OBSTACLE RERA OBSTACLE

En ell darrer ple municipal ordinari del 5 de novembre estava previst aprovar una modificació de Normes subsidiàries de pla·
nejament urbanístic que hauria permés desenvolupar el sector de l’antiga Central. La proposta s’havia treballat amb veïns, equip
redactor contractat i serveis tècnics munici· pals, i estava madura per ser aprovada. Sobretot tenint en compte que els veïns ja fa tres anys que hi inverteixen temps i diners i que esperen una resolució positiva.

Doncs bé, aquesta mena de “govern a l’ombra” que tenim a Sils, format pels tres grups de l’oposició, es van proposar esguerrar-la i van aconseguir que no s’aprovés, amb el vot negatiu del grup municipal d’Iniciativa per Catalunya/Verds i l’abstenció d’AMS i de CiU. Els regidors del govern d’IdS/PM hi van votar a favor, però calia majoria absoluta i no hi va ser.

La conseqüència és que no es va poder enviar a la Comissió provincial d’urbanisme (que pot aprovar el canvi o demanar no· ves modificacions), de manera que la cosa s’allargarà, quan ja estava a punt. Es genera un perjudici clar, des del nostre punt de vista, per els veïns en primer terme, i per a la població en general, que veu endarrerit un projecte necessari. Els grups que van impedir l’aprovació cal que expliquin quines raons tenen per aturar el projecte. Que ho expliquin en primer lloc als veïns que hi estan d’acord, per amplíssima majoria.

La proposta de modificació és impecable i s’ha fet pensant en el futur POUM. Els veïns han actuat amb generositat hi han cedit el percentatge de terrenys per a zona verda que es preveu en el POUM, com aconsella la Comissió d’urbanisme, de manera que no hi pot haver res a objectar. Decidir la distribució dels espais del sector és una segona fase i ja no és competència del ple municipal. Ara, si no s’aprova la modificació de normes, no es pot elaborar el projecte urbanístic que ordenarà i millorarà tot el sector. No obstant, hi ha qui es considera legitimat per obstaculitzar, per condicionar el desenvolupament urbanístic de totes les maneres possibles. Quins interessos els mouen? L’interès comú, el be públic? Val la pena fer-se la pregunta.

Sempre que els tres grups opositors s’uneixen (o coincideixen en el resultat) per tombar alguna iniciativa municipal, fent impossible el consens que tant reclamen, s’acaben equivocant. Recordem la ubicació de la nova escola o el transport escolar, per citar només dos casos. Els pitafis són més greus quan es deixen endur per ICV.

Les persones més preparades i despertes d’AMS i CiU segur que s’adonen que no podeN continuar així. Tant de bo puguin redreçar les coses i no hagin d’aturar projectes necessaris per demostrar que existeixen.

Seria un error molt greu, creiem nosaltres, continuar per aquest camí i impedir l’aprovació en aquesta legislatura del sector central i, encara més, del POUM, ja enllestit, ja que significaria una pèrdua de temps i una despesa desorbitada per el municipi. O potser esperen que arribi la pre-campanya electoral i poder fer “bullir l’olla” amb aquests temes?

COMPENSACIÓ DE L’IBI DE L’AP-7

Des de l’inici mateix d’aquesta legislatura, un dels problemes més greus a que es va haver
d’afrontar el nou equip de govern de l’Ajuntament, era el de disposar de noves vies de finançament en un temps en el que s’han reduït moltíssim altres fonts d’ingressos municipals per raó de la crisi econòmica.

Una de les possibilitats que es va estudiar amb els serveis tècnics de l’Ajuntament i el servei de Gestió Tributària del Consell Comarcal de la Selva, era la de reclamar que l’Estat compensés a l’Ajuntament per totes les bonificacions fiscals de l’IBI de les quals gaudia l’empresa concessionària ACESA, que representava un 95% de la quota de l’impost.

La legislació estatal recull des de fa temps que, per preservar la suficiència financera dels Ens locals, en el cas que l’Estat estableixi un benefici fiscal sobre els tributs locals, l’impost d’aquest benefici ha de ser compensat per l’Estat a l’Ens local corres· ponent. Fins hi tot les lleis de pressupostos generals de l’Estat des de l’any 1999 estableixen que el Govern Espanyol estudiarà la compensació als ajuntaments afectats per la bonificació de l’IBI anteriorment citat, sense que s’hagi concretat fins ara cap mecanisme de compensació.

Inicialment es va recórrer a l’Òrgan General de Coordinació Financera amb les entitats locals del Ministeri d’Economia i Hisenda que va dictar una resolució desestimatòria. Davant d’això, l’Ajuntament i el Consell Comarcal, que té delegada la gestió tributària i recaptatòria de l’IBI de Sils, van interposar un recurs contenciós administratiu contra l’Estat reclamant lescompensacions retroactives dels últims quatre anys a les que creia tenir dret.

I va ser en una sentència del passat 21 de juliol, que es va notificar en el decurs del mes de setembre, que la sala contenciosa del Tribunal Suprem de Justícia de Madrid VA ESTIMAR el recurs presentat per l’ajunta· ment i va reconèixer el dret de demanar ser compensat per l’administració de l’Estat, pel concepte de les bonificacions fiscals en l’impost sobre bénsimmobles (IBI), gaudit per ACESA en la quantitat de 346.121,73 Euros (exercicis de 2003 a 2007).

L’estimació és de caràcter parcial ja que no hi ha hagut condemna en relació amb el pagament dels interessos també sol·licitats, perquè “fins aquesta sentència, no s’havia determinat l’obligació de pagar per l’Administració de l’Estat”.

Properament es reclamaran les compensacions corresponents a les bonificacions dels exercicis de 2008 i 2009 davant la Direcció Generals de Coordinació Financera.
Amb aquesta sentència, sens dubte, cal reconèixer la bona coordinació i el “saber fer” dels serveis tècnics de l’Ajuntament de Sils i del servei de gestió tributària del Consell Comarcal de la Selva, en la tasca d’assessorament als polítics locals per tal de poder prendre decisions com aquesta.

Es continua treballant...

REGIDORIA D’HISENDA

Sils, Caldes i Maçanet planten cara a l´Estat per forçar-lo a desencallar l´A-2

Els tres ajuntaments aprovaran una moció conjunta on reclamen més compromisos de Foment

Els ajuntaments de Caldes de Malavella, Sils i Maçanet de la Selva es troben en peu de guerra després de tenir les obres de desdoblament de la N-II aturades des de fa mesos. En concret, el tram que transcorre entre Caldes de Malavella i Sils ho està des de fa mig any i el que va de Sils fins a Maçanet de la Selva ho està des de fa un any i dos mesos.
Per demostrar el seu malestar, els tres pobles han decidit plantar cara a l'Estat i des dels tres consistoris han elaborat una moció on reclamen que es desencalli aquesta infraestructura viària que recorre els tres municipis selvatans i titllen l'actual traçat amb els treballs aturats com el "d'una carretera comarcal".
Aquesta moció ha sorgit de l'Ajuntament de Caldes de Malavella a petició de tots els grups que el conformen (PIC, CIU, ERC, PSC i ICV) i ja l'ha ratificat aquesta setmana en ple per unanimitat i, en els propers dies, ho faran els de Maçanet de la Selva i Sils, tal com van confirmar-ho els dos alcaldes, Alfons Soms (PSC) i Martí Nogué (IdS), fent les adaptacions necessàries del text a cadascun dels municipis.
El que exigeixen els tres pobles és en concret al Ministeri de Foment que actuï amb urgència i que un cop reiniciï les obres "s'intensifiqui el ritme d'execució, es fixin uns terminis breus i inajornables per a la finalització de les obres" i que, mentre això no passi, es realitzi manteniment a la via, així com garantir la seguretat en tots els trams. Paral·lelament, també reclamen al Parlament de Catalunya i als diputats gironins del Congrés dels Diputats que "vetllin per la ràpida planificació i excecució dels diversos trams" i finalment, al Servei Català de Trànsit, que reguli el trànsit "en les hores de màxima afluència de vehicles per evitar els riscos i les molèsties causades per la gran afluència de vehicles i el malestat dels accessos".

Reunió ajornada
Aquesta setmana l'alcalde de Caldes de Malavella, Joan Colomer (PIC), i el de Sils, Martí Nogué (IdS), havien de reunir-se amb el subdelegat del Govern a Girona, Francesc Francisco-Busquets, però finalment, la reunió sense saber-ne els motius s'ha ajornat per d'aquí a un parell de setmanes.
El fet és que aquest canvi de data ha deixat sorpresos ambdós batlles i, de fet, ahir es preguntaven si no és que en dues setmanes s'esperen notícies referents a la futura A-2 i, per això, se'ls ha canviat el dia. A la reunió prevista el que reclamaran són dates concretes d'execució i no aproximades com fins ara.

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2009/12/02/comarques-sils-caldes-maanet-planten-cara-lestat-forarlo-desencallar/373360.html

La Falange té previst manifestar-se a la Jonquera, a més d'altres 22 municipis

La Falange té previst concentrar-se en 22 pobles gironins contra la consulta del 13-D

El partit espanyolista demana protecció a Interior, que ha preguntat als municipis afectats per decidir si permet els actes. La Falange Española de las JONS ha convocat concentracions en 22 municipis gironins el proper dia 13 de desembre, coincidint amb la celebració de les consultes sobre la independència, sota el lema «Por la Unidad de España. No a los referéndums separatistas».

El Departament d'Interior de la Generalitat ha enviat notificacions als ajuntaments dels pobles afectats demanant que informin de «les circumstàncies» dels llocs de les concentracions per decidir si les permet o si les prohibeix. Els ajuntaments tenen, a partir de la notificació, 24 hores per comunicar el seu parer a Interior. En el cas que no responguin, s'entendrà que l'informe és favorable.

Falange ha demanat també a les autoritats que «disposin dels mitjans oportuns per tal d'evitar incidents». Falange ha demanat permís per concentrar-se el 13 de desembre, entre dos quarts d'una i les dues del migdia, davant dels ajuntaments de Banyoles, Santa Coloma, Ripoll, Viladrau, Esponellà, Crespià, Vilademuls, Fontcoberta, Besalú, Argelaguer, Maià de Montcal, Ridaura, Arbúcies, Sils, Torroella de Montgrí, Jafre, Cassà de la Selva, Celrà, Sarrià de Ter, la Jonquera, Roses i Palau de Santa Eulàlia.

