La futura Llei d'Educació establirà el model educatiu propi de Catalunya, amb l'objectiu central d'incrementar l'equitat i l'excel·lència

Més suport de l’administració als docents, aconseguir més reconeixement de la societat vers els docents, i l’avaluació de la totalitat del sistema educatiu són els tres grans puntals del model
La Llei d’Educació de Catalunya prioritza la proximitat als ciutadans a través de la Zona Educativa que serà el Govern de l’educació en el territori
Adjuntem el text íntegre de l'avantprojecte de llei i un enllaç a la roda de premsa, també íntegra
El conseller d’Educació, Ernest Maragall, ha presentat aquest matí l’avantprojecte de la Llei d’Educació de Catalunya. La nova legislació fixarà per primera vegada el model educatiu propi de Catalunya, un model que té com a eixos centrals l’equitat i l’excel·lència i com a objectiu primordial l’increment de l’èxit escolar.

Per a la consecució d’aquesta fita, el text estableix tres criteris bàsics que persegueixen un canvi de cultura en el sistema educatiu català. El major suport de l’administració educativa als professionals que treballen als centres i als serveis educatius, el major reconeixement de la societat vers els docents, i l’establiment de l’avaluació del sistema són els tres grans puntals d’aquesta nova cultura.

La Llei també estableix una més gran proximitat de l’administració educativa als ciutadans destinataris de les accions del Departament d’Educació, que es plasma en la creació de les “zones educatives”.

“Volem deixar fer aquell que sap fer i que a més té el coneixement del seu entorn més proper. Amb una administració que ha de fer el què li pertoca. Donar suport a tot el sistema.

El conseller d’Educació, Ernest Maragall, ha volgut destacar un decàleg de l’avantprojecte amb els canvis més destacats de cultura que es proposen.

Servei Públic Educatiu

L’avantprojecte estableix que “la Generalitat organitza i sosté el servei públic d’Educació a través del qual es garanteix a totes les persones l’accés a una educació de qualitat i en condicions d’igualtat en els ensenyaments obligatoris i en els declarats gratuïts en aquesta llei. El servei públic d’Educació l’integren els centres educatius públics i els privats que accedeixen al concert educatiu”.

Així el conseller ha destacat que la Llei vol que els centres públics tinguin la màxima qualitat, caràcter propi i el suport a cada projecte. Pel que fa als centres privats concertats el conseller els ha garantit seguretat, suficiència i també coresponsabilitat amb el sistema, que s’expressarà a través dels contractes programa. La Llei fixarà un percentatges d’escolarització de NEE’s determinats per la sociologia de cada zona educativa.

Tot el sistema serà avaluat, des de la llibertat i responsabilitat per a tots.

Pel que fa a l’ordenació, el conseller d’Ernest Maragall, Catalunya tindrà el seu propi currículum, en el marc de la normativa, un currículum general que haurà d’expressar fonamentalment objectius i competències bàsiques a assolir. Els centres podran tenir el seu propi currículum en el marc del projecte educatiu.

Les etapes obligatòries començaran als 3 anys i finalitzaran als 16. En el cas de l’etapa 3-6, es tracta de garantir el dret a l’educació dels que més ho necessiten. En el cas 6-16, la prioritat és donar una globalitat a tot el període per facilitar el trànsit entre etapes millorant aquesta connexió entre primària i secundària.

El conseller ha posat l’accent també en els estudis postobligatoris, especialment pel que fa a l’increment dels alumnes que decideixen continuar estudiant. Es facilitaran beques per mèrit, treball i també beques-salari.

La Llei d’Educació de Catalunya expressa tota la confiança en els ajuntaments per a la programació de l’ensenyament 0-3, Artístics i Adults des de l’adequat finançament del Govern de la Generalitat. Així mateix, presta una especial atenció a l’educació especial amb un criteri d’inclusió per a tot el sistema.

Relatiu als centres el conseller ha anunciat que l’avantprojecte preveu el canvi de denominació pels CEIP’s que oficialment passarà a denominar-se Escola i dels IES que oficialment es denominaran instituts. La Llei preveu la creació dels centres 3-18, els Institut Escola, per consolidar el trànsit entre etapes amb direcció conjunta i coordinació pedagògica.

Cada centre haurà de tenir el seu propi Projecte Educatiu, aprovat pel Consell Escolar, amb equips direcció amb capacitats reals de decidir sobre tot els aspectes del seu centre. Els centres tindran doncs, autonomia pedagògica, organitzativa i de gestió de recursos humans i econòmics.

Així mateix, l’administració educativa podrà consorciar amb els ajuntaments la creació de centres, i també els municipis podran fer centres propis. Per poder atendre degudament objectius específics i com a conseqüència de les converses, el concepte de gestió indirecta recollit al Document de Bases, queda plasmat en Centres propis amb mecanismes de provisió extraordinària que consisteixen a l’elecció de tot l’equip docent i tot l’equip directiu amb els procediments de lliure designació.

Pel que fa a la professió docent, l’avantprojecte ha de consolidar un nou concepte de formació inicial en el qual, ja s’hi està treballant d’acord amb les Universitats i amb el Departament d’Innovació, Universitats i Empresa. La Llei preveu un nou procediment d’accés a la professió que no es completarà fins haver superat un primer curs de pràctica avaluada.

En relació a la Funció Pública Docent, l’articulat presentat avui preveu la creació de Cossos Propis amb un model d’oposicions i un nou model de provisió de llocs de treball. A més, una carrera professional consistent a estimular la recerca de bones pràctiques, l’adquisició de nous perfils, l’exercici de càrrecs directius i una formació permanent avaluada.

El consell escolar sortirà reforçat amb funcions d’aprovació i seguiment del projecte educatiu. Les famílies hauran de signar una carta de compromís, un quasi contracte que implica realment aquestes en l’educació dels seus fills. Es consolidaran les tutories individualitzades i l’orientació dels alumnes cap al seu futur. Així, per exemple, s’implantaran pràctiques en els centres d’ESO amb programes específics per aconseguir la inserció en el món professional sense oblidar l’objectiu d’aconseguir la màxima taxa de graduació.

L’avantprojecte de Llei de l’Educació de Catalunya contempla beques per a la igualtat, beques per al mèrit i l’esforç i també beques-Salari. I reconeix també l’educació en el Lleure com a educació no formal.

Un dels aspectes de l’avantprojecte sobre el qual el conseller d’Educació, Ernest Maragall, és el relacionat amb el territori. La Llei consagra la Zona educativa com a instrument per fer més propers els dos pols. El centre i l’administració. Haurà de concretar la planificació, programar l’oferta, dirigir el procés d’escolarització, gestiona recursos humans amb el professorat adscrit a zona. Els ajuntaments també seran administració educativa.

La Llei d’Educació de Catalunya crear l’agència de prospectiva i avaluació externa que serà l’agència encarregada de fer una avaluació de la globalitat del sistema i que també podrà dissenyar el currículum a petició de l’administració.

Pel que fa al finançament, la LEC assegura els recursos necessaris i també que “El govern incrementa progressivament els recursos econòmics destinats al sistema educatiu per tal d’assolir els objectius d’aquesta llei i situar progressivament la despesa educativa, com a mínim, en la mitjana dels països de la Unió Europea.”

El text de l’avantprojecte de Llei d’Educació de Catalunya serà entregat avui mateix als representats del consell escolar de Catalunya perquè en facin el dictamen preceptiu. Serà la primera vegada que el ple d’aquest consell faci un dictamen sobre una llei d’educació de Catalunya. Demà mateix se sotmetrà al procés d’informació pública per recollir les al·legacions.

Per a veure el vídeo de la roda de premsa íntegra podeu consultar l’enllaç http://video.xtec.cat:8080/ramgen/premsa/rodapremsa280408.rm o bé al web del Departament d’Educació.

Salut immobilitza 125 tones d´oli de gira-sol contaminat en una empresa de Sils

La planta de T500 Puratos ha de retirar precipitadament partides de margarina

L'empresa T500 Puratos, ubicada a Sils i que fabrica margarines i greixos destinats a la pastisseria, va haver de retirar precipitadament del mercat algunes partides dels seus productes perquè s'havien fabricat amb una remesa d'oli de gira-sol contaminat amb restes d'olis minerals de caracter tòxic. Tot i que l'empresa va assegurar ahir a la Cadena Ser que, un cop refinats, els olis esdevenien inocus per a la salut, ara estan a l'espera que l'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició de l'Estat avali la venda d'aquests productes.

