Un dissabte a la nit de fa unes setmanes una persona va saltar una tanca i va esbotzar una porta de la seu dels vigilants de Vidreres. No hi van robar res ni es va fer cap destrossa. L'assaltant no era cap lladre ni un brètol sinó un agent dels vigilants de Sils.
En el ple de Vidreres que es va celebrar dimarts passat, arran d'una pregunta d'ERC, es van saber els detalls d'aquesta estrambòtica història. La nit dels fets, el vigilant de Vidreres, que estava sol de servei, es va començar a trobar malament. Va decidir anar al CAP però a l'hora de marxar es va oblidar de tancar els llums del local dels vigilants, que està situat als baixos de les antigues casernes. Els metges li van recomanar que se n'anés a casa ja que no estava en condicions de continuar treballant. I el vigilant així ho va fer.
Habitualment, els vigilants de Sils i Vidreres estan en contacte en els serveis nocturns perquè normalment estan sols a cadascun dels seus municipis. Aquests contactes periòdics per telèfon serveixen per coordinar actuacions en cas que algun dels dos agents necessiti un cop de mà. Doncs aquella nit, el vigilant de Sils, seguint aquest protocol no escrit, va trucar al seu company de Vidreres. Com que no li responia a les trucades, es va preocupar i va decidir anar fins a Vidreres. En arribar al local dels vigilants va veure que els llums estaven oberts i que el company continuava sense donar senyals. Li va semblar sospitós i va decidir assaltar el local. Va saltar una tanca i va esbotzar una porta del darrere. Un cop a l'interior va veure que ningú estava en perill.
L'alcaldessa de Vidreres, Ruth Rosique, va explicar que un dels errors havia estat no canviar el missatge del contestador del mòbil que porten els vigilants per tal que tothom sabés que ningú estava de servei. Va afirmar que una situació com aquesta és imprevisible però que es prendran mesures perquè no es repeteixi. L'oposició va reclamar que es reforci la plantilla de vigilants perquè el municipi és gran i no donen l'abast. Rosique va contestar que aquest any està previst contractar-ne dos més.
dijous, 31 de gener del 2008
El PUOSC 2008-2012 rep 6.770 sol·licituds, un 43% més que en la convocatòria anterior
El nombre d'ens locals que ha fet la sol·licitud per via electrònica ha augmentat un 582% respecte la darrera convocatòria
La convocatòria de sol·licituds del Pla Únic d'Obres i Serveis (PUOSC) 2008¬2012, que va finalitzar el 9 de gener d'enguany, ha rebut 6.770 peticions, un 43% més que la convocatòria anterior en què se'n van presentar 4.740. En aquesta darrera edició, els ajuntaments han presentat 6.153 sol·licituds, els consells comarcals 237; les entitats municipals descentralitzades (EMD's) 170; les mancomunitats 77; els consorcis 132,i la comunitat de municipis, 1.
D'altra banda, 1.112 ens locals han fet la sol·licitud digitalment, un 582% més que en la convocatòria anterior, en què ho van demanar 191. Totes aquestes sol·licituds s'han tramitat electrònicament a través de l'EaCat, la plataforma digital de comunicació entre les administracions catalanes, fet que representa un èxit de bones pràctiques interadministratives a escala europea.Pel que fa al nombre d'ens que han fet la sol·licitud de subvencions del PUOSC, s'han incrementat en 68 respecte l'anterior convocatòria.
http://www.gencat.net/acordsdegovern/20080129/20080129_AG.pdf
Conveni entre les entitats municipalistes i els Síndics Locals de Catalunya
L’acord fomentarà la implantació del síndic local als municipis de Catalunya com a mecanisme de defensa, protecció i garantia dels drets dels ciutadans
La sala de Plens de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet ha acollit avui l’acte de signatura del conveni de col·laboració signat entre el FòrumSD (l’Associació de Síndics, Síndiques, Defensors i Defensores locals de Catalunya), l’ACM (Associació Catalana de Municipis) i la FMC (Federació de Municipis de Catalunya) on s’estableix un acord amb les dues entitats municipalistes per promoure la implantació de la institució de la sindicatura local als municipis de Catalunya, com un mecanisme més de defensa, protecció i garantia dels drets de la ciutadania a l’àmbit local.
L’acte de signatura del conveni ha estat presidit per Bartomeu Muñoz, alcalde de Santa Coloma de Gramenet; Manel Bustos, president de la Federació de Municipis de Catalunya; Salvador Esteve, president de l’Associació Catalana de Municipis; Carles Dalmau, president del Fòrum de Síndics locals de Catalunya, i Fernando Oteros, Defensor de la Ciutadania de Santa Coloma. Tots ells han estat acompanyats per la majoria de síndics i defensors locals catalans. El FòrumSD és l’associació sense ànim de lucre formada pels Síndics, Síndiques, Defensors i Defensores dels Ajuntaments de Catalunya. Els seus objectius son promoure el creixement i el desenvolupament de la institució, facilitar la seva extensió i implantació als municipis, el desenvolupament de models de treball i d'actuació conjunts, així com disposar d'una xarxa de coordinació, suport, intercanvi i assessorament entre les sindicatures. A data d’avui ja hi ha més de 40 municipis a Catalunya que disposen d’un defensor o defensora municipal, entre ells Santa Coloma de Gramenet.
ACM- Conveni amb Nitsnets Studis per crear diaris digitals municipals
L'acord corrobora l'aposta de l'ACM per fomentar la implantació de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació arreu dels municipis de Catalunya.