El Departament d'Interior ha notificat aquesta demanda de Falange als ajuntaments afectats, que han de comunicar en un termini de 24 hores les «circumstàncies del lloc de concentració» per decidir després si permet o no la celebració d'aquests actes. Falange, en la seva petició de permís, afirma que aquestes «reunions» previstes s'inscriuen en una campanya que el partit realitza a escala estatal «en defensa de la unitat de la Nació Espanyola», i per això el lema de les concentracions serà: «Por la Unidad de España. No a los referéndums separatistas». En aquesta mateixa petició, el partit espanyolista afirma que preveuen que les concentracions convoquin «uns 40 o 50 simpatitzants i amics». També assenyala que no disposaran de cap mesura de seguretat, i «prega» a les autoritats que «disposin dels mitjans oportuns per tal d'evitar incidents». En la petició formal d'autorització, Falange també relata com està previst que siguin aquests actes: «Els actes seran estàtics, però es llegirà un manifest mitjançant equip de megafonia i s'aclamaran les consignes aprovades per l'organització.

Així mateix, es repartiran fulls volants per informar els qui allà s'hagin congregat». A banda dels 22 municipis gironins, els falangistes també han demanat concentrar-se en desenes de municipis més de Catalunya.

http://www.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/110788.html

Els pares retarden l´obertura de la llar d´infants de Sils

S'inaugurarà al gener després que el setembre passat no es pogués fer per manca de mobiliari i problemes tècnics

Els pares i mares dels nens de 0 a 3 anys que aniran a la nova llar d'infants de Sils, que es troba a la zona de les Mallorquines, després de dies de converses han aconseguit que l'Ajuntament no faci estrenar les instal·lacions als seus bebés el dia 9 de desembre, tal com ho tenia decidit l'equip de govern (IdS). I és que, consideren, després de parlar amb la futura directora i les educadores del centre escolar, que les instal·lacions no estan acabades i encara hi hauria deficiències.

Per tot això, van demanar al regidor d'Educació, Carles Taberner (IdS), que es deixés passar el primer trimestre i, per tant, s'inauguri aquesta llar d'infants a principis de gener, després de Reis. En concret, després d'una reunió mantinguda entre els dos col·lectius aquesta setmana, es va acordar obrir el dia 8 de gener vinent.

Entre els defectes que s'han trobat per part de l'equip educatiu, segons relata el futur president de l'Associació de Pares i Mares (Ampa) de la guarderia, Daniel Jiménez, hi hauria "els vinculats a l'educació del dia a dia, com ara esglaons més alts dels previstos, rentamans amb perill per a nens tan petits; un conjunt de temes de seguretat", remarca. Des de l'Ajuntament de Sils, l'alcalde, Martí Nogué (IdS), explica que s'hi van trobar "petites coses de poca importància" i ja s'ha començat "a fer la neteja i aquesta setmana ja s'instal·len els nous mobles".

Daniel Jiménez explica que el consistori els havia dit que el 9 de desembre era la millor data perquè la brigada de l'Ajuntament es pot dedicar plenament al trasllat, assegura. Pels pares, assegura, el 8 de gener és una data bona, ja que aquesta llar d'infants havia d'iniciar el curs al setembre i "ja no ens ve d'un mes" i llavors les instal·lacions no estaven llestes perquè s'hi havien detectat defectes en l'obra i no hi havia encara el mobilitari.

Aquesta nova guarderia ha de descongestionar l'actual llar d'infants de Sils, anomenada La Quitxalla, que es troba en ple nucli urbà, en concret, al carrer Prudenci Bertrana.

Adaptació i després de Nadal

El tema de l'adaptació és el que amoïna pares i educadors, explica Jiménez, i per aquest motiu remarca que "si hagués obert el dia 9 de desembre, els nens tindrien pocs dies per adaptar-se i se sentirien descol·locats".
La llar d'infants de l'àrea de Mallorquines té 75 places i en un inici no s'omplirà del tot perquè només se n'ocuparà una cinquantena, però estarà preparada per aplegar nens que han nascut en els darrers anys fruit de l'increment demogràfic que ha patit el municipi.

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2009/12/01/comarques-pares-retarden-lobertura-llar-dinfants-sils/373101.html

La poca pluja manté els estanys de Sils sota mínims quan haurien d´estar plens

La instal·lació d'una comporta a la sèquia i una tardor calenta han deixat l'espai sense aigua

A l'estiu completament assecat i a la tardor ple a vessar. Així és com hauria de ser el cicle natural dels estanys de Sils però, enguany, la dessecació artifical de la bassa per enretirar els animals al·lòctons com les carpes i el cranc americà, la instal·lació d'una comporta a la sèquia per impedir l'entrada d'aigua de baixa qualitat i les altes temperatures d'una tardor calenta han provocat que amb el desembre acostant-se pràcticament no hi hagi aigua als estanys.

El tècnic de la fundació Acciónatura, Enric de Roa, apunta que el flux hídric dels estanys s'ha vist molt alterat per la instal·lació de la comporta a la sèquia. Per contra, indica que si s'observa l'escassa aigua que humiteja l'espai es podrà observar, a diferència del que passava fins ara, com és clara i transparent perquè prové només de la pluja i d'alguns regs dels camps de conreu propers.

Habitualment, el nivell de precipitacions del municipi ronda els 700 litres per metre quadrat, volum suficient com per garantir el correcte cicle ecològic de la bassa. Si enguany no es mantenen hi hauria la possibilitat d'obrir la comporta de la sèquia però aquesta no resulta una opció atractiva pels tècnics de la fundació ja que aniria en detriment de les tasques de regeneració i sanejament fetes a l'estiu.

Per a de Roa, el que determinarà en l'aspecte biològic si la dessecació i la instal·lació de la comporta ha resultat una tasca efectiva serà el retorn de les aus aquàtiques quan hi hagi aigua suficient a l'estany, la col·lonització de la bassa per part dels amfibis com les granotes o els gripaus i l'aparició d'algues que oxigenin l'aigua.

L'alcalde de la població, Martí Nogué (IdS), indica que resulta beneficiós per als estanys que s'assequin a l'estiu per una qüesitó de salubritat. Respecte a això, recorda que en les últimes dècades no s'ha treballat en aquest sentit i manifesta que en un futur espera que aques procés s'efectuiï de forma natural perquè ja ha avançat que no es podrà realitzar cada any un dessecament artificial.

Des d'Acciónatura també confien que el buidatge i emplenament de la bassa es produeixi de forma natural.

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2009/11/30/poca-pluja-mante-estanys-sils-minims-haurien-destar-plens/372882.html

PROPER PLE EXTRAORDINARI MUNICIPAL DIJOUS 3 DE DESEMBRE A LES 8:00

Tots els municipis gironins per on passa l'AP-7 en reclamaran l'IBI a l'Estat

La sentència judicial favorable a Sils i Maçanet ha provocat que 23 ajuntaments més iniciïn el procés administratiu
Poder cobrar la totalitat de l'IBI per l'ocupació de terreny de l'autopista ha estat tradicionalment una de les grans demandes dels ajuntaments dels municipis gironins per on passa aquesta infraestructura, ja que Acesa gaudeix d'una bonificació d'un 95% en aquest impost. La recent sentència favorable a les demandes que havien interposat Sils i Maçanet ha generat un efecte dòmino, i la resta de municipis ja estan seguint el mateix camí. Alguns ja han presentat la sol·licitud al Ministeri de Foment per cobrar l'IBI dels últims quatre anys –el màxim que permet la llei–, i si l'Estat els hi denega engegaran el procés judicial. La gran majoria, però, ho faran els propers dies a través de la Diputació de Girona, que s'encarregarà dels tràmits de la majoria dels municipis.

Dels 27 termes municipals per on passa l'AP-7, només Sils i Maçanet ja tenen una resolució judicial, mentre que Riudellots i Vilobí estan en espera de rebre-la. La resta ja han començat a tramitar –o estan a punt de fer-ho– la reclamació davant el Ministeri de Foment per sol·licitar l'IBI dels terrenys que ocupa l'autopista dels últims 4 anys, que és el que permet la llei. Per això tots destaquen que presentaran la reclamació abans de finals d'any, perquè així la indemnització comenci a computar des del 2006. Segons han explicat des de Xaloc, l'organisme de la Diputació que centralitzarà les demandes de gairebé tots els ajuntaments, el procés comença amb aquest tràmit davant Foment, que té dos mesos per respondre. En cas que no ho faci, o que denegui les indemnitzacions, llavors serà el moment d'anar al contenciós administratiu.

En un principi, i amb la jurisprudència existent, les perspectives són optimistes, si bé el fet d'anar als jutjats pot retardar la solució encara uns anys. Les indemnitzacions dependran dels ajuntaments, però Sils i Maçanet cobraran 346.000 i 767.000 euros, respectivament.

ELS MUNICIPIS

Municipis que ja han rebut una sentència favorable del Tribunal Superior de Justícia de Madrid

Sils
Maçanet de la Selva

Municipis que ja han fet la demanda i estan pendents de conèixer la sentència

Vilobí d'Onyar
Riudellots de la Selva

Municipis que ja han presentat la reclamació al Ministeri de Foment, o que estan a punt de fer-ho aquest mateix 2009

Agullana
Aiguaviva
Bàscara
Biure d'Empordà
Borrassà
Cabanes
Capmany
Cervià de Ter
Darnius
Figueres
Garrigàs
La Jonquera
Llers
Pont de Molins
Pontós
Salt
Sant Gregori
Sant Julià de Ramis
Sarrià de Ter
Vilablareix
Viladasens
Vilademuls
Vilafant

Precedents favorables

Els municipis de Sils i Maçanet van ser els primers de la demarcació que van tenir una sentència favorable respecte a l'IBI de l'autopista. Tots els ajuntaments ho havien intentat, però havien desestimat continuar el procés per falta d'expectatives. De fet, inicialment els arguments es basaven en la llei d'hisendes locals del 1990, que especifica que els ajuntaments poden cobrar tot l'IBI que els pertoca de les autopistes, però el jutge va desestimar-ho en el seu moment perquè la norma no era retroactiva. Però el Consell Comarcal de la Selva va decidir seguir endavant, a través d'una nova via, defensant que la legislació estatal obliga a compensar els beneficis que el mateix Estat atorga en impostos locals. En aquest cas, el jutge els va donar la raó.