L'empresa, situada a la carretera entre Sils i Maçanet, va comprar el passat mes de febrer 125 tones d'oli de gira-sol al seu proveïdor habitual a França. I van ser precisament els proveïdors els qui els van advertir que la partida, que procedia d'Ucraïna, contenia traces d'oli mineral. Fonts de l'empresa van explicar que tan bon punt van saber-ho, el passat 24 d'abril, van identificar els lots contaminats i els productes que havien manufacturat amb aquest oli. Segons van assegurar, en tan sols 24 hores els van retirar del mercat i al mateix temps van notificar els fets al Departament del Salut de la Generalitat.

L'empresa assegura que el volum de productes fabricats amb aquest oli perniciós són una quantitat ínfima comparada amb les 12.000 tones que l'empresa ha distribuït a tot l'Estat espanyol. Alhora, l'empresa creu que l'alerta llançada pel Ministeri de Salut era necessària per tal d'evitar riscos. Aquest cap de setmana, la majoria d'establiments han retirat de la vendra les ampolles d'oli de gira-sol fins a esclarir quines partides d'oli procedien d'Ucraïna, el país que s'ha considerat l'origen de l'oli contaminat. Per part del ministeri, aquesta aparició d'elements perniciosos a l'oli s'ha considerat un acte voluntari i un intent de frau.

L'empresa, que es dedica a produir margarines i greixos destinats a la fabricació de pastisseria, està pendent ara de rebre un comunicat del ministeri que li permeti aixecar el vet sobre aquests productes i vendre'ls amb normalitat, ja que l'empresa assegura que ha fet analitzar tots els lots per part d'un laboratori especialitzat i si bé s'hi han detectat restes d'olis minerals, només es corresponen a la cinquena part del que s'esperava trobar-hi. A més, van garantir que una vegada refinat per produir margarines, els efectes sobre la salut humana són indetectables.

Per la seva banda, el Departament de Salut va explicar que l'empresa està pendent del dictamen de l'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició i van assegurar que, tot i que va ser el cos autonòmic d'agents de Protecció de la Salut els qui van gestionar el cas en primera instància, ara per ara la decisió de permetre vendre els productes o bé fer-los desaparèixer pertany exclusivament a Madrid, tot i que l'empresa està convençuda que els productes es podran tornar a vendre lliurement.

Diari de Girona

41a FESTA HOMENATGE A LA VELLESA DIUMENGE 4 DE MAIG

BUTLLETÍ SELWA 5

http://www.selva.cat/selwa/?page_id=37

LA PUNXA D'EN JAP

JOAN ANTONI POCH
EL PUNT

4art procés participatiu de l'Estany de Sils

Un cop finalitzat el 3er procés participatiu de l’Estany de Sils, ara ja s’ha pogut prioritzar actuacions de millora, valorar les que ja s’han executat i identificar les percepcions de la ciutadania envers l’espai i la seva història. En aquest 4rt procés participatiu ens comencem a plantejar el disseny de la 2a Jornada de l’Estany de Sils i no voldríem oblidar-nos de tractar cap temàtica que considereu indispensable, ja sigui perquè us interessa el què ens puguin exposar experts sobre el tema o bé per tenir una base per debatre després de la jornada.

Per aquest motiu, us animem a participar en el 4rt procés participatiu a través de les bústies de suggeriments o bé a través del fòrum virtual http://estanysils.blogspot.com/. En aquest fòrum també podreu trobar els resultats del 3er procés participatiu i l’execució d’algunes de les propostes consensuades mitjançant la participació de tots!

LA PUNXA D'EN JAP

JOAN ANATONI POCH
EL PUNT

Les obres del tercer carril de l'AP-7 en el tram gironí començaran al maig i costaran 45 milions d'euros

Les obres per construir un tercer carril en el tram gironí de l'autopista AP-7 començaran aquest mes de maig entre Maçanet de la Selva i Fornells, de 18,7 quilòmetres. La companyia Acesa ha adjudicat el projecte a l'empresa FCC Construcciones, per un import de 45,4 milions d'euros, i està previst que els treballs finalitzin a mitjan 2010. L'obra començarà amb l'ampliació dels ponts i els viaductes i a partir del setembre la feina es concentrarà a la calçada. La resta de trams fins a la Jonquera estan encara en fase de redacció però es preveu que estiguin enllestits aviat. Ampliar l'AP-7 suposarà una inversió de 300 milions a la demarcació de Girona.
El tram Maçanet-Fornells és el primer de les comarques gironines que es començarà a ampliar. La resta –Fornells-Vilademuls, Vilademuls-Figueres i Figueres-la Jonquera– es preveu que també comencin properament. Les obres que ara es començaran a executar no inclouen la construcció del nou enllaç de Fornells, que es tramita a part i que fins fa poc ha estat a exposició pública, juntament amb els altres dos enllaços nous.
Per construir el tercer carril entre Maçanet i Fornells s'utilitzaran els terrenys de servitud que hi ha a l'autopista i, per tant, no s'han hagut de fer expropiació a particulars. L'objectiu d'Acesa és fer seqüencialment les fases de treballs previs, construcció i asfaltatge, de manera que sempre quedin dos carrils de circulació per sentit i això permeti que no hi hagi afectacions importants en el trànsit. D'altra banda, Acesa ha acceptat la petició de l'Ajuntament de Sils d'instal·lar pantalles acústiques a les masies més properes a l'AP-7, als estanys i a l'altura del nucli urbà, on també es farà un talús arbrat per reduir l'impacte visual.

El Punt

LA PUNXA D'EN JAP

JOAN ANTONI POCH
EL PUNT

El simulador del pressupost

Amb aquest senzill simulador podràs veure quines són les diferents opcions que es plantegen el Govern i el Parlament a l’hora d’elaborar, debatre i aprovar els Pressupostos de la Generalitat de Catalunya. Els pressupostos del sector públic de la Generalitat estan formats pel pressupost de l’Administració de la Generalitat (departaments i òrgans superiors com, per exemple, el Parlament) i pels pressupostos de diverses entitats públiques que en depenen (empreses, consorcis, fundacions...). En termes consolidats, els pressupostos del sector públic de la Generalitat per al 2008 sumen 34.750 milions d’euros i inclouen els pressupostos de 139 entitats públiques. (Àmbits de consolidació) El pressupost detalla de forma sistemàtica i conjunta els ingressos i despeses previstos per a un exercici econòmic. Els pressupostos són la concreció efectiva de les polítiques d’un govern, ja que a través de l’assignació de recursos a les diverses àrees de despesa, l’executiu estableix clarament les seves prioritats. Els ingressos del sector públic de la Generalitat provenen majoritàriament de la recaptació d’impostos, de les transferències d’altres administracions (Estat i Unió Europea) i de la venda de béns i la prestació de serveis. Quan el sector públic no disposa d’ingressos suficients per fer front a les despeses pot recórrer a l’endeutament, tot i que aquesta possibilitat també està limitada per la normativa europea i espanyola i per la càrrega que representa sobre els pressupostos futurs (cal tornar el deute i pagar-ne els interessos). El conjunt d’ingressos provinents de l’endeutament s’anomena endeutament brut i si es resten les despeses destinades a amortitzar el deute, s’obté l’endeutament net. (Dèficit i endeutament) Àmbits de consolidació: Es diu que un pressupost està consolidat quan se sumen els pressupostos de totes les entitats que l’integren i, per tal d’evitar duplicitats, es resten les transferències internes entre elles. Les xifres dels pressupostos es poden presentar d’acord amb diferents àmbits de consolidació, en funció de les entitats que s’agrupin en cada cas. Per exemple el pressupost consolidat del sector públic de la Generalitat facilita una visió completa de l’activitat de tot el sector púbic, ja que agrupa a més de l’Administració de la Generalitat, les 138 entitats públiques restants. Un altre àmbit de consolidació, més restringit, és el de l’Administració pública de la Generalitat que inclou, a més del pressupost de l’Administració de la Generalitat, els pressupostos de les entitats classificades com a Administració pública d’acord amb les normes del Sistema Europeu de Comptes (SEC) (105 entitats públiques).
Dèficit i endeutament: Les administracions públiques estan sotmeses a la normativa vigent d’estabilitat pressupostària que, entre altres requeriments, fixa un objectiu de superàvit o dèficit no financer per al sector Administració pública de la Generalitat i calculat en termes de comptabilitat nacional d’acord amb el Sistema Europeu de Comptes (SEC). Aquest indicador, però, no contempla ni els ingressos ni les despeses vinculats al deute i a les aportacions de capital a les empreses; és a dir, és la diferència entre els ingressos no financers i les despeses no financeres (resultat no financer).. No obstant això, el simulador no utilitza aquest concepte de dèficit. Quan mesura la diferència entre els ingressos i les despeses, es refereix a l’endeutament brut, és a dir a la necessitat que tindrà la Generalitat d’endeutar-se.