El passat 14 de gener l'ACM va signar l'acord de col·laboració que l'unirà amb l'empresa Nitsnets Studis amb l'objectiu de facilitar l'accés als serveis oferts pel sector de les noves Tecnologies de la Informació i les Comunicacions als socis de l'entitat municipalista. Josep M. Matas, Secretari General de l'entitat, i Elad Rodríguez, Director i representant de Nitsnets, varen segellar el conveni en una breu reunió celebrada a la seu de l'ACM.
En virtut del conveni, Nitsnets s'ha compromès ha posar a l'abast dels socis de l'ACM el canal de comunicació anomenat Go Press, una de les eines que l'empresa amb seu a Alacant ha desenvolupat darrerament i que permetrà crear i gestionar fàcilment els seu propi diari digital als ajuntaments que així ho desitgin. En aquest sentit, cal remarcar que tots els ens locals adheritrs a l'ACM gaudiran d'un 10% de descompte en la compra inicial de la llicència i, a més, també se'ls regalarà un dels 12 mesos de manteniment inicial en cas que s'aboni l'import anual per avançat.
Amb a aquest acord, juntament amb aquells signats recentment amb d'altres empreses com Bitstudy, l'ACM dóna un pas més en l'objectiu d'incentivar de facilitar la implantació de les noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació a tots els pobles i ciutats de Catalunya, com sempre, defugint de la discriminació pel seu tamany o ubicació geogràfica concreta.
dimecres, 30 de gener del 2008
Una desena de veïns de dos pobles gironins demanen que els expropiïn la casa per l'ampliació de l'AP-7
Volen que els en facin una de nova perquè quedaran a pocs metres de la calçada
ORIOL MAS. Girona
Mai no plou a gust de tothom. Si l'ampliació de l'autopista a tres carrils per sentit –quatre en la circumval·lació de Girona– era una notícia esperada, en trams on circula prop de nuclis habitats ha portat més maldecaps als que ja tenien fins ara. Una desena de famílies de Sant Julià de Ramis i Sarrià de Ter han demanat que els expropiïn la casa i els en facin una de nova, perquè l'ampliació els acostarà encara més la calçada fins a pocs metres de casa seva i afirmen que no hi podran viure.
L'ampliació de l'AP-7 a quatre carrils per sentit de Fornells a Vilademuls és especialment delicada a Salt, Sarrià i Sant Julià de Ramis, on actualment ja passa enganxada a zones urbanes. Tot i això, la concessionària de l'autopista, Acesa, encarregada també de fer les obres, ja ha explicat que els treballs d'ampliació es faran en bona part aprofitant la mitjana, i també la franja que queda entre la calçada i la tanca que delimita els terrenys de servitud de l'autopista. Per tant, no serà necessària l'expropiació de més terrenys o d'alguna casa. Tot i això, Acesa deixa oberta la porta a indemnitzar els propietaris de les cases més afectades per l'ampliació, si bé afirma que és el Ministeri de Foment el que ha de determinar si cal indemnitzar algun particular.
De fet, els ajuntaments de Sarrià i Sant Julià ja han demanat l'expropiació d'una desena de cases, fent de portaveu dels veïns afectats. Consideren que ara la calçada s'acostarà a les cases, i que l'augment de carrils multiplicarà el trànsit i farà que les cases –que estan a pocs metres de la via– siguin inhabitables. A Sarrià, set veïns han demanat ser expropiats i que se'ls construeixi una casa nova, en uns terrenys més apartats de l'AP-7. Són cases gairebé totes del carrer del Bosc, més una del carrer Sarrià de Dalt i una altra del carrer Sant Ferriol. A més, s'hi ha d'afegir l'edifici El Cau, a l'altra banda de l'autopista, que és un equipament municipal. Finalment, es considera que 6 habitatges necessitaran una protecció acústica especial. Pel que fa a Sant Julià, són tres les famílies que han demanat marxar, mentre que a Salt no es plantegen aquesta possibilitat en cap cas, i aposten per fer un túnel.
PANTALLES A SILS
Un altre dels trams que passen prop de nuclis urbans és el de Sils, que forma part del projecte entre Maçanet i Fornells i que es vol començar a construir el març. L'alcalde, Martí Noguer, ha explicat que Acesa li ha confirmat que instal·laran pantalles acústiques a les masies més properes a l'AP-7, als estanys de Sils i a l'altura del nucli urbà, on també es farà un talús arbrat per reduir l'impacte visual.
ORIOL MAS. Girona
Mai no plou a gust de tothom. Si l'ampliació de l'autopista a tres carrils per sentit –quatre en la circumval·lació de Girona– era una notícia esperada, en trams on circula prop de nuclis habitats ha portat més maldecaps als que ja tenien fins ara. Una desena de famílies de Sant Julià de Ramis i Sarrià de Ter han demanat que els expropiïn la casa i els en facin una de nova, perquè l'ampliació els acostarà encara més la calçada fins a pocs metres de casa seva i afirmen que no hi podran viure.
L'ampliació de l'AP-7 a quatre carrils per sentit de Fornells a Vilademuls és especialment delicada a Salt, Sarrià i Sant Julià de Ramis, on actualment ja passa enganxada a zones urbanes. Tot i això, la concessionària de l'autopista, Acesa, encarregada també de fer les obres, ja ha explicat que els treballs d'ampliació es faran en bona part aprofitant la mitjana, i també la franja que queda entre la calçada i la tanca que delimita els terrenys de servitud de l'autopista. Per tant, no serà necessària l'expropiació de més terrenys o d'alguna casa. Tot i això, Acesa deixa oberta la porta a indemnitzar els propietaris de les cases més afectades per l'ampliació, si bé afirma que és el Ministeri de Foment el que ha de determinar si cal indemnitzar algun particular.