La Jonquera vol el del TAV

La Jonquera farà un pas més, i no es limitarà només a reclamar l'IBI de l'autopista. Segons ha explicat l'alcalde, Jordi Cabezas, l'Ajuntament ja ha encarregat també al cadastre que valori els terrenys per on passa el TAV, ja que considera que està en les mateixes condicions que l'autopista: «El tram internacional també és una obra feta amb concessió administrativa, en aquest cas a TP Ferro, i de peatge, de manera que també els aplicarem el rebut de l'IBI», ha explicat Cabezas. Si TP Ferro no paga el rebut, l'Ajuntament portarà el cas als jutjats. Cabezas ha ressaltat que consideren que en ser una via ferroviària de peatge es tracta de fet d'una activitat econòmica, i que, per tant, ha de pagar aquest impost com la resta d'activitats.


http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/108809.html

No als maltractaments

La classe política i la societat civil va commemorar ahir el Dia Contra la Violència Masclista amb actes a diferents municipis gironins

Institucions, sindicats i entitats de les comarques gironines van fer ahir, Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència Envers les Dones, un crit unànime en contra de la violència masclista. A la ciutat de Girona, CCOO va fer un acte d'homenatge a les 49 dones de l'Estat que han mort a mans de les seves parelles o exparelles posant, davant dels jutjats, unes làpides simbòliques amb les inicials de cadascuna de les víctimes. La secretària de la dona de CCOO a les comarques gironines, Carme Bosch, va explicar que darrerament el sindicat ha detectat casos de violència masclista envers dones grans. «Són dones que fa anys que suporten maltractaments de tipus psicològic o econòmic per part de les parelles, però que no ho denuncien perquè es quedarien sense mitjans de subsistència». Al migdia, representants de diverses institucions gironines –Ajuntament de Girona, Diputació de Girona, Generalitat i Subdelegació– van assistir a la lectura del manifest de rebuig a la violència masclista, que va anar a càrrec de la professora de la UdG Cristina Sánchez-Miret i que va tenir lloc a la plaça del Vi. La sociòloga va dir, un per un, el noms de les deu dones que han mort aquest any a Catalunya a causa dels maltractaments i va reiterar que les institucions catalanes es comprometen a continuar treballant perquè l'eradicació de la violència masclista sigui algun dia una fita acomplida. Després de llegir el manifest i de fer un minut de silenci, Sánchez-Miret va expressar la seva preocupació per la presència de gent jove entre les dones que denuncien maltractaments, «perquè això vol dir que els patrons culturals es repeteixen». A Girona la jornada va acabar amb una concentració al vespre davant de l'ajuntament, convocada pels Grups de Dones de Girona i a la qual van assistir una vuitantena de persones. Els actors Sílvia Escuder i Martí Peraferrer van llegir uns poemes i seguidament es va passar a la lectura d'un manifest elaborat per les convocants, en què es reivindicaven les relacions de parella pacífiques i igualitàries.

Altres poblacions gironines, com ara Palamós, Sils, Lloret, Breda i la Bisbal, també van commemorar la jornada. A Sils, els grups municipals a l'oposició han demanat que el ple de l'Ajuntament acordi adherir-se al pla per a l'abordatge integral de la violència masclista del Consell Comarcal de la Selva. Des que es va posar en marxa aquest pla, el 2004, s'han atès 414 dones.

L'Ajuntament i els pares acorden endarrerir l'obertura de la llar d'infants fins al gener

L'Ajuntament de Sils i l'AMPA han acordat endarrerir el trasllat a la nova llar d'infants fins passat Nadal, el dia 8 de gener. En un principi l'Ajuntament volia que la nova llar entrés en funcionament el 9 de desembre, però els pares consideraven que l'equipament encara no estaria en condicions i que per dues setmanes era preferible ajornar el trasllat. Al final el consistori ha acceptat la petició

http://www.elpunt.cat/noticia/article/2-societat/16-educacio/108323.html

CICLE D'ACTIVITATS SOBRE LES DONES

Més serveis per als nouvinguts a la Selva

El Consell Comarcal de la Selva i Càritas Diocesana de Girona han signat un conveni de col·laboració per la prestació de serveis d'assessorament jurídic en llei d'estrangeria. En el marc de l'acord, Càritas es compromet a destinar un professional per tal d'atendre les demandes d'informació i assessorament en la tramitació de documentació d'aquells nouvinguts que facin referència a la Llei d'estrangeria. Aquesta persona serà l'encarregada d'oferir un servei d'atenció directa durant dues hores setmanals a Sant Hilari Sacalm, Anglès i Sils.
D'altra banda, per poder atendre els nouvinguts també es preveuen la realització de tres xerrades sobre la Llei d'estrangeria als municipis que el Pla comarcal de ciutadania i Immigració defineixi, facilitar la participació de voluntaris en tasques de suport i difusió del servei, a través de les parròquies, facilitar la participació d'alumnes en pràctiques, entre d'altres.
Es tracta d'un conveni per un any però que es podria prorrogar pel període de dos anys fins a un màxim de quatre anys prèvia ratificació entre les parts. L'acte de signatura de l'acord el van escenificar dilluns el president del Consell Comarcal, Jordi Gironès i el director de Càritas Diocesana de Girona, mossèn Narcís Ponsatí.
http://www.diaridegirona.cat/comarques/2009/11/18/mes-serveis-als-nouvinguts-selva/370384.html

El Gironès, el Pla de l´Estany i la Selva es coordinaran en salut

El Govern ha aprovat la constitució del Govern Territorial de Salut del Gironès -Pla de l'Estany- Selva Interior i n'ha aprovat els estatuts. Amb la creació d'aquest tipus de consorcis, el Govern vol contribuir a la millora de la salut dels ciutadans del seu àmbit territorial. Les seves funcions bàsiques, que inclouen, com a mínim, atenció primària, hospitalària i sociosanitària, són l'ordenació i la coordinació dels recursos per garantir la millor prestació dels serveis sanitaris.

Els Governs Territorials de Salut tenen com a objectiu prioritari incrementar la participació del món local en la direcció i la gestió del sistema sanitari, creant un marc de col·laboració entre l'administració de la Generalitat i els ens locals en matèria de planificació i prevenció de la salut. De fet, aquests consorcis donen veu als ajuntaments en la política nacional de salut i per això tenen una composició equilibrada que garanteix la paritat en l'adopció de decisions entre els membres designats per les entitats locals i els designats pel Departament de Salut. Aquests governs tenen un abast territorial definit que parteix, orientativament, de la delimitació pròpia de les àrees bàsiques de salut (ABS) i de les comarques, i d'un dimensionament que inclogui com a mínim l'atenció primària, l'hospitalària i la sociosanitària.

El Govern Territorial de Salut del Gironès - Pla de l'Estany - Selva Interior comprèn una població de 299.663 habitants. El Pacte per a la Salut del Gironès - Pla de l'Estany - Selva Interior es va signar en data 24 de setembre del 2009 entre el Departament de Salut, el Servei Català de la Salut, els municipis d'Aiguaviva, Amer, Anglès, Arbúcies, Banyoles, Bescanó, Bordils, Breda, Brunyola, Caldes de Malavella, Camós, Campllong, Canet d'Adri, Cassà de la Selva, la Cellera de Ter, Celrà, Cervià de Ter, Colomers, Cornellà del Terri, Crespià, Esponellà, Flaçà, Fontcoberta, Fornells de la Selva, Girona, Hostalric, Juià, Llagostera, Llambilles, Maçanet de la Selva, Madremanya, Massanes, Mieres, Osor, Palol de Revardit, la Pera, Porqueres, Quart, Riells i Viabrea, Riudarenes, Riudellots de la Selva, Salt, Sant Andreu Salou, Sant Feliu de Buixalleu, Sant Gregori, Sant Hilari Sacalm, Sant Joan de Mollet, Sant Jordi Desvalls, Sant Julià de Ramis, Sant Julià del Llor i Bonmatí, Sant Martí de Llémena, Sant Martí Vell, Sant Miquel de Campmajor, Santa Coloma de Farners, Sarrià de Ter, Serinyà, Sils, Susqueda, Vidreres, Vilablareix, Viladasens, Vilobí d'Onyar i els consells comarcals del Gironès, el Pla de l'Estany i la Selva.
http://www.diaridegirona.cat/comarques/2009/11/17/comarques-girones-lestany-selva-coordinaran-salut/370344.html

El moll de l´estació té uralita i l´enderroc val 10.000 més

L'edifici es troba encerclat per tanques i no es permet estacionar en l'aparcament que hi ha a la zona.
Carles Colomer

L'Ajuntament preveia rehabilitar-lo però després d'avaluar-ne el mal estat va decidir tirar-lo a terra i construir-hi un nou edifici d'ús sociocultural

L'Ajuntament de Sils ha iniciat aquesta setmana l'enderroc del moll de l'estació de tren de la població però poc abans, durant una revisió tècnica de l'edifici, quan el projecte ja estava enllestit, els tècnics municipals van veure que hi havia uralita al teulat d'aquest antic edifici de mercaderies.
Aquest entrebanc ha provocat, tal com explica l'alcalde, Martí Nogué (IdS), "fer un projecte especial, enviar-lo al Departament de Medi Ambient, per aquest tipus de residus" i que haurà suposat un increment de 10.000 euros en el projecte inicial, que estava valorat en uns 23.150 euros.
La uralita és un fibrociment que té l'amiant entre els seus components, una substància que es fa pols ràpidament i és cancerígena. Aquest element provoca, tal com explica l'alcalde, que s'hagi hagut de contractar una empresa especialitzada que tracti aquest tipus de residu i, alhora, ha provocat que s'hagi hagut de precintar la zona i prohibit l'aparcament en una àrea on diàriament estacionen uns 200 vehicles.
Les obres d'enderroc es preveu que tinguin una durada d'entre vuit i deu dies i mentrestant no es pot accedir en cotxe a l'esplanada de l'estació. Quan s'hagi enderrocat l'edifici que "després d'inspeccions es va decidir que era perillós i es trobava en mal estat", mentre no s'hi construeixi cap equipament municipal en l'àrea que deixa lliure, s'hi podrà aparcar.

Equipament sociocultural

En un futur, en aquest indret on s'aixeca el moll de l'estació s'hi preveu un espai sociocultural. De moment, no està decidit el seu contingut, remarca Martí Nogué, "ja que ens vam comprometre a parlar-ne amb tots els grups tant de govern com d'oposició, i ara ens hi posarem".
El que sí que queda clar, però, és que l'any que ve s'ha d'enllestir el projecte d'aquest equipament municipal, pel qual l'Ajuntament té una subvenció atorgada de 17.000 euros. I, d'altra banda, compta amb gairebé un milió d'euros d'ajuts de Generalitat i Diputació, inicialment per a una biblioteca i un polivalent.