LA PUNXA D'EN JAP

JOAN ANTONI POCH
EL PUNT

El Baròmetre del clima de confiança del sector de l'habitatge constata una tendència suau a la baixa en el sector

Hi ha una percepció més positiva sobre l’evolució dels preus de venda dels habitatges

Creix la preocupació de les entitats financeres per l’endeutament en general dels agents del sector, així com de les famílies

Els municipis perceben de manera més positiva la seva capacitat per crear habitatge protegit en un moment en què s’ha signat el Pacte nacional per a l’habitatge i aprovat la Llei del dret a l’habitatge

Aquests resultats s’han elaborat a partir de 2.117 enquestes realitzades entre els mesos de novembre i desembre de l’any passat entre ciutadans, empreses i professionals relacionats amb el sector
El secretari general del Departament de Medi Ambient i Habitatge, Eduard Pallejà, acompanyat per la secretària d’Habitatge, Carme Trilla, i el director d'Investigació de Mercats de l’Institut Cerdà, Agustí Filomeno, han presentat avui els resultats del Baròmetre del clima de confiança del sector de l’habitatge. Aquesta valoració s’ha elaborat a partir de 2.117 enquestes realitzades entre els mesos de novembre i desembre de 2007 a administracions, ciutadans, constructors, promotors, agents de la propietat immobiliària, administradors de finques, proveïdors de materials, comerços, arquitectes, aparelladors i arquitectes tècnics i serveis financers.

El Baròmetre és una eina que permet valorar la percepció dels diferents agents sobre la situació de l’habitatge cada sis mesos.

L’alentiment en el sector de la construcció residencial i la moderació dels preus dels habitatges han quedat palesos en els resultats de les enquestes. Així, els consultats perceben una tendència suau a la baixa i, en general, hi ha una percepció més positiva sobre l’evolució dels preus de venda dels habitatges. Ara bé, creix la preocupació, sobretot per part dels les entitats financeres, per l’endeutament en general dels agents del sector, així com de les famílies. Una preocupació que, en canvi, és més baixa per part dels ciutadans als quals els preocupa més arribar a final de mes.

Un dels indicadors que ha experimentat un canvi més important és el de la capacitat dels municipis per crear habitatge protegit. En aquest sentit, els municipis perceben una millora molt important. Aquest canvi de tendència es pot atribuir a la signatura del Pacte nacional per a l’habitatge i a l’aprovació de la Llei del dret a l’habitatge.

Els resultats

Els preus dels habitatges: Tots els agents, tret de les entitats financeres (per a les quals suposa un augment de risc), perceben de manera positiva l’evolució dels preus de venda dels habitatges nous i usats els darrers sis mesos, tot i que el nivell de satisfacció continua sent, en general, baix. Els API no varien la seva opinió respecte del darrer Baròmetre.

Creixement del sector: S’observa una clara davallada en la percepció general d’evolució del sector. L’única excepció són els API, que presenten una mitjana superior a la del darrer període (passen del 3,8 al 4,0). Tot i això, continuen tenint la segona mitjana més baixa entre tots els agents. Els que tenen un nivell de confiança més elevat són els constructors i els aparelladors i arquitectes tècnics (4,7), i els que el tenen més baix són els API i promotors (4) i les entitats financeres (3,7).

Càrrega financera: S’observa un descens en el nivell de confiança per poder fer front a la càrrega financera actual en tots els agents, tret dels proveïdors de materials. El descens més acusat es dóna en els promotors, que baixen la mitjana del 5,9 al 5,3.

Capacitat dels municipis de crear habitatge protegit: Els municipis perceben una millora molt important en la seva capacitat per crear habitatge protegit. Si en els primers resultats, les àrees de serveis socials dels municipis ho valoraven amb un 4,1, ara ho fan amb un 7,4. Aquesta confiança en la capacitat per crear habitatge assequible, encara que més moderada, també la perceben les àrees d’urbanisme dels ajuntaments. Aquesta important millora es pot atribuir a la signatura del Pacte nacional per a l’habitatge (8 d’octubre) i a l’aprovació de la Llei del dret a l’habitatge (19 de desembre), les dues iniciatives més importants en matèria d’habitatge engegades en el moment en què es feien les enquestes, com també ho ha estat l’aprovació del Decret llei de mesures urgents en matèria urbanística que preveu la delimitació de les àrees residencials estratègiques, una nova figura que accelera els tràmits urbanístics per desenvolupar noves zones on hi ha d’haver un mínim de 50 habitatges per hectàrea, més de la meitat dels quals han de tenir algun tipus de protecció oficial. En canvi, els ciutadans no mostren una millora destacada respecte al primer Baròmetre en aquest indicador, probablement a l’expectativa dels resultats de les actuacions previstes.

Venda de pisos: La percepció del ciutadà en relació amb el nivell de confiança en la capacitat per vendre el seu pis en menys de sis mesos s’ha reduït respecte del primer indicador. Si abans ho valoraven amb un 4,1 ara passa al 3,6.

Indicadors d’economia familiar: En el primer Baròmetre, tots els agents es mostraven preocupats pel nivell de risc associat a l’endeutament familiar. Ara creix aquesta percepció, excepte en els ciutadans mateixos. De fet, el que preocupa al ciutadà ja no és tant l’endeutament (el preu de les hipoteques al 2007 ha estat relativament estable com també perceben els ciutadans) sinó arribar a final de mes, indicador en el qualsón clarament més pessimistes.

Qui forma part del Baròmetre del clima de confiança del sector de l’habitatge

Els agents que formen part del Baròmetre són:

Secretaria d’Habitatge
Institut Català del Sòl
Agència Catalana del Consum
Institut d’Urbanisme, Habitatge i Activitats Locals (Diputació de Barcelona)
Col·legi d’Arquitectes de Catalunya
Consell de Col·legis d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics
Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària
Consell de Col·legis Territorials d’Administradors de Finques de Catalunya
Roca
Federació Catalana de Promotors Constructors d’Edificis (FECAPCE)
Gremi de Constructors d’Obres de Barcelona i Comarques
Cambra Oficial de Contractistes de Catalunya
Federació de Municipis de Catalunya
Associació Catalana de Municipis i Comarques
Caixa Sabadell
Cercle d’Estudis de l’Habitatge
Associació de Promotors Públics de Catalunya (AVS)

L’Institut Cerdà

L’Institut Cerdà és una fundació privada independent i sense ànim de lucre que, des dels seus inicis el 1984 amb motiu de la commemoració dels 125 anys de la implantació del Pla Cerdà a Barcelona, té com a finalitat contribuir a l’impuls permanent i a la dinamització de la societat en àmbits relacionats amb temes emergents i reptes estratègics de futur des del rigor i l’objectivitat que li permet la seva posició d’independència.

Les actuacions de l’Institut Cerdà es duen a terme en àmbits emergents en els quals resulta imprescindible aprofundir i que cal desenvolupar per assolir el progrés econòmic i una millor qualitat de vida de la ciutadania. Les iniciatives es desenvolupen principalment en: el territori, l’urbanisme, el medi ambient, l’habitatge, l’energia, la logística, les infraestructures, la distribució comercial, i la mobilitat.

L’Institut Cerdà està presidit per Gabriel Ferraté des de desembre de 2005, la Direcció General està a càrrec de Carlos Cabrera, i compta amb un consolidat equip de més de 50 professionals de diferents disciplines. L’Institut Cerdà té la seva seu corporativa a Barcelona i disposa d’oficines a Madrid.

Documents relacionats

BARÒMETRE

Prevenció de la contaminació lluminosa

Mapa de protecció envers la contaminació lluminosa a Catalunya

Criteris per elaborar el Mapa de protecció envers la contaminació lluminosa

El Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya va aprovar, el 19 de desembre de 2007, el Mapa que estableix les zones de protecció del medi ambient envers la contaminació lluminosa a Catalunya.

El Mapa de la protecció envers la contaminació lluminosa a Catalunya s'ha elaborat seguint els criteris que estableixen la Llei 6/2001, de 31 de maig, d'ordenació ambiental de l'enllumenament per a protecció del medi nocturn, i al Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s'aprova el reglament de desenvolupament de la Llei.

El Mapa contempla quatre zones de protecció, atenent, d'una banda, la necessitat de mantenir una correcta il·luminació en aquelles àrees en què es desenvolupa l'activitat humana, i, de l'altra, la protecció, tant com sigui possible, dels espais naturals i la visió del cel a la nit.

Zones de protecció

Accés a la visualització del Mapa

Baixada del fitxer del Mapa

Taules de valors d'il·luminació

Segons la zona de protecció envers la contaminació lluminosa a que pertany la il·luminació, es determina el tipus i les característiques de la il·luminació que s'hi pot instal·lar.

Plans d'adequació de la il·luminació exterior

LA DIADA DE SANT JORDI

LA DIADA DE SANT JORDI

La diada de Sant Jordi

és diada assenyalada

per les flors que hi ha al mercat

i l'olor que en fan els aires,

i les veus que van pel vent:

"Sant Jordi mata l'aranya".