De fet, els ajuntaments de Sarrià i Sant Julià ja han demanat l'expropiació d'una desena de cases, fent de portaveu dels veïns afectats. Consideren que ara la calçada s'acostarà a les cases, i que l'augment de carrils multiplicarà el trànsit i farà que les cases –que estan a pocs metres de la via– siguin inhabitables. A Sarrià, set veïns han demanat ser expropiats i que se'ls construeixi una casa nova, en uns terrenys més apartats de l'AP-7. Són cases gairebé totes del carrer del Bosc, més una del carrer Sarrià de Dalt i una altra del carrer Sant Ferriol. A més, s'hi ha d'afegir l'edifici El Cau, a l'altra banda de l'autopista, que és un equipament municipal. Finalment, es considera que 6 habitatges necessitaran una protecció acústica especial. Pel que fa a Sant Julià, són tres les famílies que han demanat marxar, mentre que a Salt no es plantegen aquesta possibilitat en cap cas, i aposten per fer un túnel.
PANTALLES A SILS
Un altre dels trams que passen prop de nuclis urbans és el de Sils, que forma part del projecte entre Maçanet i Fornells i que es vol començar a construir el març. L'alcalde, Martí Noguer, ha explicat que Acesa li ha confirmat que instal·laran pantalles acústiques a les masies més properes a l'AP-7, als estanys de Sils i a l'altura del nucli urbà, on també es farà un talús arbrat per reduir l'impacte visual.
El Punt
dimarts, 29 de gener del 2008
SOPAR D'HIVERN DE LA CUINA A SILS - 16 DE FEBRER A LES 21:00
Benvolguts amics i amigues, com recordareu, dies enrere varem enviar una targeta promocional sobre els “sopars de temporada” que encetem enguany. En aquest no es comentava res del que hi hauria en aquest sopar, però avui ja vos podem passar el que hi podrem menjar.
Això vos envio adjunt.
Vull dir-vos també, que si encara no heu reservat plaça i ho voleu fer-ho, cal que feu un ingrés al Banc de Sabadell com deia la targeta, en concret a la compta de La Cuina a Sils 00815264 37 0001013711 i deixeu-hi també el vostre telèfon de contacte.
Sort i fins aviat
Xicu
Girona Convention Bureau tornarà a oferir les comarques gironines com a destinació turística a Fitur Congressos 2008
Girona Convention Bureau farà promoció de l’oferta turística de les comarques gironines en la novena edició del workshop FITUR CONGRESSOS que tindrà lloc a Madrid els dies 28 i 29 de gener dins del marc de la fira Fitur.
El GCB ha concertat una mitjana de 15 reunions individuals diàries amb agències estrangeres especialitzades en esdeveniments i viatges d’incentiu procedents de tot Europa i els Estats Units que s’han interessat en l’oferta de les nostres comarques. En concret, el dia 28 estarà dedicat als mercats de la zona Euro i als països de l’est d’Europa i el dia 29 als mercats de la resta del món.
A l’hora d’explicar els molts incentius que ofereixen la Costa Brava, el nostre Pirineu, i la resta de les nostres comarques, el GCB, comptarà amb el valuós ajut de la nova guia del GCB i de la Guia d’activitats sobre l’oferta lúdica de les comarques gironines que es va presentar oficialment al mercat de congressos durant la celebració de la fira EIBTM de Barcelona. La nova guia dels membres del Girona Convention Bureau conté informació gràfica de caire general sobre els racons més atractius de la nostra geografia i específica de les 117 empreses membres.
El mercat del turisme de congressos està assolint cada cop una major activitat, gràcies al clima, l’entorn favorable i la varietat de l’oferta d’oci, cultura o gastronomia de les nostres comarques. Des de l’any passat, l’Auditori Palau de Congressos de Girona completa aquesta oferta amb les
seves magnífiques instal·lacions.
Constituïda la Comissió de Funció Pública de la Federació de Municipis de Catalunya
El passat dilluns 21 de gener va quedar constituïda la Comissió de Funció Pública de la Federació de Municipis, sota la presidència de Pere Prat, alcalde de Manlleu. Com en altres comissions sectorials, aquesta comissió s’estructura organitzativament en Plenari, Permanent i Consell tècnic assessor. En la reunió es va acordar que el plenari es reuniria tres vegades l’any, com a mínim, i de forma extraordinària quan així es requereixi. La Permanent estarà formada per entre 10 i 15 membres d’acord amb criteris d’equilibri polític i territorialitat, així com també segons la diferent tipologia de municipis. Es va considerar fonamental l’operativitat de la permanent i es va demanar la màxima implicació de tothom qui s’hi inscrigui. Aquesta Permanent tindrà un perfil marcadament polític i es reunirà, generalment, amb una freqüència mínima trimestral. El Consell tècnic assessor és un òrgan format, com a màxim per 10 components, de manera preferent caps de servei i experts, i es reunirà com a mínim cada dos mesos, tenint un perfil d’alt contingut tècnic.En el decurs de la reunió es va aprovar també un pla de treball que tractarà, entre d’altres temes, sobre l'Escola d'Administració Pública de Catalunya, la Llei catalana de funció pública, la conciliació laboral i la negociació col·lectiva.