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2009/11/12/comarques-moll-lestacio-uralita-lenderroc-10000/369205.html

La Diputació impulsa la redacció de plans d'accessibilitat a 15 municipis gironins

Jaume Sitjà, diputat d'Acció Social i Cooperació al Desenvolupament de la Diputació de Girona, ha presentat avui el Pla Director d'Accessibilitat Universal, un projecte que vol fomentar la redacció de plans d'accessibilitat als municipis gironins.

Els plans d'accessibilitat són un conjunt d'informacions i recomanacions que es posen a disposició dels municipis per tal que aquests els tinguin en compte en les seves decisions. El seu objectiu principal és ser una eina que possibiliti la integració de les persones amb discapacitat i la normalització de la seva quotidianitat.

Un pla d'accessibilitat consta principalment de dues parts: d'una banda, l'anàlisi i el diagnòstic de les necessitats d'accessibilitat al municipi, i, de l'altra, la proposta d'estratègies tecnicoeconòmiques per millorar la situació. Els plans són integrals, ja que impliquen l'estudi de diversos àmbits, i són universals, ja que beneficien el conjunt de la població: mares i pares, persones grans, infants, persones amb necessitats específiques de mobilitat, persones amb discapacitats...

Segons ha assenyalat Jaume Sitjà, el Pla Director d'Accessibilitat Universal de les comarques gironines s'implementarà per fases. La primera fase consistirà a proporcionar a 15 municipis gironins de menys de 20.000 habitants un pla d'accessibilitat. Per fer-ho, es contractarà una empresa externa per mitjà de concurs públic. Els 15 municipis són: Arbúcies, Besalú, Bordils, Corçà, Flaçà, Lladó, Llançà, Palol de Revardit, Portbou, Ripoll, Sant Joan de les Abadesses, Sant Pere Pescador, Serinyà, Sils i Ullastret. La fases posteriors continuaran la tasca d'implementació del Pla Director al municipis. Per portar a terme aquesta implementació, la Diputació de Girona ha subscrit un conveni amb l'IMSERSO i la Fundació ONCE.

El diputat ha destacat que la voluntat de la Diputació és donar serveis als municipis, especialment a aquells que disposen de pocs recursos. Sitjà també ha assenyalat que "millorar l'accessibilitat és augmentar les oportunitats de desenvolupament de les persones i la seva participació i integració en la vida econòmica i social del municipi".

Martinoy demana que es desencalli l'N-II

El delegat del govern de la Generalitat a les comarques gironines, Jordi Martinoy, va demanar ahir que es desencallin «el més aviat possible» els tràmits burocràtics que estan impedint la represa de les obres de l'N-II en el tram que estan aturades, just entre Caldes i Sils. Begar Construcciones y Contratas, que és una de les dues empreses de l'UTE a les quals es van adjudicar els treballs, no ha renunciat a l'obra, tot i haver presentat concurs de creditors, i això està dificultant que Foment pugui adjudicar les obres a una altra empresa i tornar a impulsar el projecte. Martinoy, però, no n'ha responsabilitzat l'Estat: «Les lleis són molt formalistes per garantir la transparència, i això que ha passat en aquest tram de l'N-II també ens podria passar a nosaltres», ha afirmat. El delegat ha desvinculat, així, aquest cas «del retard i falta d'inversió històric» en el desdoblament de l'N-II.

Els alcaldes manen la pressa

D'altra banda, l'alcalde de Sils, Martí Nogué (IdS-PM), va afirmar ahir que amb les últimes notícies sobre l'N-II es veu que hi haurà «més endarreriments», i es va queixar que l'Estat no els hagués «dit res». «Estic una mica decebut de tot això», va dir. Sobre si s'ha parlat de la possibilitat de fer un front comú entre els municipis afectats, Nogué va assenyalar que no se n'ha parlat. «Seria mirar de posar-nos en contacte, però no sé si tinc gaires esperances que els tràmits puguin ser més curts.»

Per la seva banda, l'alcalde de Maçanet, Alfons Soms (PSC), va assenyalar que el fet que l'empresa que va fer concurs de creditors no vulgui deixar l'obra «és un tema greu». «Estem donant una imatge molt nefasta», va opinar. Sobre fer força entre tots els municipis, va reconèixer que «cal pressionar el màxim possible», ja que l'estat actual de l'N-II és «perillós».

L'alcalde de Caldes, Joan Colomer (PIC), va assenyalar que si no s'arregla «veurem què passa». Va afirmar que els grups polítics de l'Ajuntament consensuaran en el proper ple «una moció de protesta», i va recordar que en el ple anterior fins i tot es va parlar de «tallar la carretera».

http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/99491.html

PROPER PLE ORDINARI MUNICIPAL - DIJOUS 5 DE NOVEMBRE DEL 2009 A LES 19:30

L´Estat densencalla el tram Sils-Maçanet de l´A-2 i treu a exposició el nou traçat

Fa un any que l'obra està aturada i l'alcalde silenc està indignat perquè no se l'ha informat

Els treballs de retirada de la gran estructura de ferro que transportava el tràiler que es va accidentar dimecres en un revolt de la carretera Nacional II a l'alçada de Sils van obligar ahir a tallar, altra vegada, la circulació per la zona i a desviar-lo per rutes secundàries. Consegüentment, les cues en aquell tram van ser inevitables i van arribar fins a Caldes de Malavella, per un costat, i fins l'encreuament que porta a Vidreres i a Lloret de Mar, per l'altra.
Les grans dimensions de la peça que traginava el camió accidentat va fer necessari que la maquinària que s'encarregava de les feines ocupés els dos carrils de la marxa i la circulació. Tant pel que fa als vehicles que anaven en direcció a Girona com pels que es dirigien cap al sud, en direcció a Maçanet de la Selva i Barcelona, va quedar completament tallada. Això va obligar a desviar el flux de cotxes per Mallorquines i Sils i la mesura va derivar en una important congestió circulatòria.
Les tasques van començar a mig matí i van ser complicades. De fet, malgrat que el camió s'havia accidentat dimecres no va ser fins ahir que es va tenir tot a punt per netejar el voral i carregar l'estructura en un altre tràiler. Les grans dimensions de la peça feien necessària maquinària específica i grues de grans dimensions per poder suportar tot el pes de l'entramat de ferros.
Les màquines van ocupar els dos carrils de la circulació i va ser inevitable desviar el trànsit.
Es dóna el cas que aquell tram (Sils-Caldes de Malavella) hauria d'estar desdoblat des de l'any 2005 però que, per motius ben diversos, el projecte d'execució està tot just a les beceroles. De fet, (com ja recordava aquest diari en la notícia que donava detalls de l'accident de dimecres) l'obra està paralitzada des de fa quatre mesos. El fet que l'empresa que ha d'executar els treballs entrés en concurs de creditors (també està investigada per la seva presumpta participació en la trama del cas Gürtel) no ha fet altra cosa que posar més traves.


L'octubre de l'any passat va sonar l'alarma quan l'Estat va confirmar que les obres de desdoblament de la N-II havien quedat paralitzades en el tram que va de Sils a Maçanet de la Selva -de 4,7 quilòmentres- després que l'adjudicatària Copcisa decidís no seguir amb els treballs perquè el pressupost s'havia encarit. Ara, un any després el Butlletí Oficial de la Província (BOP) publicava ahir que el nou projecte de traçat s'ha posat a exposició pública durant un mes i que per tant, es comença a desencallar aquest tram selvatà, que fa un any que té les obres aturades.
Aquest nou traçat afecta un total de 107 finques entre els municipis de Sils, Vidreres i Maçanet de la Selva i segons el consistori maçanatenc, no varia gaire del que es va adjudicar per 23,3 milions d'euros el febrer del 2006. Els treballs de desdoblament d'aquesta àrea selvatana de la N-II es van iniciar l'abril de 2008 i sis mesos després ja es paralitzaven.

Crítiques de Sils a Foment

En concret, el projecte de nou traçat ha arribat a l'Ajuntament de Maçanet de la Selva però, no al de Sils. Un fet que criticava ahir l'alcalde Martí Nogué (IdS), ja que des de l'estiu no han mantingut cap contacte amb els responsables del Ministeri de Foment.
El gener va haver-hi una audiència pública per part del delegat del Govern de Catalunya i aquest va anunciar que el nou projecte s'acordaria amb els ajuntaments afectats i que per tant, això representaria amb tota probabilitat un projecte consensuat i per tant, amb poques al·legacions.
Segons l'alcalde de Sils però, hi havia un detall en el seu tram sobre "un vial de servei que connecta amb un camí que vam dir que no ens acabava d'agradar i els tècnics ens van dir que dirien alguna cosa". Es tracta del camí públic de Can Butiñà i en aquests moments el consistori silenc no sap com s'ha solucionat. Per tot això es mostra sorprès que ja s'hagi posat a exposició pública i enunciat ja els béns afectats.
Des de Maçanet en canvi, l'alcalde Alfons Soms (PSC) explica que ja ha arribat el projecte nou aquesta setmana i que tot just ara l'estan estudiant. Tot i això, el batlle assegura que a primera vista "sembla que les peticions estarien incloses i que no hi ha grans modificacions del traçat". D'altra banda, un aspecte que preocupava l'ajuntament maçanatenc, l'enllaç de la c-35 amb l'autovia A-2, el "punt més conflictiu, d'entrada sembla que estaria ben resolt". Tot i això, els serveis tècnics del consistori ara estudiaran si totes les peticions han estat recollides i Soms recorda que encara hi ha 3o dies per fer al·legacions.

http://www.diaridegirona.cat/tema-dia/2009/10/31/lestat-densencalla-tram-sils-macanet-2-treu-exposicio-nou-tracat/366856.html

La constructora de l'N-II de Sils a Caldes no renuncia a l'obra i en complica la represa

Begar va presentar concurs de creditors, i l'altra empresa de l'UTE, Benito Arnó, no té permís per continuar els treballs

Les obres del desdoblament del tram de l'N-II entre Sils i Caldes ja fa gairebé quatre mesos que estan aturades, perquè una de les dues constructores que formaven l'UTE adjudicatària del projecte –Begar Construcciones y Contratas– va presentar concurs de creditors. Benito Arnó, l'altra empresa, tenia capacitat per continuar els treballs, però no té el permís legal per fer-los ella sola. L'Estat s'havia posat un termini mínim de tres mesos per resoldre el conflicte i reprendre les obres, però la solució s'ha complicat perquè Begar no ha renunciat al projecte, cosa que semblava que podia ser la sortida més ràpida i factible, i ara s'hauran de buscar altres camins. D'altra banda, ahir va sortir a exposició pública el nou projecte de desdoblament de l'N-II en el tram de Sils a Maçanet.