L'aranya que ell va matar

tenia molt mala bava,

terenyinava les flors

i se'n xuclava la flaire,

i el mes d'abril era trist i els nens i nenes ploraven

Quan el Sant hagué passat

tot jardí se retornava:

perxò cada any per Sant Jordi

és diada assenyalada

per les flors que hi ha al mercat

i l'olor que en fan els aires.

Joan Maragall (1860-1911)

LA PUNXA D'EN JAP

JOAN ANTONI POCH
EL PUNT

Cobertura de TV Girona

Televisió de Girona intervé en la diada de Sant Jordi amb un especial en directe, de 10.00 h a 13.15 h i de 16.00h a 19.45 h, conduït per Xavier Carmaniu i la col·laboració dels periodistes Lluís Cruz i Lídia Vidal. L'escenari principal serà el plató dels serveis informatius, situat al carrer Nou, des del qual es presentaran les novetats literàries. En aquest especial, hi participaran editors, escriptors, llibreters, floristes, pastissers i fotògrafs de les comarques gironines.
Al llarg del dia també es faran connexions amb Lluís Cruz, que des del pont de Pedra, entrevistarà la gent del carrer i amb Lídia Vidal, que seguirà l'ambient des de la Rambla. TV Girona també inclourà reportatges de la manera com s'està vivint la jornada a Salt, Bescanó, Sarrià, Quart, Sant Gregori, Santa Coloma, Maçanet de la Selva, Cassà, Llagostera, Caldes, Fornells, Banyoles, Lloret, Vidreres, Sils i Anglès.

El Punt

Una veïna de Santa Coloma de Farners guanya el Concurs de Narració Curta

Alumnes del CEIP Jacint Verdaguer, entre els premiats

El silenc Cristian Cordobés es va endur el segon premi del Concurs Literari de Narració Curta de Sils, que enguany ha celebrat la dinovena edició per la seva obra, Addicció. El primer, en categoria d'adults va ser per Isabel Mestras, per l'Interruptor. En aquest concurs també hi participen els nens del municipi de l'escola Jacint Verdaguer en tres categories i la resta, són categories per concursants de la resta de comarques gironines. Els nenes de l'escola que van obtenir el primer premi són: Nil Riera per El follet dels Estanys de Sils; En Pingu i el peixet d'or d'en Teo Parella; La nena que volia volar, de Laura Ródenas; Un somni en el temps de Marçal Royes i Tots som iguals!!! de Mariona Bordas.

Diari de Girona

Les Cuineres de Sils preparen el segon sopar de l´any, el de Primavera

El proper 17 de maig, les Cuineres de Sils tornaran a posar-se els davantals i prepararan el segon gran sopar de l'any. El menú oferirà, com a entrants, un tastet de truita d'alls tendres, mousse d'escalivada i una copa de Cava Rosat Mont Ferrant; de primer plat, faves i pesols a la catalana i, seguidament, i per sorteig, els convidats menjaran bacalla amb sanfaina, sipia amb gambetes, rap amb cloisses, pollastre de pages amb verdures, galta de vedella amb salsafins o conill amb cargols. Tot això regat amb vi negre Joncaria i Merlot reserva 2003, dels cellers Pere Guardiola. Per postres, i seguint amb plats tradicionals hi haurà coques, bunyols i crema catalana, acompanyats de cava Agusti Villaret Mont Ferrant. Per acabar d'amenitzar la vetllada i per pair-ho tot, hi haurà ball de fi de festa amb el duet MARiOnA i PeRe. El proper sopar de les cuineres de Sils es farà el mes d'agost. Tots els àpats tenen lloc a la Sala La Laguna, a les 21 hores i hi poden participar un màxim de 90 comensals.

Diari de Girona

La farnesenca Isabel Mestras, guanyadora dels premis literaris de Sils

El 19è Concurs Literari de Narració Curta de Sils va fallar ahir el seu veredicte, en un acte públic. El jurat va decidir atorgar el primer premi, en categoria d'adults, a la farnesenca Isabel Mestras Castañé amb l'obra L'interruptor. El segon premi va ser per a Cristian Cordobés Gené, de Sils, per l'obra Addicció. El concurs és convocat per l'Ajuntament de Sils i organitzat per l'arxiu municipal. A banda de la categoria d'adults, també s'atorguen premis per als nens i nenes del poble, a través del col·legi públic Jacint Verdaguer de Sils. En les altres categories (13 a 15 anys, 16 a 18 anys, majors de 19) la participació és oberta, però els concursants han de viure a les comarques gironines. El jurat del concurs estava format per Pilar Vázquez (directora de l'escola Jacint Verdaguer de Sils), Anna M. Pueyo (bibliotecària de Sils), Isabel Galceran (filòloga), David Pagès (escriptor) i Joan Llinàs (arqueòleg). Secretari sense vot: Lluís Costa (arxiver). Durant la cerimònia de proclamació i lliurament dels premis també es va oferir la conferència Mercè Rodoreda: cent anys, a càrrec de la filòloga de la UdG i directora de la càtedra M. Àngels Anglada, Mariàngela Vilallonga

El concurs literari de Sils recorda avui Mercè Rodoreda

L'acte de lliurament del XIX Concurs Literari de Narració Curta de Sils, que tindrà lloc avui a la sala de plens de l'ajuntament (19 h), inclourà una conferència de Mariàngela Vilallonga sobre Mercè Rodoreda. Els treballs guanyadors es publicaran amb el Quadern de Sils.

PROPER PLE EXTRAORDINARI MUNICIPAL: DIMARTS 22 D'ABRIL A LES 20:00 H.

LA PUNXA D'EN JAP

JOAN ANTONI POCH

EL PUNT

La Sindicatura conclou que hi ha obres del Puosc bloquejades des de fa set anys

La Generalitat les acostuma a fer públiques a la primavera i cauen sobre els ajuntaments com una autèntica pluja de milions. Les subvencions de Pla únic d'obres i serveis de Catalunya (Puosc), que aquest any aporten a Girona 133 milions d'euros d'inversió, podrien gestionar-se millor per part del departament de Governació, el que les atorga, i els ajuntaments, els que les reben. L'advertència arriba via informe de la Sindicatura de Comptes, que reclama més eficiència a les administracions.

El Pla únic d'obres i serveis de Catalunya (Puosc), finança, cada any, un llistat interminable d'obres, grans i petites, que impulsen els ajuntaments. Qui gestiona el Puosc és el departament de Governació i Administracions Públiques, que per al 2008 ha anunciat a Girona, per exemple, una inversió de 133 milions d'euros, un 33% més que el 2007. Doncs bé, tenint en compte un informe elaborat per la Sindicatura de Comptes el 4 de març passat, algunes de les obres previstes en l'últim Puosc podrien trigar set anys a començar.

Aquesta és una de les principals conclusions de l'informe 4/2008 de la Sindicatura, que analitza la gestió que han fet del Puosc els quatre consellers de Governació del període 2004-2007: Joan Carretero (ERC), que ho va ser al període 2003-2006; Xavier Vendrell (ERC), que va romandre al càrrec poques setmanes; Xavier Sabaté (PSC), que va ser el titular de Governació de la darrera etapa del Govern de Maragall, i Joan Puigcercós (ERC), que el mes passat va deixar el càrrec, que ara ocupa Jordi Ausàs.

114 milions "penjats" el 2001

Segons el Síndic, els conselleres, pel que fa al Puosc, no han acabat de fer bé la feina i han permès, per exemple, que "malgrat que les obres (incloses en el Puosc) han d'adjudicar-se en el termini d'un any a partir de l'endemà de la publicació en el DOGC (Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya)" encara "hi ha obres pendents d'adjudicar, de subvencions corresponents a l'any 2001". Des del Pla únic d'aquell any, i fins al 2007, hi ha projectes per valor de 114,5 milions d'euros que ni s'han començat a fer, una quantitat que pràcticament equival al pressupost global del Puosc a Girona per al 2008 (133 milions d'euros). D'entrada, la dada ha motivat una primera advertència de la Sindicatura cap al Govern i els ajuntaments: "S'haurien de reduir al màxim totes aquestes demores", exposa l'informe, que xifra el retard mitjà en el període d'execució d'obres en 195 dies. Fet un primer avís previsible, el Síndic fa una estirada d'orelles als ajuntaments: "Caldria una millor planificació per part de l'ens local del període d'execució de les obres objecte de subvenció", diu, per, a continuació, advertir a la Generalitat que convindria que "verifiqués, per mostreig o per qualsevol altre sistema generalment acceptat, l'execució de les obres en què intervé una entitat col·laboradora". És a dir, més control per part del Govern del que s'inverteix bé i del que no.