Un total de 87 fotografies participen en el primer concurs fotogràfic “Descobreix el patrimoni de l’aigua a la Selva”
Un total de 87 fotografies participen en el primer concurs fotogràfic “Descobreix el patrimoni de l’aigua a la Selva”
Les fotografies restaran exposades al públic fins el proper 22 de febrer
El Centre Cívic de Sils va acollir l’entrega de premis de la primera edició del concurs fotogràfic “ Descobreix el patrimoni de l’aigua de la Selva”, el passat divendres 25 de gener. En aquesta edició pionera, un total de 87 fotografies han concursat en les dues categories, que s’han dividit en patrimoni natural i patrimoni cultural vinculat a l’aigua, cadascuna de les quals atorgava tres premis. Pel que respecte la categoria de patrimoni natural, els premis han recaigut en: 1r premi, Francesc Noguera per “Aigua 2”; 2n premi, Montserrat Moraleda per “A l’alba” ;3r premi, Juan Laguna per “Pau”. D’altra banda, en la categoria de patrimoni cultural, els premis han estat per els següents participants: 1r premi, Gerard Asturiol per “La Selva, una comarca per BVeure”; 2n premi, Alex Sagnier per “La Selva, manantial d’aigua termal”; 3r premi: Francesc Montanyà per “Somiant aigua”. Tanmateix, en el marc d’aquesta mostra i fora de concurs, també hi ha exposades set fotografies aportades per alumnes de l’institut d’Hostalric.
En el transcurs de l’acte d’inauguració, l’alcalde de Sils, Martí Nogué, va lliurar els premis de les fotografies guanyadores. Les fotografies guanyadores van ser seleccionades prèviament per un jurat format per un representant del projecte SELWA, un representant de l’Ajuntament de Sils, un representant de l’àrea de cultura del Consell Comarcal, un fotògraf professional i un representant del món de les ciències ambientals.
Aquesta activitat forma part del projecte “SELWA, un compromís amb l’aigua” i s’integra dins les activitats del programa “Descobreix el patrimoni de l’aigua de la Selva”, que compta amb un cicle de sortides guiades, una exposició itinerant que recorre la comarca i el concurs fotogràfic que s’organitza anualment.
dilluns, 28 de gener del 2008
Vilert veu bé perdre la Cerdanya en la reordenació en vegueries
El president de la Diputació reclama més competències per a l'ens
El president de la Diputació de Girona, el republicà Enric Vilert, està disposat que la demarcació gironina perdi la comarca de la Cerdanya en la reordenació territorial que preveu la conselleria de Governació amb la creació de les vegueries. El president de l'ens supramunicipal gironí va explicar que "no" ha vist cap esborrany del text que està preparant la conselleria de Governació -dirigida pel també republicà Joan Puigcercós- per reformar la distribució territorial de les quatre províncies i adaptar-se a les vegueries. En el cas de Girona, Vilert va acceptar desprendre's de la Cerdanya a favor de la vegueria de l'Alt Pirineu.
De totes maneres va explicar que si surten endavant les vegueries, aquestes hauran de "tenir un contingut que ara per ara les Diputacions no tenen". La seva opinió és que actualment l'organisme que presideix té "molt poques competències" i amb el futur canvi espera que aquestes augmentin. "No tenim competències ni en educació ni en Sanitat, per exemple", va dir.
Vilert confia que "governi qui governi Espanya" després de les eleccions del 9 de març es "compleixi" el traspàs de competències de l'aeroport Girona-Costa Brava de Vilobí d'Onyar a la Generalitat, tal com estableix el nou Estatut. La intenció d'aquesta institució és participar del futur òrgan de gestió, ja que des de 1967 -quan es va inaugurar l'aeròdrom de Vilobí-"hi estaven presents".
Segons la seva opinió, actualment "no fa falta que parlem de res", perquè fins que no es configuri el nou govern d'Espanya la situació no avançarà. Després de l'estiu, va explicar, serà el moment d'analitzar "jurídicament" quina és la millor fórmula de gestionar aquest equipament que va tancar l'any 2007 amb uns cinc milions de passatgers.
Com a president de la Diputació, Vilert també és president del Patronat de Turisme Costa Brava Girona. Una institució que "no fa un treball dolent" i que es pretén "adaptar" a la nova realitat, va indicar.
Vilert vol aprofitar l'estrebada dels vols de baix cost que operen a l'aeroport "centrant la seva incidència" en els 52 destins que ofereix actualment la companyia irlandesa Ryanair des de Girona, on té la seu d'Espanya. El 85% del turisme que arriba a la demarcació gironina és "turisme interior"-català o espanyol- i potenciant aquests destins "és més fàcil" augmentar el nombre de turistes que es queden en la demarcació i no es traslladen a Barcelona o altres destins.
Pacte de govern entre ERC i PSC
Després de les eleccions municipals del 27 de maig de 2007, CiU va obtenir 12 diputats a la Diputació, nou el PSC i sis ERC. A principis de maig, socialistes i republicans van fer públic un pacte de govern per a aquesta legislatura que atorgava la presidència a Esquerra.
Enric Vilert va valorar positivament els primers mesos al capdavant d'aquest organisme, encara que va reconèixer que es troben en un "període d'adaptació". "Ara per ara, no hem tingut dificultats o problemes perquè els dos sabem on volem anar", va dir, i va subratllar que en aquesta legislatura "hi ha més diputats que es dediquen més a la Diputació".
Per Vilert, una de les prioritats és que els ajuntaments tinguin una "resposta ràpida" de la Diputació quan sol·liciten la seva ajuda per realitzar alguns tràmits. Amb aquesta voluntat, va dir, han potenciat un organisme autònom com el XALOC, creat per prestar serveis d'assistència als ens locals de la comarques de Girona en la gestió i la recaptació dels seus ingressos.