La subdelegació del govern va admetre que ara per ara no hi ha novetats pel que fa a la represa de les obres en aquest tram, si bé s'està buscant la millor manera de resoldre un conflicte que va començar quan Begar va presentar al juny un concurs voluntari de creditors als jutjats mercantils de Valladolid, que va declarar l'empresa insolvent. La justificació va ser la reducció creditícia, si bé també es va saber que el seu propietari, José Luis Ulibarri, estava implicat en el cas Gürtel, fet que hauria accentuat encara més la mala situació de l'empresa.

El subdelegat del govern estatal, Francesc Francisco-Busquets, va explicar aleshores que la solució del cas trigaria més de tres mesos, si bé ja hi havia una llista d'empreses interessades a ocupar el lloc de Begar. El problema era que l'altra empresa de l'UTE, Benito Arnó, no tenia el permís per fer ella sola les obres, i legalment calia una altra empresa que la complementés. Les previsions eren que Begar renunciés als treballs, de manera que es pogués obrir el procés administratiu per adjudicar-los a una altra empresa. Però a l'hora de la veritat Begar no hi ha renunciat, ja que la seva cartera d'obres adjudicades representa un actiu per intentar resoldre la seva situació financera, sigui sent comprada o reflotada. I si no hi renuncia, s'ha d'esperar que el jutge resolgui el concurs de creditors abans de poder-les adjudicar a una altra empresa, llevat que es decideixi indemnitzar econòmicament Begar. Això pot demorar la solució i la represa dels treballs en aquest tram.

Des de Benito Arnó van explicar ahir que la situació ara mateix és aquesta, si bé consideren que la llei de contractació vigent «dóna suficient marge per a diverses solucions, i és el Ministeri de Foment el que ha de determinar per quina es decideix». En tot cas, van reconèixer que tenir les obres parades no interessa a ningú, per descomptat als usuaris no, però tampoc a ells perquè els incrementa els costos. En aquest sentit, des de Benito Arnó van explicar que estan negociant amb Foment com es pot resoldre l'obra entre Sils i Caldes, i també altres projectes que tenien en marxa conjuntament amb Begar en altres zones. «S'està parlant i buscant una solució, però aquesta ha de ser bona per a tots dos: el ministeri i nosaltres», i han assegurat també que de les diverses obres en què es negocia el cas del desdoblament de l'N-II de Sils a Caldes és ara mateix dels més complicats.

La Jonquera, el 2010

L'alcalde de la Jonquera, Jordi Cabezas, s'ha reunit recentment a Madrid amb responsables del Ministeri de Foment per conèixer de primera mà l'estat de la tramitació per tornar a adjudicar les obres de l'N-II al pas pel municipi. Les feines es van aturar fa un any i no s'han pogut reprendre perquè s'ha d'adjudicar l'obra a una altra empresa, després que la primera companyia a qui es va encarregar el projecte hi renunciés per un conflicte econòmic amb el Ministeri de Foment. Segons ha explicat l'alcalde de la Jonquera, en la reunió mantinguda a Madrid se li ha comunicat que la tramitació continua i que les obres es reprendran durant l'any 2010. Les obres de la carretera al pas per la Jonquera van quedar aturades després de l'estiu passat, quan ja no es van reprendre per les discrepàncies entre Foment i l'empresa. El projecte té un cost de 3,44 milions, però també s'ha de refer perquè s'havia de construir un pont que no es podrà fer com estava previst perquè l'Agència Catalana de l'Aigua no ho permet.

Projecte Sils-Maçanet
El projecte entre Sils i Maçanet fa més temps que està aturat, poc més d'un any. Les obres estaven molt més endarrerides que al tram entre Sils i Caldes, i l'empresa adjudicatària, una UTE formada per Copcisa i Marcor Ebro, va decidir aturar els treballs arran de les modificacions que es van incloure en el projecte a petició dels ajuntaments i de la Generalitat, i que van encarir el pressupost de l'obra respecte a la xifra fixada en l'adjudicació. En vista d'aquest encariment, que es va situar a l'entorn del 20%, es va rescindir el contracte, i el Ministeri de Foment va optar per tornar a redactar el projecte, incloent-hi les millores reclamades pels ajuntaments i una millor definició de l'enllaç de la futura A-2 amb la C-35, la carretera de Maçanet a la Costa Brava, el punt més complex de l'obra. Precisament ahir va sortir a informació pública el nou projecte d'aquest tram Sils-Maçanet, després que Carreteres l'aprovés a finals de setembre. El document es podrà consultar durant un mes, i inclou tots els terrenys afectats per les expropiacions que s'hauran de dur a terme.

http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/98479.html

SILS 13D

Cent municipis catalans faran una consulta independentista el pròxim 13 de desembre. Així ho ha comunicat la coordinadora sobre la independència en acabar ahir dissabte el consell plenari celebrat a Arenys de Munt (Maresme). La comarca on es faran més consultes sobiranistes, un total de 21, és Osona. Una xifra que representa gairebé una quarta part del total. La segona comarca amb més municipis adherits és el Pla de l'Estany, on se n'hi faran onze. Al Vallès Oriental se n'hi faran deu i al Maresme vuit. Agafant la xifra de municipis que té el país -946, segons l'Idescat- s'obté que un 10,57% del total votaran per la independència de Catalunya d'aquí més o menys un mes i mig. Se celebraran referèndums a 24 de les 41 comarques que té Catalunya, més de la meitat.
•A la que se n'hi faran més és a Osona. Concretament a Santa Eugènia de Berga, Taradell, El Brull, Sant Pere de Torelló, Sant Vicenç Torelló, Alpens, Vic, Sant Quirze Besora, Santa Maria Besora, Montesquiu, Sora, Vidrà, l'Esquirol, Roda de Ter, Tona, Santa Eulàlia de Riuprimer, Prats de Lluçanès, Lluçà, Olost, Manlleu i Perafita.

•Al Pla de l'Estany, onze municipis faran consulta. Són Banyoles, Porqueres, Palol de Revardit, Serinyà, Sant Miquel de Campmajor, Camós, Cornellà de Terri, Esponellà, Crespià, Vilademuls i Fontcoberta.

•Al Vallès Oriental es farà consulta sobiranista a deu municipis: Sant Pere de Vilamajor, Sant Celoni, Les Franqueses del Vallès, Sant Antoni de Vilamajor, Llinars del Vallès, Cardedeu, Tagamanent, Santa Eulàlia de Ronçana, Santa Maria de Palautordera i Sant Esteve de Palautordera.

•Al Maresme es farà consulta popular a Canet, Arenys de Mar, Masnou, Sant Pol de Mar, Argentona, Tiana i Vilassar de Dalt.

•Al Bages se celebrarà a Sallent, Monistrol de Montserrat, Callús, Navàs i Castellbell i el Vilar.

•Al Vallès Occidental es farà consulta a Sant Cugat del Vallès, Castellbisbal, Gallifa i Sentmenat.

•A l'Urgell es farà consulta a Tàrrega, a Castellserà, a Bellpuig i a Agramunt.

•A les Garrigues podran votar els veïns de les Borges Blanques, d'Arbeca, de Juneda i de Fulleda.

•Pel que fa a la Garrotxa faran consulta Besalú, Argelaguer, Maià de Montcal i Ridaura.

•A la Selva es farà consulta popular a Santa Coloma de Farners, Arbúcies, Sils i Caldes de Malavella.

•Al Solsonès es farà a Solsona i a Clariana de Cardener.

•Al Berguedà, a Berga i a Puig-Reig.

•Al Pla d'Urgell a Linyola, el Palau d'Anglesola i a Ivars d'Urgell.

•Al Segrià a Alcarràs i a Corbins. A la Noguera, a Ponts.

•Al Baix Empordà a Torroella de Montgrí i a Jafre. Al Gironès, a Cassà de la Selva i a Celrà.

•A l'Alt Empordà, a la Jonquera, a Roses i a Palau Santa Eulàlia.

•Al Baix Camp, a Montbrió del Campi i Almoster.

•A la Conca de Barberà, a les Piles.

•Al Tarragonès, a Constantí.

•A l'Alt Penedès, a Vilafranca del Penedès i Sant Sadurní d'Anoia.

•Al Baix Penedès, a l'Arboç i al Garraf, a Vilanova i la Geltrú.

Per saber-ne més

Llistat dels 100 municipis que faran la consulta el 13 de desembre - Llibertat.cat

http://www.llibertat.cat/content/view/6832/29/

L´oposició de Sils tomba les ordenances per l´augment del preu de l´aigua en un 1,8%

Els impostos i taxes del 2009 es prorrogaran per a l'any que ve perquè l'alcalde (IdS) no els vol tornar a dur al ple i no se'n crearan de nous

Els tres grups de l'oposició a l'Ajuntament de Sils, AMS, CiU i ICV, han tombat les ordenances fiscals per a l'any 2010 que va presentar l'equip de govern d'IdS, que està en minoria amb quatre regidors davant dels set que hi ha a l'oposició. En concret, el motiu que va dur els grups de l'oposició a emetre una votació negativa és l'augment de la taxa de l'aigua.
I és que, tal com explicava ahir el regidor d'ICV Albert Miralles, "es passava a augmentar el preu un 1,8 per cent, quan l'any passat ja es va apujar". L'any passat la taxa veure incrementat el preu en uns 50 euros, fet que equivalia a un 4 per cent d'augment respecte al 2008.
Ara, segons relatava ahir l'alcalde Martí Nogué (Ids), es preveia apujar en un 1,8 per cent per poder "quadrar les despeses i els ingressos previstos per a aquest any i tenir un mínim de fons de reposició per a la xarxa, tal com ens aconsella un informe dels serveis tècnics".
Sils va instal·lar l'any passat una planta descalcificadora d'aigua al municipi i, per això, segons recorda l'alcalde, es va veure incrementada la taxa. Tant per a CiU, ICV i AMS, aquesta pujada no estava justifica i, per aquest motiu, van votar-hi en contra.