Hi ha altres errors de gestió remarcables que l'informe de la Sindicatura posa negre sobre blanc: "casos en què no es justifica que es compleixen els requisits per realitzar les obres subvencionades"; d'altres en què "no està clar que alguna d'aquestes obres realment les realitzi el beneficiari de la subvenció"; també ha passat, entre els anys 2004 i 2006, que ajuntaments i Govern han tingut informació diferent sobre subvencions per a una mateixa obra, o que Governació ha concedit subvencions a municipis que no han tramès a la Sindicatura els seus comptes anuals, quan resulta que es tracta d'una condició legal imprescindible que un municipi ha de complir per tenir dret a rebre ajudes del Puosc.

Arbúcies i Sils, mals exemples

La Sindicatura no detalla quina és la llista de projectes pendents, però sí que analitza alguns exemples de mala gestió de les subvencions. Arbúcies i Sils són dos municipis de la província de Girona que són citats com a exemple de males pràctiques administratives. Una obra a Arbúcies englobada en el algun dels Puosc del període 2004-2007 va estar parada 284 dies perquè l'Ajuntament no va notificar quan tocava a Governació que el projecte subvencionat s'havia adjudicat. A Sils es va passar el mateix, tot i que la demora va ser inferior, de 175 dies (veure quadre adjunt).A març del 2008, a Catalunya hi havia 73,6 milions en subvencions del Puosc pendents d'execució. La Sindicatura diu que el Govern fa un "seguiment raonble" del Pla, però adverteix que "la seva eficiència milloraria" si "es tinguessin en compte" les seves recomanacions.

Diari de Girona

LA PUNXA D'EN JAP

JOAN ANTONI POCH
EL PUNT

Darrer informe sobre la sequera

S'allunya, com a mínim fins a principis de maig, l'entrada a la fase d'emergència
Durant la darrera setmana s'ha produït un augment de les reserves embassades al sistema Ter-Llobregat gràcies a les pluges i a la fusió nival. Al sistema Ter-Llobregat han augmentat les reserves de 5,1 hm3, i actualment es troben al voltant del 21,3 %. En definitiva, es preveu un lleuger increment del volum embassat al sistema Ter-Llobregat en els propers dies.
S'allunya així, com a mínim fins a principis de maig, l'entrada a la fase d'emergència.
Les pluges sí han estat més abundants a la part catalana de l'Ebre. En aquesta zona els volums embassats es van veure incrementats durant els últims set dies a cadascuna de les conques catalanes de l'Ebre.
Des de la seva entrada en vigor del Decret de sequera s'han invertit més de 228 milions d'euros destinats a pal·liar la situació de sequera amb varies línies d'actuació d'acord amb els àmbits sobre els que el Govern de la Generalitat té competències plenes:
Mesures de gestió del recurs i estalvi.
Actuacions d'emergència per a l'abastament.
Recuperació de captacions en desús.
Aportació d'aigua amb vaixells i trens.
Reutilitzaciód'aigües regenerades.
Totes aquestes actuacions i l'important esforç d'estalvi que ja estan fent tots els ciutadans i ciutadanes, juntament amb les que s'han acordat actualment amb el Govern de l'Estat, permetran una aportació de recursos addicionals per tal de mantenir les reserves entre el 20 i el 15% als embassaments i evitar els talls domiciliaris a partir de l'octubre si continua sense ploure.

Informació sobre l'aprofitament dels excedents de la concessió de reg des de l'Ebre

Dossier sobre l'evolució de l'estat de la sequera i mesures

Pla de Foment de la Lectura

Destaca la subscripció gratuïta a premsa escrita per a 170.000 joves de 18 anys o la distribució als transports públics dels primers capítols de novetats editorials
El Departament de Cultura ha posat en marxa un Pla de Foment de la Lectura que vol impulsar la lectura – tan de llibres com de premsa i publicacions- com a via fonamental d'accés al coneixement i millorar l'hàbit i la competència lectora en qualsevol suport, promovent especialment la lectura en llengua catalana.
La primera fase del Pla, que compren els anys 2008 i 2009, inclou la creació de sis nous programes, el reforçament de tres programes ja existents i el desenvolupament de tres accions de difusió.
El Pla vol implicar altres departaments del Govern, administracions, empreses i associacions dels sector i de la societat civil.

El Pla preveu:

En relació al públic en general,

*Programa de subscripcions a diaris i revistes per a joves que compleixin 18 anys els anys 2008, 2009 i 2010, uns 170.000.
*Programa Tasta'm: consisteix en editar 50 opuscles amb extractes de novetats editorials. Es distribuiran setmanalment a través dels transports públics de Catalunya i Balears.
*Programa Lletres al camp: Edició d'un opuscle amb una selecció de textos literaris recents distingits per la crítica. Es distribuiran el 19 d'abril al partit que jugaran el FC Barcelona i el RCD Espanyol al Camp Nou.

En relació a l'entorn lector,

*Què llegeixes? Connecta't als llibres! Aquest programa es posa en marxa el 23 d'abril, Sant Jordi, i vol construir un punt de trobada a Internet per a tota la comunitat lectora catalana.
*Programa Municipi lector: vol promoure la lectura entre la població infantil.
*Programa de suport a plans de foment de la lectura per a municipis menors de 50.000 habitants
*Programa Certamen Nacional Infantil i Juvenil de Lectura en Veu Alta. Concurs de lectura en veu alta entre les escoles de Catalunya.

Estratègies de difusió,

*Campanya als mitjans de comunicació Llegir ens fa + grans
*Setmana de TV3 dedicada a la lectura que tindrà lloc el mes de maig
*Club Súper 3: M'encanta llegir. Projecte multiplataforma (televisió, web, cançó, premsa, Festa dels Súpers) amb l'objectiu de fomentar la lectura entre la població infantil.
*Eines per al foment de la lectura,
*Programa Formació de formadors en foment de la lectura
*Programa Banc de recursos que recollirà bones pràctiques de foment de la lectura aportades per la Xarxa de Biblioteques

El DAR convoca els ajuts al desenvolupament del medi rural i pesquer i a les entitats d'assessorament agrari

El Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR) ha convocat els ajuts a les entitats d’assessorament agrari de Catalunya, i els corresponents al foment d’actuacions de desenvolupament del medi rural i pesquer, com publica avui el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC).

L’Ordre dels ajuts per al foment d’actuacions de desenvolupament del medi rural i pesquer, que també tenen un termini de presentació de sol·licituds d’un mes, el finançament va a càrrec del DAR, per una quantia màxima d’1.310.000 euros.

Les actuacions, centrades especialment en la projecció, la difusió, la promoció de productes i les tasques d’assessorament al sector en col·laboració amb el DAR. Així, es considera actuacions subvencionables: tasques de promoció, difusió i projecció exterior de productes, consistents en jornades divulgatives, congressos i seminaris, i/o campanyes de difusió i/o de promoció; fires de caràcter eminentment agrari, ramader, agroalimentari i pesquer, d’àmbit local, comarcal, provincial, nacional o internacional que promocionin productes del territori en el qual les persones sol·licitants desenvolupen les seves actuacions; i les despeses corrents de les associacions, les fundacions, les empreses i altres entitats que realitzin tasques de promoció i difusió de temes agraris, agroalimentaris i pesquers, així com tasques d’assessorament al sector primari en col·laboració amb el DAR.

En poden ser beneficiàries les persones físiques o jurídiques que realitzin aquest tipus d’actuacions de difusió i/o promoció de temes agraris, agroalimentaris i pesquers, així com tasques d’assessorament en col·laboració amb el DAR.

Quant als ajuts de minimis a les entitats d’assessorament agrari per al foment de la implantació del Sistema d’assessorament agrari de Catalunya, de l’any 2008, estableix un termini de presentació de sol·licituds d’un mes. Es tracta d’ajuts cofinançats amb el FEADER, d’acord amb el que preveu el Pla de Desenvolupament Rural 2007-2013 de Catalunya, i aniran a càrrec d’una aplicació pressupostària del DAR per aquest any, per un import màxim de 800.000 euros.

El Sistema d’assessorament agrari de Catalunya, creat pel DAR l’any 2006, té l’objectiu de donar a l’empresariat agrari el suport tècnic necessari per a l’adopció de noves maneres i tècniques de treball més respectuoses amb el medi ambient, la salut pública, la sanitat animal, la sanitat vegetal i el benestar animal, i alhora millorar la gestió empresarial de les explotacions i la seva competitivitat. Actualment, són ja una setantena les entitats d’assessorament adherides a aquest sistema.