Diari de Girona
PSC i Verds trenquen el seu pacte electoral
El PSC i Els Verds-Alternativa Verda han decidit no reeditar el seu acord electoral, amb el qual van concórrer a les eleccions del 14 de març del 2004 i pel qual el representant dels Verds, Joan Oms -número 15 a la llista del PSC-, ha comptat fins ara amb un escó al Congrés. Oms va atribuir-ho a discrepàncies en "el ritme i el nivell de les prioritats ecològiques".
Diari de Girona
Diari de Girona
ELS PRESSUPOSTOS DE 2003 I 2004 I LES LIQUIDACIONS DE 2003 DE LES CORPORACIONS LOCALS DE CATALUNYA
Evolució dels ingressos dels ajuntaments en el període 2003-2004
http://www.municat.net/dossier_pres_liq.pdf
diumenge, 27 de gener del 2008
Montse Palma repeteix com a cap de llista del PSC
19-01-2008. La llicenciada en Filosofia i Lletres, Montse Palma repetirà com a cap de llista del PSC per la circumscripció de Girona. Palma, nascuda a Figueres el 1959, ha exercit duran aquesta legislatura com a portaveu del grup socialista del Congrés a la Comissió d’Educació i Ciència. També ha estat membre de la Comissió d’Educació i Ciència, de la Comissió de Pressupostos i de la Diputació Permanent del Congrés. Palma precedirà l'advocat Alex Sáez, que ocuparà el número dos de la llista. Nascut a Girona el 1969, Àlex Sáez ha exercit durant aquesta legislatura com a membre de la Comissió de Cultura i com a vocal a les Comissions de Seguretat Vial i la de Justícia.
El número tres de la llista del PSC és per Juli Fernández, nascut a Pozo Alcón (Jaén) el 1962 i titulat en Ciències Empresarials i econòmiques. Pozo és el Vicepresident del Consell Comarcal del Baix Empordà. Tot seguit, en el quart lloc de la llista es troba la biòloga Margarita de Arquer, i que exercia com a Tercera Tinent d’Alcalde i regidora Cap d’Àrea d’Ensenyament, Salut, Acció Social, Solidaritat i Cooperació de l’Ajuntament de Salt des del 2007. En cinquena posició, el PSC ha escollit l'lalcalde de Sant Joan de les Abadesses, Ramom Roqué, qui és també membre del Consell Nacional del partit. Finalment, l'alcaldessa de Les Preses, Esther Pagès, ocuparà la sisena posició. Pagès, nascuda el 1975, és mestre d’educació infantil al CEIP Marinada d’Ordis.
Els candidats del PSC al Senat seran l'historiador Lluís Maria de Puig, autor de més de dos-cents estudis i de diversos llibres d’història, política i cultura. Ha exercit com a senador per l’Entesa Catalana de Progrés a la legislatura 2004-2008. És President de l’Agrupació Local de Girona del PSC. Tanca la llista al Senat Pepa Celaya, nascuda a Osca el 1954 i llicenciada en Filosofia i Lletres per la UdG. És subdirectora general de Comunicació i Atenció a la Comunitat Educativa de la Conselleria d’Educació.
e-Girona
dissabte, 26 de gener del 2008
La meitat de la inversió del Consell de la Selva se l'endú la nova seu
La construcció de la nova seu acapara pràcticament la meitat de la inversió que el Consell de la Selva ha previst en el pressupost d'aquest any. El nou edifici, que es construirà en una zona que ara s'està urbanitzant als afores de Santa Coloma en direcció a Sils, costarà 480.000 euros. En total, aquest any el consell destinarà a la partida d'inversions poc més d'un milió d'euros i el pressupost global puja fins a 21,4 milions –un xic per sota del del 2007, en què els comptes van sumar 22,5 milions d'euros.
El centre de biomassa és una altra de les apostes importants d'aquest any. El Consell ja ha decidit finalment on emplaçar-lo. Es farà a Santa Coloma, i es preveu que sigui un espai d'innovació i aplicació d'aquesta energia alternativa. Aquest any, la partida que s'hi invertirà és de 240.000 euros.
Altres projectes i actuacions importants en aquest exercici són, per exemple, l'escola mediambiental (180.000 euros), ajuts per al menjador escolar (87.200), maquinària de recollida selectiva (21.600) i mobiliari divers per a les deixalleries comarcals (27.500).
El Punt
El centre de biomassa és una altra de les apostes importants d'aquest any. El Consell ja ha decidit finalment on emplaçar-lo. Es farà a Santa Coloma, i es preveu que sigui un espai d'innovació i aplicació d'aquesta energia alternativa. Aquest any, la partida que s'hi invertirà és de 240.000 euros.
Altres projectes i actuacions importants en aquest exercici són, per exemple, l'escola mediambiental (180.000 euros), ajuts per al menjador escolar (87.200), maquinària de recollida selectiva (21.600) i mobiliari divers per a les deixalleries comarcals (27.500).
El Punt
divendres, 25 de gener del 2008
Foment construirà passos subterranis a les estacions de Sils i Caldes de Malavella
Els dos municipis veuran finalment realitzada una gran reivindicació històrica
E.Batlle, Sils/Caldes de Malavella
Les estacions de Sils i Caldes de Malavella canviaran properament les seves fesonomies. Després d'anys de reivindicacions, el Ministeri de Foment acaba de redactar el projecte de renovació de via entre Caldes i Maçanet i aquest, inclou la construcció de dos passos subterranis de vianants entre andanes a les estacions de Caldes i Sils. El cost total del projecte és de 350.000 euros.