Taxes i impostos prorrogats
Que les ordenances fiscals s'hagin tombat per l'oposició no només representa que es mantindran els preus de l'any passat, ja que l'alcalde no preveu tornar-les a presentar en ple per tornar-les a votar, sinó que les taxes noves que es creaven per a l'any vinent no es facin efectives. Entre elles, hi ha la de legalitzar la situació dels gossos perillos de 20 euros a l'any i la de fer pagar 100 euros als amos de gossos que els abandonin al carrer.
De fet, tal com recordava ahir Miralles amb la resta d'impostos i taxes, que enguany es congelaven per la crisi, els tres grups de l'oposició i estaven d'acord, així com en crear aquestes taxes; però en no poder-se "fer una esmena i votar-la sobre la taxa de l'aigua", al final van decidir votar en contra i, per tant, es tomben la totalitat dels impostos i taxes previstos per al 2010.
En el ple de dijous també es va aprovar el compte general per al 2008, que va prosperar tot i ser rebutjat amb anterioritat també per l'oposició, amb els vots a favor d'IdS, l'abstenció d'AMS i CiU i el contrari d'ICV.

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2009/10/24/comarques-loposicio-sils-tomba-ordenances-laugment-preu-laigua/365367.html

Adif acaba la plataforma del TAV a la Selva

L'empresa pública Administrador de Infraestructuras Ferroviarias (Adif) ha acabat les obres de construcció de la plataforma de les vies del tren d'alta velocitat (TAV) del tram entre Maçanet de la Selva i Sils, que té 5,7 quilòmetres. Segons va informar ahir l'empresa pública, aquest és el setè tram de la línia del TAV entre Barcelona i Figueres on ja s'ha conclòs la construcció de la plataforma de via pel que respecta al tram de tren d'alta velocitat entre Madrid, Barcelona i la frontera francesa. La infraestructura més destacada del tram entre Maçanet i Sils és el viaducte de José Antonio Fagúndez Vargas, de 691 metres i que té 14 pilars.
La construcció de la plataforma en aquest tram ha incorporat l'execució d'actuacions per minimitzar l'impacte ambiental i paisatgístic, d'acord amb els compromisos d'Adif de fomentar el respecte al medi ambient a través de la integració del ferrocarril a l'entorn. En aquest sentit, s'han construït set passos de fauna, diversos murs de protecció, s'ha adaptat el pas superior sobre la carretera C-63 i s'han instal·lat tancaments.
El tram Barcelona-Figueres de la línia de l'AVE compta amb una inversió aproximada de 4.200 milions d'euros, va recordar ahir l'empresa pública.

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2009/10/24/comarques-adif-acaba-plataforma-selva/365377.html

Sils farà pagar 100 euros als amos dels gossos que els abandonin a la via urbana

L'Ajuntament calcula que en un any es poden arribar a capturar uns 60 animals, que equivalen a 6.000 euros de les arques municipals

L'Ajuntament de Sils ha decidit que a partir de l'any que ve farà pagar una taxa de 100 euros als propietaris dels gossos abandonats que es localitzin al municipi. El motiu que ha dut el consistori a prendre aquesta decisió és bàsicament econòmic, ja que en un mes l'Ajuntament pot arribar a recollir més de cinc gossos i el servei d'una empresa externa especialitzada que té contractada i que s'encarrega de capturar-los costa a les arques municipals 100 euros per gos capturat. La mateixa quantitat que farà pagar als amos que abandonen els cans a la via urbana.
Aquesta taxa, que és de nova creació i s'aprovarà en el proper ple de la corporació que se celebrarà demà al vespre, té com a objectius, relatava ahir l'alcalde, Martí Nogué (IdS), per una banda, conscienciar la gent sobre els abandonaments dels animals domèstics i per l'altra, recuperar uns diners que el consistori s'està gastant cada any i que poden arribar a ser de més de 6.000 euros cada any.

Tot i la iniciativa, Nogué reconeix que pot haver-hi dificultats a l'hora de localitzar els propietaris dels animals però, de totes maneres, es mostra esperançat perquè "actualment hi ha molts animals que ja duen el microxip i, per tant, no serà tan difícil trobar-ne els amos". La mitjana de gossos recollits en un any al municipi pot arribar a ser d'una seixantena per any, remarca el batlle.

20 € / any per gos perillós

Un altre aspecte que també té a veure amb els gossos, però en aquest cas els de races considerades potencialment perilloses, és també una nova taxa que vol aprovar l'Ajuntament. Aquesta té a veure amb tota la tramitació de documentació que ha de realitzar el consistori cada any per poder legalitzar la presència d'aquests animals al municipi.
Fins ara, aquesta tramitació no costava res al propietari però quan entrin en vigor les noves taxes per a l'any 2010 -si s'aproven en ple- tindran un cost de 20 euros cada any per a la gent que té aquest tipus de gos potencialment perillós, perquè "hi ha un munt de tramitació que costa diners", afegeix Nogué.

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2009/10/21/comarques-sils-fara-pagar-euros-amos-dels-gossos-abandonin-urbana/364731.html

PROPER PLE EXTRAORDINARI MUNICIPAL DIJOUS 22 DE OCTUBRE A LES 20:30

Lloret de mar, capital comarcal?

Segons les dades del cens del mes de setembre, Lloret de Mar ja és per primer cop a la història el municipi amb més població de la comarca de la Selva, 40.345 és el nombre de persones censades, supera la veïna població de Blanes per 18 habitants, i que amb 40.327 habitants deixa de ser el municipi més poblat de la comarca.
Lloret de Mar es posiciona també com la tercera població en nombre d'habitants a les comarques gironines, després de Girona i Figueres, i la primera de tot el litoral de la Costa Brava.
Els tres municipis que formen actualment la Selva marítima: Blanes, Lloret de Mar i Tossa de Mar, concentren el 55% del pes demogràfic de tota la població de la comarca de la Selva, tenen en conjunt més habitants que els altres 23 municipis junts, tenint en compte que el terme municipal de les tres poblacions és poc més del 10 % del territori de la comarca.
Amb el nou Estatut del Parlament de Catalunya enllestit, està prevista la modificació de l'ordre territorial que hi ha actualment, es volen fer desaparèixer les 4 províncies, que seran substituïdes per vegueries i que probablement seran 7. La demarcació provincial de Girona quedara pràcticament igual, tan sols la comarca de la Cerdanya passaria a una altra futura vegueria.
Dues comarques gironines podrien veure modificat el seu terme comarcal, depenent de com s'apliquessin les noves propostes fetes, una seria la comarca del Ripollès, que es dividiria en dues parts: una, l'actual i l'altra seria una comarca de nova creació anomenada "LA VALL DE CAMPRODON". Però és la comarca de la Selva la que produeix més incògnites de com es definirà i resituarà el seu terme, que es podria ampliar o dividir en dues parts.
Les poblacions del Maresme: Tordera, Palafolls i Malgrat de Mar, i el pobles de la Selva interior, més propers geogràficament a la Selva marítima que no pas a Santa Coloma, com Sils, Maçanet i Vidreres podrien formar conjuntament amb Blanes, Lloret i Tossa de Mar una nova comarca.
La Selva Marítima, la Baixa Tordera, l'Alt Maresme o la Costa Brava Sud són els topònims amb què es podria batejar la nova comarca.
Quina vila hauria de ser la capital de la futura comarca, la més poblada, la població més centrada geogràficament, la més ben comunicada? Blanes i Lloret es disputen aquesta futura titularitat, com Sabadell i Terrassa, la del Vallès Occidental.
Una cosa és ben clara, les poblacions de la Selva marítima volen seguin formant part d'una comarca que estigui dins de la vegueria de Girona. Tordera, Malgrat i Palafolls voldrien formar part d'aquest nou ordre comarcal? Per desfer aquesta incertesa, la solució més democràtica seria fer una consulta popular. Una consulta popular no causa maldecaps com altres polèmiques consultes que s'estan celebrant últimament.

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2009/10/15/comarques-lloret-capital-comarcal/363404.html

Martí Nogué a Girona TV 7/10/2009

El projecte de restauració de l'Estany de Sils celebra el seu 10è aniversari

El projecte de restauració de l’Estany de Sils celebra el seu 10è aniversari
Acciónatura, la primera ONG catalana dedicada a la restauració i protecció d’espais naturals, juntament amb l’Ajuntament de Sils, són les entitats impulsores del Projecte de Restauració i Gestió de l’Estany de Sils que va iniciar-se al 1999. Juntes organitzen el proper 16 d’octubre a les 10 del matí un acte a la pròpia llacuna per explicar les fites aconseguides durant aquests 10 anys i els reptes de futur, amb totes les entitats que, al llarg dels anys, han col·laborat en la seva recuperació.

L’Estany de Sils, situat a la plana de la comarca de la Selva, havia arribat a ser dels més gran de Catalunya, amb 7 km2 de superfície, però la voluntat de guanyar terrenys per a l’agricultura, i la creença de que era font d’epidèmies, van fer que, a mitjans del segle XIX culminés un procés de dessecació que es duia a terme des del segle XIII.
Va ser al 1999 quan Acciónatura va iniciar, juntament amb l’Ajuntament de Sils, el Projecte de Restauració i Gestió de l’Estany de Sils, amb la finalitat de pal·liar els efectes de la destrucció de la zona humida per tal d’afavorir la recuperació dels hàbitats naturals i la diversitat biològica més significativa de l’antiga llacuna. Deu anys després, aquesta experiència s’ha convertit en un gran exemple, no només de com es poden millorar els espais naturals aplicant una bona gestió, sinó també de responsabilitat corporativa ja que, sense el suport d’algunes empreses i entitats, aquest projecte no s’hauria pogut dur a terme.
Per això, el proper divendres 16 d’octubre a les 10 h del matí, us convidem a assistir a una visita guiada per l’estany on el director d’Acciónatura, Francesc Giró, l’alcalde de Sils, Sr. Martí Nogué, i els tècnics del projecte us explicaran quines han estat les fites aconseguides i els reptes de futur. També hi assistiran representants de les empreses i institucions que hi ha col·laborat com ara la Fundación Biodiversidad, La Caixa, Caja de Ahorros de Navarra (CAN), Caja de Ahorros del Mediterráneo (CAM), Gas Natural, ACESA, Natura Activa, Eventoplus, i el Consell d’Empreses per la Natura, conformat per Hera Holding, BP, CLD Corp, Omya, Grupo Giró, Esteve, Havas (Mediaplanning), Tarraco Eólica, Uniland i NRG Marketing, i associacions com Bisaroca i Temporània. A les 12 les famoses Cuineres de Sils oferiran un piscolabis.

PUNT DE TROBADA: Estació de tren de Sils, el divendres 16 d’octubre a les 10:00h. Us preguem que confirmeu la vostra presència.