Amb aquests ajuts es fomenta la implantació dels serveis d’assessorament i ajuts als titulars de les explotacions agràries per a la utilització d’aquests sistemes d’assessorament. De fet, el Programa de Desenvolupament Rural de Catalunya (PDR) 2007-2013 preveu, entre d’altres, una actuació per a la implantació del Sistema d’assessorament agrari de Catalunya. Aquesta actuació persegueix consolidar un teixit d’entitats que ofereixin serveis d’assessorament als productors agraris.

Les actuacions subvencionables se centren en la creació de nous llocs de treball de personal tècnic dedicat a l’assessorament, i en l’adquisició de determinat material nou destinat a la millora dels serveis d’assessorament. Els beneficiaris són bàsicament les entitats sense ànim de lucre o les cooperatives agràries o, en ambdós casos, les seves unions o federacions, inscrites dins del període de sol·licitud d’aquests ajuts al Registre d’entitats d’assessorament agrari de Catalunya que es comprometin a mantenir la seva activitat com a mínim durant un període no inferior a cinc anys comptats des de la notificació de la resolució de concessió de l’ajut corresponent.

D’altra banda, el DOGC també publica avui l’Ordre per la qual es modifica les bases reguladores dels ajuts a les pràctiques agroambientals, el foment de la ramaderia ecològica, les indemnitzacions compensatòries i la utilització dels serveis d’assessorament per part dels agricultors, mitjançant la modalitat del contracte global d’explotació, convocats per l’Ordre AAR/247/2007, de 4 de juliol.
17 d’abril de 2008

Edicte sobre informació pública d’un projecte

La Junta de Govern Local, en sessió ordinària del dia 18 de Febrer de 2008, va aprovar inicialment el Projecte d’Urbanització del Sector Massabé. S’obre termini d’informació pública
pel període d’un mes, en el transcurs del qual totes les persones interessades podran presentar
les al·legacions que considerin adients.

Sils, 31 de març de 2008

Martí Nogué i Selva
Alcalde

LA PUNXA D'EN JAP

JOAN ANTONI POCH
EL PUNT

Eradicar la violència masclista

El Parlament aprova la llei que regula l'abordatge de la violència masclista
El Parlament de Catalunya ha aprovat la Llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista que regula les actuacions de la violència masclista a Catalunya. El nou text permet actuar contra totes les formes que adopta aquesta violència de manera integral.

La Llei dóna molta importància a la prevenció i estableix mesures adreçades a la sensibilització de tota la població. El text parteix de la base que la violència masclista és una greu vulneració dels drets humans i les llibertats fonamentals i entén com a violència masclista aquella que s'exerceix contra les dones en el marc d'una relació de poder dels homes sobre les dones i que pot emprar tant mitjans físics com econòmics o psicològics; inclou amenaces, intimidacions o coaccions i es pot produir en l'àmbit públic o privat.
Algunes de les innovacions que presenta són:

*Nous instruments d'identificació de la violència masclista
*Facilitat d'accés a un habitatge a les dones que pateixin violència masclista
*Garantia de la formació ocupacional per a les dones afectades
*Assistència jurídica, ajuts i prestacions econòmiques: només es tindran en compte ingressos i els rendes individuals de cada dona, i no els de la unitat familiar
*Constitució d'un fons de garantia de pensions per cobrir l'impagament de pensions alimentàries i compensatòries
*Creació de la xarxa d'atenció i recuperació integral
*Creació de mesures preventives en l'àmbit de mitjans de comunicació
*Creació de la Comissió Nacional per a una intervenció coordinada envers la violència masclista

Municipis i consells gironins porten la seva oferta a l'estand del Patronat al SITC'08

El Patronat de Turisme Costa Brava Girona es presenta a la 17a edició del Saló Internacional del Turisme a Catalunya que se celebra al recinte firal de Montjuic, a Barcelona, del 17 al 20 d'abril amb tot un seguit de novetats. En aquest saló, de 56.000m2 i amb espai per als més de 1.500 expositors, tant els directament vinculats al sector -agències de viatges, empreses d'allotjament turístic- com indirectes empreses de transport- que procedeixen de 75 països diferents, el Patronat de Turisme, organisme de promoció turística de la Diputació de Girona, hi participa amb un estand obert, lleuger i de forma oval on hi destaquen imatges dels diferents atractius i productes de la demarcació. Aquest espai es trobarà ubicat al pavelló número 2 del recinte firal (E-207), i ocuparà una superfície de 300m2 on hi tindran cabuda 21 entitats i empreses gironines que comptaran amb diferents mostradors per exposar els seus productes, ofertes i serveis.

Els participants gironins al SITC són:

Oficina de turisme de Blanes

Lloret Turisme

Oficina de turisme de Tossa de Mar

Oficina de turisme de Sant Hilari Sacalm

Oficina de turisme de Girona

Oficina de turisme de Calonge- Sant Antoni

Oficina de turisme de L'Escala- Empúries

Oficina de turisme de Castelló d'Empúries- Empuriabrava

Oficina de turisme de Figueres

Oficina de turisme de Roses

Consell Comarcal del Pla de l'Estany/ Ajuntament de Banyoles

Consell Comarcal del Gironès.

Girona, terra de passeig

Consell Comarcal de la Selva. La Selva, la comarca de l'aigua

Turisme Garrotxa

Consell Comarcal del Ripollès/ Vall de Núria

Consell Comarcal de la Cerdanya

Costa Brava Verd Hotels

Associació de Càmpings i Ciutats de Vacances

Associació de Turisme Rural

Consorci Vies Verdes de les comarques gironines

Club de Golf Costa Brava

Pirineu de Girona

Club de Turisme Nàutic de la Costa Brava

Club de Salut i Bellesa de la Costa Brava i el Pirineu de Girona

Patronat de Turisme Costa Brava Girona

Enric Vilert, president de la Diputació de Girona i del Patronat de Turisme Costa Brava Girona, destaca del SITC que "és la plataforma idònia per a la promoció turística de les comarques gironines dins del que és el seu principal mercat emissor: el mercat català".

En l'estand del Patronat, a més de comptar amb la presència dels clubs de màrqueting de producte de golf, nàutic, salut i bellesa i vies verdes de les comarques gironines, s'habilitaran espais dinàmics i específics dedicats a degustacions gastronòmiques i presentacions. Durant les dues primeres jornades del saló, es duran a terme un seguit d'activitats adreçades a captar l'interès del públic final que assisteixi al certamen entre les quals hi ha tastos gratuïts de productes alimentaris autòctons de les comarques de Girona. Les degustacions aniran a càrrec de diverses institucions com l'oficina de turisme de L'Escala, l'oficina de turisme de Figueres, el Consell Comarcal de l'Alt Empordà, el Consell Comarcal del Gironès i Turisme Garrotxa.

La Fira esdevé la cita turística anual imprescindible tant per les empreses i entitats del sector com per a l'usuari català. El poder de convocatòria del certamen augmenta any rere any, fet que fa pensar que en aquesta nova edició es superarà la xifra de 207.000 visitants enregistrada en el 2007.

LA PUNXA D'EN JAP

JOAN ANTONI POCH
EL PUNT

Catalunya tindrà garantida l'aigua de boca en una eventual situació d'emergència

Tota la població de Catalunya tindrà garantida l'aigua de boca en el cas que l'evolució de la sequera provoqui una eventual situació d'emergència. Segons han acordat el Govern català i el Govern central, això es farà aprofitant els excedents de la concessió ja existent des de l'Ebre cap a la zona de Tarragona. D'aquesta manera no s'extreurà ni una gota més d'aigua de la que ja està concedida per llei.
Aquesta actuació, provisional i amb caràcter d'emergència, portarà l'aigua de Tarragona fins Olèrdola, on es trobarà amb el sistema Ter-Llobregat, mitjançant una canonada d'uns 60 quilòmetres que utilitzarà bona part del recorregut de l'AP-7. Per fer-ho caldrà un canvi normatiu que es farà al proper Consell de Ministres a través d'un Reial Decret.
D'altra banda, una actuació d'emergència per modernitzar regadius permetrà aportar al cabal de l'Ebre més de 50 hectòmetres cúbics que ara es perden a causa de l'antiguitat i ineficàcia de la infraestructura. D'aquesta manera s'evita que el riu no perdi ni una gota d'aigua tot i que Aigües Ter-Llobregat usarà la part de la concessió del Consorci d'Aigües de Tarragona que ara mateix no s'utilitza.

Es presenten 42 mesures per dinamitzar l'economia catalana i recolzar els sectors socials més afectats per la desacceleració

El Govern de la Generalitat ha presentat un pla de mesures de dinamització econòmica i de suport al sectors socials més afectats per la desacceleració que inclou 42 actuacions en diferents àmbits per afrontar l'actual context de desacceleració econòmica.
Aquest conjunt d'actuacions volen impulsar l'activitat econòmica, financera i empresarial i es tracta tant de mesures noves com d'actuacions ja previstes que cal potenciar i accelerar. Fan referència a inversió en obra pública, sòl industrial, finançament de l'activitat empresarial, polítiques actives d'ocupació, reducció dels tràmits administratius o incentius fiscals per a les empreses, entre d'altres. Les mesures previstes en el document tenen caràcter transversal i impliquen de forma directa el conjunt de departaments del Govern.

