser més curts.»

Per la seva banda, l'alcalde de Maçanet, Alfons Soms (PSC), va assenyalar que el fet que l'empresa que va fer concurs de creditors no vulgui deixar l'obra «és un tema greu». «Estem donant una imatge molt nefasta», va opinar. Sobre fer força entre tots els municipis, va reconèixer que «cal pressionar el màxim possible», ja que l'estat actual de l'N-II és «perillós».

L'alcalde de Caldes, Joan Colomer (PIC), va assenyalar que si no s'arregla «veurem què passa». Va afirmar que els grups polítics de l'Ajuntament consensuaran en el proper ple «una moció de protesta», i va recordar que en el ple anterior fins i tot es va parlar de «tallar la carretera».

http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/99491.html

PROPER PLE ORDINARI MUNICIPAL - DIJOUS 5 DE NOVEMBRE DEL 2009 A LES 19:30