Maria José Pedragosa, Cap de Comunicació
mj.pedragosa@accionatura.org
tel. 93 237 38 02 – 648 25 98 28

Fi de l´abocador incontrolat de Vallcanera a Sils

Un camió va procedir a la neteja dels quilos de brossa amuntegats de la zona esportiva, a principis de setmana i ara, la brossa i els trastos vells ja han desaparegut d'aquesta àrea de la urbanització Vallcanera Parc de Sils. L'Ajuntament, per tant, ha procedit a eliminar aquest abocador incontrolat que s'havia format al costat de la zona esportiva i que al costat mateix té un parc per a la mainada; que com havien denunciat els veïns era un niu d'insalubritat. Tot i això, els veïns esperen ara que no es repeteixi la situació i que la gent incívica que havia provocat la situació no torni a abocar runes, escombraries i trastos en aquest lloc.

Inauguren la gespa artificial del camp de Sils

El jugador del barça Albert Dalmau va fer el servei d'honor.

Diumenge es van fer els actes d'inauguració de la nova gespa artificial del Camp Municipal de Sils amb la presència del jugador juvenil del FC Barcelona Albert Dalmau, que va ser l'encarregat de fer el servei d'honor. L'acte oficial també va comptar amb la presència del diputat d'Esports de la Diputació de Girona, Narcís Casassa, i del delegat d'Esports de la Generalitat a Girona, Josep Sagué, que van fer els parlaments. A continuació es va disputar un partit de categories inferiors entre l'Atlètic Silenc i el FC Barcelona.

http://www.diaridegirona.cat/esports/2009/10/13/inauguren-gespa-artificial-del-camp-sils/363027.html

Foment edita el nou mapa de carreteres amb la N-II desdoblada fins a Maçanet

Es tracta d'una equivocació en la senyalització d'aquesta via perquè només està acabada fins Caldes i la resta està aturada des de fa mesos
El projecte de desdoblament de a N-II torna a ser tema de debat. I és que el nou mapa oficial de carreteres d'Espanya elaborat per la Secretaria General Tècnica del Ministeri de Foment corresponent al 2009, i que ja ha estat repartit entre els Diputats del Congrés, ha sortit al carrer amb un error de senyalització en la citada via. Tal i com es pot veure en la il·lustració extreta del mapa a escala 1:1.000.000 el Ministeri dóna per fet que la N-II està totalment desdoblada des de Riudellots fins a Maçanet de Selva quan, en realitat, només està acabat el primer tram de 8 quilòmetres entre Fornells i Caldes de Malavella.
Es desconeix si l'actualització del mapa s'ha fet seguint les previsions que el Govern tenia sobre la finalització de les obres de desdoblament de la N-II en el seu tram sud fins a Maçanet, ja que en alguna ocasió durant aquests anys de govern socialista s'ha assegurat des del Ministeri que els dos trams Sils-Caldes i Maçanet-Sils estarien acabats per les dates en què ens trobem ara. Tot i això, en un altre mapa més detallat i que es distribueix en la mateixa caixa, el tram en qüestió està marcat en obres.

Treballs aturats
Les últimes notícies que es van tenir d'aquests dos trams de la N-II en territori selvatà van ser aproximadament d'ara fa un any, quan es va detectar que els treballs de desdoblament s'havien aturat sense cap previsió de reinici de les obres.
De fet, el desenvolupament de la nova autovia s'ha anat fent mentida rere mentida, amb un seguit de bones intencions i previsions per part del Ministeri que no s'han arribat a complir mai. Cada tram adjudicat pot ser citat com a exemple: l'únic acabat i transitable, el de Caldes-Fornells, ha tardat el doble del previst (en total quatre anys).
Si es fa un repàs de la rapidesa o lentitud amb què s'està executant el doble tram que aquí pertoca (Caldes-Maçanet) es pot comprovar que, malgrat les declaracions dels diferents ministres (ja siguin dels anys de Govern del PP o dels PSC) on s'ha afirmat que aquest projecte és una "prioritat" a l'hora de la veritat els fets han diferit molt dels discursos polítics.
Amb poc temps de diferència, però un primer que l'altre, van adjudicar-se a principis del 2006 els dos trams, Maçanet-Sils (febrer) i Sils-Caldes (abril). De res va servir aquest esforç per part del Ministeri, ja que els treballs d'ambdós trams no va iniciar-se fins dos anys més tard, a principis del 2008.
De fet, els pressupostos generals de l'Estat del 2005, van ser un cop fort per aquests dos trams de la N-II, ja que el Govern no havia previst cap mena d'inversió per a realitzar el desdoblament Caldes-Maçanet no només per aquell any, sinó que tampoc pels dos següents (2006 i 2007). La justificació de la diputada gironina del PSC al Congrés, Montse Palma, va fer referència a un compromís existent d'executar el 100% de previst.

Breu satisfacció
L'inici de les obres d'ambdós trams a principis de 2008 semblaven una aposta d'execució real, però l'esperança va veure's diluïda pocs mesos després. L'octubre d'aquell any l'empresa que s'encarregava del tram Sils-Maçanet va decidir deixar les obres quan va saber que existia un sobrecost del projecte no previst pel Govern.
Mesos després, al juny de 2009, s'aturaven les obres del tram Sils-Caldes com a conseqüència de la suspensió de pagaments per part de l'empresa que executava els treballs. Ambdós trams continuen avui aturats i amb unes obres pendents, però Foment, segons el mapa, les dóna totalment per completades malgrat que els pressupostos generals hi destinin diners pel 2010.


http://www.diaridegirona.cat/comarques/2009/10/13/foment-edita-nou-mapa-carreteres-n-ii-desdoblada-fins-macanet/362957.html

Més ajuntaments gironins reclamaran que l'Estat els pagui l'IBI de l'AP-7 després de l'èxit de Sils i Maçanet

L'èxit de Sils i Maçanet, que han guanyat la batalla judicial per poder cobrar tot l'IBI de l'autopista –pendent encara dels possibles recursos–, ha fet que altres ajuntaments moguin fitxa per fer la reclamació. La Diputació s'ha ofert a representar-los, i per ara ja s'hi han interessat Sant Julià de Ramis, Cabanes, Vilablareix i Sant Gregori.

Era qüestió de temps que els ajuntaments dels municipis per on passa l'AP-7 engeguessin el procés per intentar recaptar el total de l'IBI corresponent a l'ocupació de terrenys de l'autopista. El cas de Sils i Maçanet, on dimarts es feia públic que havien guanyat el judici per reclamar a l'Estat el pagament de l'impost dels últims anys, ha esperonat la resta d'ajuntaments a seguir el seu exemple, tot i no tractar-se encara d'una sentència ferma.

Molts ajuntaments gironins tenen delegada la gestió i recaptació dels tributs locals a Xaloc, un ens creat amb aquest fi per la Diputació. I ahir la Diputació ja es va oferir als ajuntaments per representar-los en la reclamació de l'IBI pendent dels últims anys. El president Enric Vilert va explicar que ara se'ls comunicarà formalment, i espera que la gran majoria de la trentena de municipis gironins –estiguin o no incorporats al Xaloc– per on passa l'AP-7 s'hi acullin: «Les sentències que han sortit a Sils i Maçanet no fan pensar que les resolucions en altres llocs hagin de ser diferents, però hem de reclamar perquè l'Estat de motu propio no ens compensarà.» El Xaloc serà qui s'encarregarà de tota la tramitació en aquest cas dels ajuntaments que ho sol·licitin, i de fet municipis com Sant Julià de Ramis, Vilablareix, Sant Gregori i Cabanes ja hi han donat el vistiplau.

Una batalla llarga
Els ajuntaments gironins cobren actualment tan sols un 5% de tot l'IBI que haurien de cobrar per l'ocupació de terreny de l'autopista. El motiu és la llei d'autopistes del 1972, que establia una bonificació del 95% per a les concessionàries. El 1990 aquesta llei es va derogar, però no per a les concessions adjudicades abans d'aquesta data. Per això els ajuntaments havien perdut sempre la batalla judicial, si bé el jutge ha dictaminat ara que la llei d'hisendes locals estableix que l'Estat ha de compensar els ajuntaments en aquests casos.

http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/90583.html

Sils posa en marxa una estació meteorològica a la zona de Can Cabirol

El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) i l'Ajuntament de Sils han posat en marxa un punt d'observació meteorològica a la zona de Can Cabirol. Aquest observatori permet recollir dades sobre temperatures mínimes i màximes, pluviometria i dades sobre fenòmens atmosfèrics, entre d'altres. L'encarregat de fer les observacions és un veí de Sils, Joan Vega, que diàriament prendrà les dades d'aquesta estació meteorològica i les publicarà.
Les dades preses cada dia seran enviades al SMC i, llavors, es podran consultar a través de la web www.meteocat.cat. L'instrumental que es troba en aquest observatori consta d'una garita de fusta i a l'interior hi ha un termòmetre de mercuri que detecta la temperatura màxima diària; un termòmetre d'alcohol per a la temperatura màxima diària i un pluviòmetre.
Aquesta estació meteorològica forma part a partir d'ara de la Xarxa d'Observadors Meteorològics de Catalunya (XOM), que permet al SMC tenir varietat climàtica de tot el país, i a partir d'ara amb dades de Sils.