Acords de govern i pla de mesures

El conseller Baltasar signa un conveni amb els sindicats CCOO i UGT per a la promoció d'habitatge protegit

Per primera vegada, les dues cooperatives s’encarregaran del desenvolupament urbanístic integral de nous sectors que els encomani l’Incasòl

Els sectors on actuaran són a Reus, Valls, Solsona i Avinyó, on es preveu la construcció d’aproximadament 3.000 habitatges, la meitat dels quals seran protegits


El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, ha signat aquest matí un conveni amb els secretaris generals dels sindicats CCOO i UGT, Joan Coscubiela i Josep Maria Àlvarez, respectivament, per a la promoció d’habitatge protegit.

L’objecte principal del conveni és establir un marc de col·laboració entre l’Incasòl i les Cooperatives d’Habitatge promogudes pels sindicats, amb la principal finalitat d’aconseguir la creació d’habitatge protegit i assequible, per donar compliment als objectius del Govern de la Generalitat de Catalunya, fixats en el Pla per al Dret a l’Habitatge 2004-2007.

La principal novetat del conveni és que, per primera vegada, l’Incasòl pot encomanar el desenvolupament urbanístic integral de nous sectors a les dues cooperatives dels sindicats: Entorn (CCOO) i Llar Unió Catalònia (UGT). Els sectors on actuarà són a Reus, Valls, Solsona i Avinyó. Hi està prevista la construcció d’aproximadament 3.000 habitatges, la meitat dels quals seran protegits. La superfície total dels quatre sectors és de 57,2 hectàrees de nou sòl residencial.

Del 2004 al 2007 s’han iniciat i projectat a Catalunya prop de 40.000 habitatges protegits, dels quals el 74% els han realitzat les entitats sense ànim de lucre (Incasòl, altres operadors públics i cooperatives d’habitatges). Pel que fa a l’activitat de les dues cooperatives, Entorn i Llar Unió Catalònia han iniciat en aquest període més de 2.000 habitatges protegits.

El Pacte Nacional per a l’Habitatge, que preveu la construcció de 160.000 habitatges fins al 2016, es compromet, en una de les seves accions, a establir fórmules de compromís per a la promoció d’habitatges amb protecció oficial, com el conveni signat avui.

Els municipis de Catalunya commemoren el dia del municipi demanant la creació de la llei de Governs Locals

Barcelona, 14 d’abril de 2008. – El president de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM), Salvador Esteve, ha manifestat durant la commemoració del dia del municipi que la creació de la llei de Governs Locals que preveu l’Estatut d’Autonomia de Catalunya ha se ser una prioritat per garantir la prestació de serveis públics de qualitat i la suficiència financera del món local.

Segons l’ACM, aquesta llei “ha de reforçar la democràcia de proximitat, garantir una prestació de qualitat dels serveis públics i modernitzar l’administració local posant més èmfasi en l’autonomia local, la suficiència financera, la subsidiarietat, la diferenciació i l’equilibri territorial”.
Aquesta tarda, l l’Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM) i la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), juntament amb el departament de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, han commemorat de manera unitària el Dia del Municipi al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona.

Durant la seva intervenció, Esteve ha reivindicat la dignificació dels càrrecs electes per combatre la desafecció política: “els nostres alcaldes i regidors disposen d’un catàleg dilatat de deures (fins i tot amb responsabilitats penals), però no de drets. Per exemple, una mare treballadora es pot beneficiar d’un permís de maternitat però, en canvi, una regidora no. Si vol agafar una baixa, ha de cessar del càrrec”. En aquest sentit, el president de l’ACM ha demanat per els alcaldes i regidors unes retribucions econòmiques dignes, el reconeixement de prestacions socials - com la pensió de jubilació i el subsidi d’atur – o el dret a la formació contínua.

De la mateixa manera, l’ACM considera que l’aprovació de la llei de finances locals és imprescindible pel desenvolupament dels ens locals de Catalunya perquè ha d’assegurar la suficiència de recursos i l’autonomia local. D’acord amb això, Esteve ha ofert tot el suport de l’associació al Govern a l’hora de negociar amb Madrid un finançament just per Catalunya.

L’ACM és l’entitat municipalista que té més associats. Actualment, més del 96% dels ajuntaments catalans hi estan adherits.

Els governs locals catalans han aprovat avui la Declaració del Dia del Municipi

El 19 d’abril va ser declarat oficialment Dia del Municipi per acord del Govern de la Generalitat el mes de febrer del 2006. El dilluns 14 d'abril del 2008 s'ha celebrat una reunió presidida per l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu; el conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs; i els presidents de la Federació de Municipis de Catalunya, Manuel Bustos; i de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques, Salvador Esteve; i a la qual han assistit els alcaldes i alcaldesses membres dels comitès executius i consells nacionals d’ambdues entitats. En el decurs de l’acte s’ha aprovat la Declaració del Dia del Municipi. Una Declaració que ha estat tramesa als Ajuntaments de Catalunya perquè s’hi adhereixin.
També s’ha acordat, perquè la celebració d’aquest Dia del Municipi tingui el caràcter institucional que es mereix, suggerir als ajuntaments una sèrie de propostes i recomanacions per tal que, si ho consideren adient, organitzin activitats que permetin la difusió d’aquesta commemoració entre els ciutadans i ciutadanes. Entre les accions previstes hi ha: l’organització de jornades de portes obertes dels consistoris que permetin conèixer els edificis municipals; l’organització d’activitats informatives, com xerrades o conferències, l’edició de material divulgatiu, com l’edició de revistes o llibres que cada ajuntament consideri adient o posar la bandera de la ciutat al balcó de l’Ajuntament el dia 19 d’abril, entre d’altres activitats. En aquest sentit, l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, ha destacat que “aquesta celebració ha de servir per commemorar i reflexionar sobre els reptes del municipalisme”.
El president de la Federació de Municipis de Catalunya, Manuel Bustos, ha reivindicat que “la prioritat del món local és el finançament dels ajuntaments”. “Hem de superar d’una vegada per totes el dèficit estructural que tenim per fer front a les competències que estem assumint per poder continuar abordant-les en el futur”. Bustos ha demanat també la constitució del Consell de Governs Locals.
El conseller de Governació, Jordi Ausàs, ha recollit aquestes paraules i ha dit que per a la Generalitat és bàsic aconseguir un bon finançament per als ajuntaments i ha recordat que s’està treballant en l’Avantprojecte de llei de governs locals que ha de fer la casa comuna per treballar conjuntament en aquesta direcció.

LA PUNXA D'EN JAP

JOAN ANTONI POCH
EL PUNT

L´aigua provoca desperfectes a l´escola de Sils

Es va filtrar pel sostre de cinc aules

La forta pedregada que va caure ahir a la tarda va tenir conseqüències per a l'escola pública de Sils, el CEIP Jacint Verdaguer, ja que l'aigua acumulada al sostre es va filtrar a cinc aules del pis superior de l'edifici. Tot i que en el moment del succés els alumnes ja no estaven a classe, el resultat van ser diversos danys materials, ja que alguns llums fluorescents van deixar de funcionar, la pintura es va fer malbé i el material escolar va quedar moll, segons va explicar l'alcalde, Martí Noguer. Avui a les set del matí, la brigada municipal començarà a treballar per seguir adequant algunes de les classes, mentre que els alumnes que s'hagin quedat sense aula seran reubicats temporalment altres àrees com la biblioteca o el barracó.

La gran quantitat d'aigua i calamarsa que va caure a la tarda va fer que alguns embornals del sostre de l'escola es col·lapsessin i no la poguessin absorbir tota. Per això, l'aigua es va començar a filtrar a cinc aules del pis superior del centre educatiu, causant-hi alguns desperfectes. La forta humitat va fer malbé la pintura d'aquestes classes i la capa que cobria el sostre es va acabar desprenent, igual que part del guix. Aigua i pintura va caure sobre les taules dels alumnes i materials com ara llibres, papers i carpetes van quedar ben molls, igual que va succeir amb el material escolar.

Arreglar els danys materials

Des del mateix moment en què es va detectar el problema, la direcció del centre i l'Ajuntament van començar a treballar conjuntament per tal d'arreglar els desperfectes. Tot i això, algunes de les classes no van quedar encara en condicions òptimes i per això la brigada municipal hi tornarà a treballar avui a les set del matí, per tal de condicionar millor alguns espais de cara a l'entrada dels alumnes, a les nou. Tot i això, es preveu que encara quedin aules per adequar, però els alumnes afectats podran fer classe en altres espais del centre, com la biblioteca o el barracó.