Els alcaldes d'ambdues poblacions es mostren molt satisfets, ja que després d'anys , finalment hi ha un projecte i es duran a termes les obres. L'alcalde silenc, Martí Nogué (Independents de Sils-PM)va explicar que el consistori ja ha demanat a Foment que els "deixin veure el projecte", ja que les obres de millora, segons Nogué no sols suposaran la creació d'un pas subterrani sinó també, "es millorarà l'accessibilitat i visibilitat a les andanes" a més, d'una remodelació de les vies, que s'adaptaran al sistema de raïl europeu.
Per la seva banda, l'alcalde de Caldes de Malavella, Joan Colomer (PIC) es va mostrar molt satisfet de la notícia i espera que les obres no afectin només al pas subterrani, sinó que es remodeli l'estació de Caldes "que ja fa anys que es demana", va resaltar Colomer. L'alcalde espera poder consultar properament el projecte redactat per Foment.
Peticions a Obres Públiques
Durant anys, els alcaldes i regidors dels dos municipis s'han reunit periòdicament amb la Generalitat per demanar una solució. L'alcalde de Sils va explicar que la tardor passada es va reunir amb el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal perquè "intercedís amb Adif i intentés desencallar la situació", ja que fa molts anys que "se'ns havia promès". I properament, "ho veurem fet realitat" va afirmar Nogué.
Des de fa molts anys, aquests dos pobles de la Selva han exigit a Renfe un pas subterrani a les seves respectives estacions, ja que els usuaris per anar d'una andana a l'altra, ho han de fer a través de les vies i això, comporta un greu perill.
A més, les protestes veïnals per aconseguir que Renfe creï aquests passos subterranis han estat un continu. I finalment, les reivindicacions de Sils i Caldes seran una realitat.
Obres també a Hostalric
El Ministeri de Foment també acaba de licitar les obres d'un pas subterrani a l'estació d'Hostalric i a la de Santa Maria de Palautordera. Aquests passos inferiors es faran en un termini màxim de 18 mesos, un cop s'hagin adjudicat i tenen un cost total de prop de 1.800.000 euros i es fan el marc de les renovacions a la línia Tarragona-Barcelona-França, en concret, en el tram que va de Granollers a Maçanet de la Selva..
Aquesta actuació per part del Ministeri, es fa per posar fi a la perillositat que suposa travessar d'una via a l'altra a través dels entarimats de les vies.
A Hostalric, fa un any, un tren de llarga distància que circulava a alta velocitat va envestir un veí de la localitat de Tordera, que va morir a l'acte quan estava travessant les vies a través una passera de vianants
Diari de Girona
dijous, 24 de gener del 2008
El Consell Comarcal de la Selva promourà la creació d’un Centre d’innovació i aplicació de la biomassa
El CIAB, que s’ubicarà a la capital de la Selva, pretén convertir-se en el centre de referència de les possibilitats d’aprofitament energètic de biomassa
El ple d’aquest dimarts va aprovar per unanimitat aquest projecte que té per objectiu l’aprofitament d’aquests recursos
El Consell Comarcal de la Selva promourà la creació d’un Centre D’Innovació i Aplicació de la biomassa, segons va aprovar per unanimitat el ple d’aquest dimarts, 22 de gener. Aquest centre, que es previst que s’ubiqui a Santa Coloma de Farners, pretén convertir-se com un centre de referència a tot l’Estat en el desenvolupament d’aquesta font d’energia neta. En aquest sentit, l’ens comarcal ja disposa d’un informe preliminar, del qual se’n desprèn la seva viabilitat per la creació del CIAB(Centre d’Innovació i Aplicació de la Biomassa) , a la comarca de la Selva i concretament, al municipi de Santa Coloma de Farners.
Entre els objectius previstos pel Consell Comarcal de la Selva en aquest projecte hi ha la fomentació de la creació d’empreses al voltant del seu aprofitament, la transformació i conversió de biomassa en energia renovable amb aportació de capital privat, la coordinació i dinamització del teixit empresarial forestal orientant-lo a la consolidació de productes d’aplicació energètica, així com també l’estudi dels recursos potencials per a les diferents varietats de biomassa existents. Tanmateix, s’actuarà d’enllaç amb altres centres tecnològics i unitats d’investigació, i les empreses d’aprofitament energètic, es mantindrà una vigilància tecnològica del sector a nivell internacional i es promoure la transferència tecnològica des de les empreses i països capdavanters en l’aprofitament energètic de la biomassa.
El màxim responsable de l’ens comarcal, Robert Fauria , ha destacat l’importància d’aquest projecte per a la comarca atès que serà molt beneficiós per a les explotacions forestals de la Selva.
Aquest projecte del CIAB (Centre d’Innovació i Aplicació de la Biomassa) compta amb un pressupost de 240.000 euros. En el transcurs del ple ordinari 1/2008 del passat dimarts, es va aprovar l’inici dels tràmits a fi i efecte que aquest centre es pugui convertir en una realitat a mig termini.
Edicte d’aprovació definitiva del pressupost general per a 2008
No havent-se formulat reclamacions contra l’acord plenari de 19 de desembre de 2007 en el que s’aprova inicialment el Pressupost General de la corporació per l'exercici 2008 i la plantilla del personal, aquest acord esdevé definitiu, de conformitat amb el que disposa l’article 169 del RD
Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel que s’aprova el text refós de la llei reguladora de les hisendes locals.
