En els darrers mesos s'ha parlat sovint del POUM (Pla d'Ordenació Urbana Municipal) , i s'han plantejat diverses opinions. Ignorem si se n'ha parlat prou, però el que sembla evident és que no sempre la informació ha vingut precedida d'un coneixement exhaustiu del projecte, i això de ben segur que ha generat en certs moments confusió, i per tant ho intentarem aclarir.
Cal recordar , que la normativa que regeix actualment les directrius urbanístiques , són el que anomenem Normes Subsidiàries, i que varen ser aprovades fa més de 25 anys. D'aquells anys, ben pocs recordem les al·legacions presentades, les esmenes i ni tan sols , quina va ser la participació ciutadana en la modificació del que seria el futur planejament de Sils en els posteriors 20 o 30 anys.
La motivació per la qual es va decidir tirar endavant el nou POUM , va ser per la voluntat de corregir i subsanar dèficits en el planejament vigent, així com la d'adaptar-nos a la nova llei d'urbanisme. Es volia elaborar una eina que aportés un model de contenció en la creació de nous habitatges, que ampliés substancialment els habitatges de protecció oficial i que permetés unes cessions d'espais lliures i equipaments d'absoluta necessitat municipal.
Deixar el POUM aturat, com s'ha dit en alguna ocasió, significa que el que es podia fer fins a la suspensió de llicències es podria tornar a fer , i això és el que no volem. Creiem que entre tots hem de ser capaços de recollir i d'aplicar les millores necessàries que no s'hi preveuen. En aquest sentit hi estem treballant i amb la participació de tothom estem convençuts que elaborarem un bon treball pel poble de Sils i pels propers 25 anys.
Quan algú manifesta que es podran construir 1 . 500 habitatges nous, cal que es pregunti quants se'n poden fer amb l'actual normativa. La potencialitat urbanística de les noves unitats , ja ve n ia donada per les anteriors normes. El que realment volem e é s reduir-la, a baixar el sostre i incorporar-hi noves línies de sostenibilitat, seguint els objectius sorgits dels treballs de les Agendes 21 L l ocal s i C c omarcals, criteris mediambientals i de mobilitat. Cal tenir en compte que en molts pocs llocs d'aquests s'augmenta l'edificabilitat ; , en tot cas, e a l contrari.
En altres comentaris s'ha sentit a dir que hi haurà una disminució o manca d'habitatges de protecció oficial . Certament això denota un desconeixement del propi propi document elaborat i presentat, ja que aquest aspecte actualment ja ve determinat per llei.
Hem de dir, per altra banda, que en alguna zona del municipi , els veïns no han compartit el criteri dels autors del treball. Això ha comportat la convocatòria de diverses reunions per aclarir conceptes i proposar modificacions. En realitat això és el que es vol, posar en evidència i discutir allò que un equip redactor ens planteja, des d'un punt de vista tècnic.
Ens hem cansat de repetir que es farà allò que els veïns o la majoria d'ells vulguin i decideixin, sense deixar de tenir en compte , que l'interès general serà sempre la finalitat principal del projecte.
Finalment, voldríem aclarir el tema de la transmissió de la informació sobre la qüestió. Com que som coneixedors i conscients de l'enrenou d'aquest projecte i el compromís que suposava per a molts veïns, l'abril del 2005 en l'editorial d'aquest Quadern es parlava del POUM futur. I més endavant en les p à a gines interiors es comentava el perquè, el com i els criteris i objectius principals del nou Pla. Es proposava un programa, una exposició, informacions, xerrades temàtiques ; , s'informava de l'obertura d'una oficina del Pla ; , es demanava la participació en el disseny del nostre poble, suggeriments , etc. Transcorregut un any i havent-se publicat, també, la informació , també, als diaris, havent-se i ofert la informació a través de publicitat repartida a botigues, etc., ens hem de sentir que no s'ha informat prou. El cert e é s que potser el vehicle de comunicació no ha estat prou eficaç i ho ha urien guessin pogut fer diferent, però també cal dir que la voluntat de l'Ajuntament i nostra ha estat la d'oferir la màxima informació. Volem una participació més activa, enriquidora i eficaç per fer dels nostre futur urbanístic el millor per a tots plegats.
Un ball de números
Amb la finalitat d'informar i aclarir sobre el que en molts casos s'ha publicat en relació al nou POUM, intentarem donar una sèrie de dades que han estat extretes del treball presentat, les quals s'han d'entendre d'una forma orientativa i que ens ajudaran a veure les diferències entre el que teníem amb les Normes Subsidiàries i el reglament.
Pel que fa al sòl urbà , en els àmbits de remodelació del planejament vigent i amb una superfície de 10,20 Ha, s'hi podien fer 1.370 habitatges i això permetia 3.690 habitants. Amb el nou planejament amb una superfície de 26,29 Ha se'n podran fer 764 dels quals 110 seran de protecció oficial i que 13,40 Ha, seran de cessions d'espais lliures.
Pel que fa al sòl urbanitzable, en el planejament vigent en una superfície de 65,65 Ha de les quals 40,75 eren residencials i 24,90 industrials, s'hi podien fer 844 habitatges per uns 2.278 habitants i unes cessions de 16 Ha. En el nou planejament la superfície és de 93,01 Ha, de les quals 40,09 són de zona residencial, per tant es manté pràcticament com fins ara. En canvi, el sector de serveis i el sector industrial augmenten per millorar l'equilibri entre els llocs de treball i la residència.
El total d'habitatges del nou planejament és de 791 dels quals 128 son de protecció oficial per uns 2.135 habitants i amb unes cessions de 48,17 Ha.
Resumint, en el planejament vigent entre el sòl urbà i l'urbanitzable es podien fer 2.214 habitatges per uns 5.968 habitants, sense cap habitatge de protecció oficial. Amb el nou planejament es podran fer 1.555 habitatges dels quals 238 seran de protecció oficial i permetran en total uns 4.195 habitants.
El nou planejament busca la contenció del creixement previst, de manera que s'obtinguin els espais verds i els equipaments necessaris no previstos amb les normes subsidiàries vigents
El ple de la Diputació de Girona ha aprovat avui una moció conjunta dels grups d'ERC, PSC i CiU que demana l'estudi del soterrament total de tot el traçat de la MAT. La moció proposa que es consideri interconnexió elèctrica tot el recorregut existent entre Sentmenat i Baixàs i sol·licita que les administracions o estaments competents estudiïn que el desplegament del projecte de la línia elèctrica a 400 kV de Bescanó a Santa Llogaia d'Àlguema i de Bescanó a Riudarenes.(amb un recorregut conjunt molt inferior a l'existent entre Santa llogaia d'Âlguema i Baixàs) es dugui a terme també mitjançant el seu soterrament, tot aprofitant les obres de carreteres i ferrocarril previstes en aquest mateix traçat.La Diputació vol igualment que la Generalitat de Catalunya i el Govern de l'Estat espanyol tinguin present la urgència de l'actuació i, alhora, que facin tot els esforços per minimitzar al màxim els impactes que puguin generar-se en la implantació del projecte de la MAT.