D'altra banda, a la Garrotxa també va caure una intensa calamarsada entre un quart i les quatre de la tarda. Així doncs, la precipitació de gel va caure amb molta intensitat durant quasi mitja hora. Això no obstant, segons la Policia Municipal, no es va produir cap incident especial. Tanmateix, en alguns punts la pederegada va ser tan forta que van haver-hi conductors que van optar per estacionar els vehicles sota els ponts de l'autovia A-26 i deixar-la passar. La pedregada va significar una baixada brusca de la temperatura.

Diari de Girona

La Federació de Municipis demana actuacions concretes a la Generalitat per garantir el subministrament d'aigua

El president de la Federació, Manuel Bustos, ha demanat avui divendres al conseller de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat, Francesc Baltasar, que s'emprenguin "actuacions concretes" per garantir el subministrament. "Sabem que hi ha un temps per al diàleg, som conscients que s'ha de treballar per trobar el consens més ampli possible, però també cal ser responsables i assumir amb normalitat democràtica que pot ser que hi hagi algú que no estigui d'acord", va dir en referència a les mesures a aplicar per evitar talls en el subministrament.

Després d'una jornada de treball entre el Departament i l'FMC per "avaluar i fer una reflexió sobre la sequera extrema", el president de la Federació ha expressat el "ple suport" dels municipis al conseller ecosocialista per la seva gestió de la situació.
"Traslladem el nostre compromís i la nostra comprensió per treballar al costat del Govern per tal de trobar la solució" ha dit, i ha afegit que "Fins ara s'ha fet molta feina: s'han recuperat pous, s'estan reutilitzant aigües de mines, s'estan portant a terme depuracions i treballant per aminorar l'ús domèstic". Per això, ha volgut "reconèixer tot el que s'ha fet, però a la vegada també demanar al Govern les actuacions concretes que donin garanties plenes que no hi haurà falta de subministrament d'aigua".
Al mateix temps, ha afegit que en aquesta lluita contra la sequera, "des del món local el Govern només trobarà comprensió i solidaritat, compartint la responsabilitat per trobar solucions".

LA PUNXA D'EN JAP

JOAN ANTONI POCH

EL PUNT

La nova llar d'infants de Sils costarà un milió d'euros i s'estrenarà d'aquí a un any

Tindrà capacitat per a 75 nens i es farà a Mallorquines

La nova llar d'infants de Sils, que es construirà a la urbanització de Mallorquines, costarà un milió d'euros i està previst que s'estreni d'aquí a un any. La nova instal·lació, que substituirà l'actual escola bressol que hi ha al nucli urbà, disposarà de cinc aules i tindrà capacitat per a 75 nens. En el darrer ple es va aprovar l'adjudicació de les obres.

Actualment a Sils hi ha una llar d'infants al carrer Prudenci Bertrana, als pisos coneguts com a Pisos Blaus. L'escola té capacitat per a una quarantena de nens i està situada en uns baixos on anteriorment hi havia hagut les oficines de l'Ajuntament. El creixement demogràfic de la població ha provocat que el centre actual sigui insuficient i ja en el mandat passat es va començar a promoure la construcció de noves instal·lacions.
La futura escola bressol es construirà a la urbanització de Mallorquines. El projecte preveu construir cinc aules, un espai polivalent i un menjador. En total, tindrà capacitat per a uns 75 nens i nenes. Segons va explicar l'alcalde, Martí Nogué (IdS), ara ja s'han adjudicat les obres i un cop l'empresa hagi presentat el pla de seguretat podran començar els treballs, que tenen un termini d'execució de nou mesos. «Per tant, la previsió de l'Ajuntament és que la nova escola estigui a punt d'aquí a un any», afirma l'alcalde.
Un cop aquest centre entri en funcionament, les instal·lacions dels Pisos Blaus quedaran buides. Nogué explica que l'equip de govern encara no ha decidit quin ús se'ls donaria. «Són instal·lacions municipals i donaran un servei als veïns, però encara no hem pensat quin serà», sosté.

MARTÍ NOGUÉ
alcalde de sils

«El creixement demogràfic de la població ha provocat que l'actual llar d'infants, que dóna servei a uns quaranta nens, estigui saturada»

El Punt

Sabadell rebutja el traçat del gasoducte que ha de passar per municipis gironins

L'Ajuntament de Sabadell ha rebutjat, amb un informe tècnic, el traçat del gasoducte d'Enagás que passa per aquest municipi del Vallès Occidental i que connecta Martorell amb Figueres abans d'arribar a França. La posició contrària està argumentada per l'afectació a "espais d'alt valor ambiental, econòmic i social". A la demarcació de Girona, la infraestructura energètica passa per disset municipis. Entre els quals hi ha Sant Feliu de Guíxols, Hostalric, Maçanet de la Selva, Sils, Caldes de Malavella, Aiguaviva, Vilademuls i Salt. El tinent d'alcalde d'Urbanisme de Sabadell, Joan Carles Sánchez, ha explicat que aquest projecte "no és només posar una canonada", sinó que afectarà "un dels pocs espais que queden al municipi amb un alt valor natural i paisatgístic". Per aquest motiu, el consistori va emetre divendres un informe en què proposa un traçat alternatiu paral·lel a l'AP-7. En l'informe, el consistori considera que la instal·lació del gasoducte afecta als espais protegits pel Pla Especial de Protecció del Patrimoni de Sabadell, al Parc Agrari del municipi, al bosc de Can Deu -protegit per la Generalitat des de 1992- i al riu Ripoll. EnagásLa companyia ha explicat que el traçat proposat, que es troba en fase d'informació pública i a l'espera d'obrir el període d'al·legacions, és "l'idoni" atenent a estudis previs realitzats perquè ja que la construcció paral·lela a l'autopista AP-7 comportaria "més problemes".

Diari de Girona

IPC març 2008

Al març la inflació ha augmentat fins un 4,5%, tant a Catalunya com a Espanya

Al març, la inflació interanual s'ha elevat fins un 4,5%, des de la taxa d'un 4,4% del mes de febrer a causa de l'encariment de dues primeres matèries fonamentals: el petroli i els cereals (que ha provocat l'augment del preu de productes derivats- pa, pasta, etc- i de productes procedents de la ramaderia com la llet o els lactis). Aquests factors han provocat una escalada de preus força generalitzada a nivell internacional, ja que afecta a productes que acostumen a tenir un pes molt important en l'estructura de consum (els aliments, els transports i l'energia).En termes mensuals l'IPC català enregistra un increment d'un 0,8%. Els augments més grans s'han produït al vestit i calçat (per l'inici de temporada de primavera) i al transport (un 1,8%, per l'alça als carburants). En canvi, a l'apartat de medicina s'ha produït una rebaixa d'un 1%.

IPC març 2008

LA PUNXA D'EN JAP

JOAN ANTONI POCH

EL PUNT

5,8 milions per a les biblioteques gironines

Girona serà la segona demarcació més beneficiada per les inversions en biblioteques que realitzarà el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, amb un total de 5.898.845 euros, que es repartiran entre setze biblioteques. A l'Alt Empordà, les actuacions previstes són la construcció de la biblioteca municipal de l'Escala (72.590 euros), la redacció del projecte per a la construcció de la biblioteca filial de Figueres (19.500) i la seva construcció (320.000), i la construcció de l'edifici de la biblioteca municipal de Llançà (490.000 euros).
Al Baix Empordà, hi ha prevista la construcció de la biblioteca central comarcal, a la Bisbal (750.750 euros), la memòria valorada per a l'ampliació de la biblioteca de Palafrugell (75.000) i la construcció de la biblioteca de Santa Cristina d'Aro (46.410 euros).
Al Gironès, hi ha dos projectes: la construcció de la biblioteca Salvador Allende a Girona (315.000 euros), i un edifici per al centre cultural i la biblioteca de Sant Gregori (300.000). Al Pla de l'Estany, hi ha la construcció de la biblioteca de Porqueres (402.675 euros). Ripoll rebrà 300.000 euros per al condicionament de les plantes 2a i 3a annexes a la biblioteca comarcal.
A la Selva s'ha previst la construcció i equipament de la biblioteca d'Arbúcies (558.600), la redacció del projecte (21.280) i la construcció de la biblioteca de Caldes de Malavella (550.000), la rehabilitació de Can Trincheria com a biblioteca de Maçanet de la Selva (550.000), la redacció del projecte (11.700) i la construcció de la biblioteca de Riells i Viabrea, l'assistència tècnica per al projecte de l'edifici polivalent de l'estació de Sils (15.340) i la segona fase de la seva construcció (400.000 euros).