En compliment del que disposa l’apartat 3 del mateix article, es publica el resum del pressupost per capítols.
Contra l’acord definitiu del pressupost es podrà interposar directament recurs contenciós administratiu, d’acord amb l’establert a l’article 171 de l’esmentat RD Legislatiu.
Sils, 17 de gener de 2008
Martí Nogué Selva
Alcalde
Ampliació del nombre de ninxols al cementiri de Sils
Edicte sobre aprovació inicial d’unamemòria valorada
L’Ajuntament de Sils per acord de Junta Govern Local ordinària del 17 de desembre de 2007 va aprovar inicialment la memòria valorada Ampliació del nombre de nínxols al Cementiri de Sils, amb un pressupost de //20.527,17,-// euros, la qual cosa es fa pública per a general coneixement. La documentació que aquest integra es podrà examinar en la Secretaria d’aquesta Corporació, durant el termini de 30 dies, a partir del dia següent de la inserció d’aquest Edicte al Butlletí Oficial de la Província de Girona, en compliment del que disposa l’article 235.2.c) del Decret Legislatiu 2/2003 de 28 d’abril, Text refós de la llei municipal i de règim local de Catalunya.
Les persones, naturals o jurídiques, que es considerin afectades podran presentar dins d’aquest termini, les reclamacions i documents que les justifiquin, sobre qualsevol dels
aspectes de l’esmentat projecte.
En el cas que no es presentin al·legacions, la memòria restarà aprovada definitivament, donant-se en aquest acte per complert d’acord amb el que disposa l’article 38 del Decret 179/1995 de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals.
Sils, 9 de gener de 2008
Martí Nogué Selva
Alcalde
L’Ajuntament de Sils per acord de Junta Govern Local ordinària del 17 de desembre de 2007 va aprovar inicialment la memòria valorada Ampliació del nombre de nínxols al Cementiri de Sils, amb un pressupost de //20.527,17,-// euros, la qual cosa es fa pública per a general coneixement. La documentació que aquest integra es podrà examinar en la Secretaria d’aquesta Corporació, durant el termini de 30 dies, a partir del dia següent de la inserció d’aquest Edicte al Butlletí Oficial de la Província de Girona, en compliment del que disposa l’article 235.2.c) del Decret Legislatiu 2/2003 de 28 d’abril, Text refós de la llei municipal i de règim local de Catalunya.
Les persones, naturals o jurídiques, que es considerin afectades podran presentar dins d’aquest termini, les reclamacions i documents que les justifiquin, sobre qualsevol dels
aspectes de l’esmentat projecte.
En el cas que no es presentin al·legacions, la memòria restarà aprovada definitivament, donant-se en aquest acte per complert d’acord amb el que disposa l’article 38 del Decret 179/1995 de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals.
Sils, 9 de gener de 2008
Martí Nogué Selva
Alcalde
Catalunya rebrà 763 milions d'euros del Fons europeu de desenvolupament regional (Feder) entre el 2007 i el 2013
Catalunya rebrà 763,2 milions d'euros procedents del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (Feder) entre els anys 2007 i 2013. D'aquesta xifra, 679,1 milions formen part del Programa Operatiu de Catalunya (PO), orientat a la millora de la competitivitat i de l'ocupació a Catalunya i que suposarà una inversió total de 1.400 milions d'euros cofinançada per la resta d'administracions públiques a Catalunya. Els 84,1 milions restants correspondran a la participació de Catalunya en el Programa Operatiu d'innovació, recerca i desenvolupament per al benefici d'empreses.
Els recursos procedents del fons FEDER es destinaran, en la seva major part, a sectors d'activitat d'alt valor afegit i amb una forta capacitat d'arrossegament d'altres inversions, per la qual cosa es preveu que comportin un efecte multiplicador sobre l'economia catalana. El Programa Operatiu de Catalunya té com a objectiu finançar actuacions que contribueixin al compliment de l'Agenda de Lisboa, que a Catalunya coincideixen amb l'Acord Estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l'ocupació i la competitivitat de l'economia catalana.
En la gestió dels fons del PO hi participen les tres administracions amb presència a Catalunya. En termes de subvenció per al conjunt del PO, un 52% (350 milions d'euros) s'assigna per a actuacions de la Generalitat, un 24% (166 milions d'euros) per a actuacions de les corporacions locals i un 24% (163 milions d'euros) per a actuacions de l'Administració General de l'Estat. El tram que gestiona les corporacions locals és fruït de la decisió de la Generalitat de cedir una part dels recursos que se li assignaven en primera instància .Catalunya està inclosa en l'objectiu 2, és a dir, com a regió pròspera de la política de cohesió de la Unió Europea, rebrà un 35% menys de fons europeus degut a l'entrada de nous Estats membres amb un nivell de renda menor.
L'economia del coneixement, la innovació i el desenvolupament empresarial serà l'objectiu prioritari de les actuacions finançades amb fons FEDER durant el període 2007-2013, ja que aquest eix de treball concentrarà 360,6 milions d'euros, el 53% dels recursos disponibles. D'aquesta manera, s'impulsaran noves mesures, com el desenvolupament de l'instrument de finançament per al desenvolupament empresarial europeu JEREMIE, que es farà a través de l'Institut Català de Finances. A més, es fomentarà el suport a centres de R+D i les grans instal•lacions científiques, així com incentivar les àrees tecnològiques d'excel•lència, i es dotarà el CIDEM per a desenvolupar projectes de promoció, valorització i comercialització de tecnologies.