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2009/10/08/sils-posa-marxa-estacio-meteorologica-zona-can-cabirol/361950.html

Adif posa a licitació la supressió de tretze passos a nivell de poblacions gironines

L'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (Adif) ha posat a licitació les obres per suprimir tretze passos a nivell de les comarques gironines. Deu són de poblacions de la línia de tren entre Barcelona i Portbou, i tres més, de municipis situats a la línia de Barcelona a Puigcerdà. En concret, són passos a nivell de Sils, Caldes de Malavella, Vilopriu, Sant Miquel de Fluvià, Palau de Santa Eulàlia, Garrigàs, Peralada, Ripoll, Ribes de Freser i Puigcerdà. Les obres tenen un pressupost de 336.206,9 euros.

http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/89547.html

Condemnen l´Estat a pagar a Maçanet i Sils 1,1 milions d´euros per l´IBI de l´AP-7

Hisenda ha interposat un recurs contra la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Madrid i els alcaldes afectats celebren la sentència

El Tribunal Superior de Justícia de Madrid condemna el Ministeri d'Economia i Hisenda a pagar prop de 1,1 milions d'euros als ajuntaments de Maçanet de la Selva i Sils. En concret aquesta suma de diners -767.754 euros per Maçanet i 346.121 euros per Sils- són la compensació dels beneficis fiscals que haurien d'haver cobrat ambdós ajuntaments per les bonificacions de quotes tributàries de l'IBI (impost de béns immobles) concedits a la concessionària de l'autopista Acesa pels exercicis de 2003 a 2007.
I és que fins ara, les autopistes de peatge reben una bonificació de l'IBI del 95 per cent i això provoca que els municipis per on transcorre l'autopista no recaptin aquests diners. Amb aquesta sentència ara, en canvi, l'Estat es veu obligat a compensar els ajuntaments amb la bonificació que aplica a la concessionària.
Segons l'argumentació del jutge, un dels motius pel qual pren la decisió de fer pagar els diners a l'Estat és perquè "la nostra legislació respon de l'antic principi que per preservar la suficiència financera dels ens locals, en el cas que l'Estat estableixi un benefici fiscal sobre tributs locals, l'import de tal benefici ha de ser compenesat per l'Estat a l'ens local corresponent".
Tot i això, cal dir que la sentència estima parcialment el recurs contenciós administratiu dels ajuntaments de Sils, Maçanet de la Selva i del Consell Comarcal de la Selva. Aquesta a més del tema de la bonificació, anul·la la resolució impugnada dictada pel Ministeri d'Hisenda l'any 2007 sobre la denegació d'aquesta bonificació als consistoris però, en canvi, no condemna Hisenda al pagament d'interessos ni dels costos del procés judicial en considerar que "no hi pot haver-hi condemna a l'Adminsitració de l'Estat al pagament d'interessos, perquè fins a aquesta sentència, no s'havia determinat l'obligació de pagar per aquesta, ni cap quantitat certa i determinada per abonar"

Reivindicació històrica
Tot i la resolució, aquesta no és ferma i prova d'això és que dilluns l'Estat ja va presentar un recurs de cassació contra la mateixa sala del contenciós administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Madrid i que frena, per tant, el retorn d'aquests diners a Catalunya, fins que no es resolgui. Tot i això, aquesta sentència es valora positivament des del Consell Comarcal, ja que la defensa dels ajuntaments ha estat a càrrec dels seus serveis júrídics.
A més es tracta d'una reivindicació històrica d'aquests i altres consistoris de la demarcació de Girona i ara, en el primer enfrontament judicial s'han vist recompensats satisfactòriament.
Però tot i la resolució, l'alcalde de Maçanet de la Selva, Alfons Soms (PSC), es mostrava prudent i va relatar que "cal ser realista fins que no estigui finalitzat tot el procés, tot i que el primer pas ha sigut favorable per l'Ajuntament i no ens imaginàvem que fos així". El batlle recorda que és una "reivindicació justa" i afegeix que "si l'Ajuntament cobra serà una cosa a llarg termini".

Per la seva banda des de Sils, l'alcalde, Martí Nogué (IDS), es mostra optimista i assegura que aquesa sentència només parla de la bonificació de l'IBI dels anys 2003 al 2007 i que ara amb "la sentència en mà, anirem a Hisenda i demanarem la que correspon a aquests últims anys". Alhora va assegurar que la resolució del jutge és "una injecció de moral perquè, en època de crisi, no ens entra l'import de construccions", remarca.
Nogué, a més, va afegir que aquesta sentència animarà altres ajuntaments a "reclamar" que l'Estat també els pagui.

De fet, a la comarca de la Selva hi ha dos municipis més, Riudellots de la Selva i Vilobí d'Onyar, que també van interposar un recurs com el de Maçanet i Sils juntament amb l'ens comarcal i que reclamen uns 101.000 euros i uns 184.000 euros, respectivament.
Segons el Consell Comarcal de la Selva, en breu tots els ajuntaments per on passa l'AP-7 tenen la intenció de reclamar les compensacions corresponents a les bonificacions dels exercisis de 2008 i 2009 a Hisenda.

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2009/10/07/comarques-condemnen-lestat-pagar-maanet-sils-milions-deuros-libi-lap7/361735.html

El jutge dóna la raó a Maçanet i Sils perquè puguin cobrar l'IBI de l'autopista

Obliga l'Estat a pagar 1,1 milions i podria establir jurisprudència en un cas reclamat per altres ajuntaments
El Tribunal Superior de Justícia de Madrid va donar ahir la raó als ajuntaments de Sils i Maçanet de la Selva, que reclamen que l'Estat els pagui la bonificació del 95% de què gaudeix Acesa al moment de pagar l'IBI als ajuntaments. Molts altres consistoris també han obert processos judicials en aquest mateix sentit, de manera que el cas de Maçanet i Sils podria establir jurisprudència. En aquest cas, el jutge considera que la legislació estatal obliga a compensar els beneficis que atorga en impostos locals, i valora en 346.000 i 767.000 els diners que l'Estat deu a Sils i Maçanet, respectivament. La sentència, però, encara no és ferma.

La polèmica fa anys que dura, i aquesta sentència dictada pel tribunal madrileny significa per primera vegada un gir a favor de les demandes dels ajuntaments. L'origen del conflicte és la llei d'autopistes, aprovada el 1972, que fixa una bonificació del 95% a la base imposable de l'impost de béns i immobles (IBI) per a la concessionària de la via, de manera que només ha de pagar el 5% del total que haurien de rebre els ajuntaments. Gran part de les reclamacions que han fet els ajuntaments han anat en la línia de reclamar l'import total de l'IBI sobre la base de la llei d'hisendes locals que es va aprovar el 1990, que especifica que els ajuntaments poden cobrar tot l'IBI que els correspongui de l'autopista. Segons les sentències, aquesta norma no és retroactiva, de manera que les concessions anteriors al 1990 en queden excloses. La concessió a Acesa de l'AP-7 és anterior a aquest any, i no s'acaba fins al 2017. La prolongació fins al 2021, arran de les obres d'ampliació del tercer carril, farà que el període d'aquests cinc anys ja s'inclogui en la nova normativa, i per tant Acesa haurà de fer-se càrrec de tot l'IBI. Això mateix passarà en l'ampliació de l'autopista del Maresme, la C-32, fins a Tordera i Blanes, de la qual ara s'executen les obres.

Nova via judicial

Arran del fracàs d'aquesta via, el Consell Comarcal de la Selva –que té delegat el servei de gestió tributària d'uns quants municipis, com ara Sils i Maçanet– va encetar el 2007 un altre camí en les reclamacions, emparant-se en la llei d'hisendes locals del 1988, que dictamina que «les lleis per les quals s'estableixin beneficis fiscals en matèria de tributs locals determinaran les fórmules de compensació». La sentència recorda també que la legislació respon al principi que, «en nom de preservar la suficiència financera dels ens locals, en cas que l'Estat estableixi un benefici fiscal sobre tributs locals, l'import d'aquest benefici ha de ser compensat per l'Estat a l'ens local corresponent». A més, especifica que la llei de 1999 de pressupost general de l'Estat per al 2000 ja preveia explícitament la compensació de la bonificació de què gaudeixen les concessionàries d'autopistes.

Cautela i satisfacció

Segons la sentència, l'Estat haurà d'abonar uns 346.000 euros a l'Ajuntament de Sils i uns 767.000 al de Maçanet, en concepte del 95% de l'IBI corresponent al període entre els anys 2003 i 2007. El motiu és que les reclamacions a Hisenda prescriuen si són superiors a 4 anys. A més, descarta afegir-hi els interessos, perquè abans de la sentència no hi havia cap obligació de pagar.

L'alcalde de Maçanet, Alfons Soms, es va mostrar satisfet però cautelós respecte a la sentència, ja que tem que l'Estat la recorrerà en contra al Tribunal Suprem: «Encara n'hi ha per temps, perquè segur que hi presentaran recurs, i crec que serà difícil, amb la situació de crisi actual.» En canvi, l'alcalde de Sils, Martí Nogué, és molt més optimista respecte a la resolució final: «l'Estat bonifica una cosa que no li pertany, i fer això és molt fàcil.» «Quan rebem els diners, serà una alenada d'aire fresc, perquè tenim les arques municipals buides», va afegir-hi Nogué.

Reclamació general
El Consell Comarcal de la Selva també espera dues sentències més, corresponents als casos de Vilobí i Riudellots de la Selva, que reclamen 100.000 i 183.000 euros, respectivament, quantitats corresponents al període 2003-2007. En els anys posteriors, l'Estat també hauria de pagar la bonificació, i n'hauria d'anar fent un pagament anual. Però aquests no són els únics casos, ja que cobrar l'IBI de l'autopista és una reclamació general i històrica dels municipis afectats. El 2004 ho van reclamar els 25 ajuntaments de les comarques gironines per on passa l'AP-7, i també ho han fet altres municipis com ara Fogars de la Selva i Palafolls.

http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/89177.html

Comencen a fer la neteja de la sèquia de Sils després de tres anys d´espera

S'havia d'iniciar a l'estiu, però l'ACA va anunciar que no tenia pressupost i, llavors, va anunciar que ho faria al fina

L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) havia de drenar la sèquia que voreja l'Estany de Sils durant l'any 2006 i no ha estat fins aquest mes que s'ha començat a veure moviment en aquesta zona inundable selvatana. En concret, s'han iniciat les actuacions de neteja als marges d'aquesta sèquia artificial.
Es tracta d'una feina que fa pocs dies va iniciar l'Ajuntament en un tram de 500 metres, i ara l'Agència Catalana de l'Aigua ho farà en els 2,5 quilòmetres següents fins a l'alçada del barri de l'església de Sils. Mentrestant, abans d'iniciar el drenatge pròpiament dit, s'han instal·lat trampes per a tortugues cada cinc metres amb l'objectiu de capturar-les i poder-les portar en zona segura mentre duri aquesta actuació a la sèquia. Les trampes s'estaran en aquesta zona durant uns 10 dies, i llavors ja entraran les màquines a procedir amb el drenatge.
L'alcalde de Sils, Martí Nogué, es mostra satisfet d'aquesta actuació, ja que "finalment s'està fent, després de tots els entrebancs". Un d'ells es va produir aquest mateix estiu, quan l'ACA va assegurar al consistori que no hi havia presspost per realitzar-ho i un mes després s'hi repensava i deia que llavors tenia diners per fer-ho.
Aquesta actuació ha de servir per evitar que es produeixin inundacions a Sils. Fa vint anys, es recorda que aquesta sèquia no va poder engolir l'aigua provinent de les aigües pluvials i el nucli es va inundar per aquest fort episodi.

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2009/10/04/comarques-comencen-neteja-sequia-sils-despres-tres-anys-despera/361197.html