Les mesures relatives als recursos energètics i els serveis de transport tenen assignats ajuts per valor de 113,7 milions d'euros. Per un costat, es donarà suport tant a la implantació d'energies renovables com a les actuacions en matèria d'estalvi i eficiència energètica, mentre que per l'altre finançaran actuacions per millorar la qualitat del transport públic. Es preveuen dues grans actuacions: la nova estació intermodal del Prat de Llobregat -on han de confluir el TGV, les rodalies, els trens de llarga i mitjana distància i les línies 1 i 9 del metro- i la creació d'una xarxa de carrils bus interurbans en les vies estratègiques d'accés a la Regió Metropolitana de Barcelona.
Un altre eix prioritari serà el desenvolupament sostenible local i urbà, que disposarà d'una dotació de 142 milions d'euros, és a dir, un 21% del total. Aquesta partida assumirà actuacions com la rehabilitació integral de barris, la posada en valor de patrimoni natural i cultural o les inversions en infraestructures i serveis de suport al sector turístic de caràcter estratègic per al desenvolupament econòmic local.
Finalment, en l'àmbit del medi ambient i la prevenció de riscos es destinaran 56,7 milions d'euros per a projectes com la recuperació integral d'espais naturals, la prevenció de riscos laborals catastròfics com ara incendis o riuades, o la recuperació de sòls contaminats o afectats per instal·lacions industrials abandonades o degradades.
La previsió és que la convocatòria corresponent al tram local es realitzi durant el primer semestre del 2008.
dimecres, 23 de gener del 2008
Aprovat l’Interreg Espanya-França-Andorra 2007-2013
La Comissió Europea va aprovar el pressupost destinat al Programa Operatiu de Cooperació Territorial Espanya – França – Andorra per al període 2007-2013 amb una dotació de 257 Milions d’Euros. S'espera que més de 400 projectes de cooperació transfronterera es beneficiïn d'aquest programa.
El programa Interreg és una iniciativa comunitària del Fons Europeu de Desenvolupament Regional que té per objectiu potenciar la cooperació entre regions de la Unió Europea. El Programa Operatiu (PO) 2007-2013 constitueix la quarta generació de suport financer comunitari orientat a reforçar la integració econòmica i social de les zones frontereres entre els estats espanyol i francès. L’estratègia del Programa persegueix el coneixement mutu i l’acostament d’activitats entre territoris.
En aquest context, el nou programa de cooperació transfronterera 2007-2013 ha de permetre l’augment del nombre d’operacions que obren la porta a cooperacions estables en els diferents nivells territorials més enllà del període de cofinançament públic.
L’Autoritat de Gestió és el Consorci de la Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP), amb seu a Jaca, que està format per Catalunya, Navarra, Aragó, País Basc i els Consells Regionals de Llenguadoc-Rosselló, Migdia-Pirineus i Aquitània. Properament s’afegirà el Principat d’Andorra. Tanmateix, l’Autoritat de Gestió comptarà amb l’ajut dels anomenats Organismes Territorials amb els quals es treballarà en estreta col·laboració per tal d’executar el programa. La Generalitat de Catalunya exercirà d’Organisme Territorial de la zona est. En aquest sentit, la Direcció General d'Administració Local del Departament de Governació participarà activament en el Programa per donar suport a projectes de cooperació amb participació d'ens locals catalans.
L’àrea d’actuació del programa comprèn la zona elegible de:
Espanya: Lleida, Girona, Osca, Navarra i Guipúscoa
França: Pirineus Atlàntics, Alts Pirineus, Alta Garona, Arieja i Pirineus Orientals
Així mateix, les zones de contigüitat a la zona elegible del PO podran gaudir fins a un màxim del 20% de la subvenció FEDER total assignada al programa:
Espanya: Barcelona, Tarragona, Saragossa, La Rioja, Biscaia i Àlaba
França: departaments d’Aude, Tarn, Tarn i Garona, Gers i Landes.
S’espera que més de 400 projectes de cooperació transfronterera – amb participació principalment d’entitats regionals i locals, associacions i cambres de comerç – es beneficiïn d’aquest programa.
Es constitueix la Comissió d'Ocupació i Promoció Econòmica de la Federació de Municipis de Catalunya - FMC
El divendres 18 de gener, sota la presidència de l'alcaldessa de Ripoll, va quedar constituïda la Comissió d'Ocupació i Promoció Econòmica de l'FMC. En aquesta primera reunió del mandat, es va acordar, entre d'altres qüestions, que aquesta comissió funcionaria en plenari, permanent i grups de treball. El plenari es reunirà amb una periodicitat mínima anual, la permanent tindrà una periodicitat trimestral i els grups de treball es reuniran quan sigui pertinent per abordar les diferents temàtiques i objectius del Pla de treball de la Comissió, o bé per donar resposta a les necessitats i demandes municipals que puguin sorgir durant aquest nou període. Es va aprovar també el Pla de treball i els objetius de la comissió, centrats sobretot en les polítiques d'actives d'ocupació, l'orientació laboral i la formació. D'altra banda, es va acordar celebrar unes jornades per reflexionar sobre les polítiques actives d'ocupació i es va decidir crear dos grups de treball: un per tractar de les polítiques actives d'ocupació i l'altre per al Pla General d'Ocupació de Catalunya i l'estratègia del SOC.
Inauguració de l’exposició del 1er concurs fotogràfic “Descobreix el patrimoni de l’aigua de la Selva”
Aquest divendres 25 de gener a les 20.00h tindrà lloc la inauguració de l’exposició de les fotografies del Primer Concurs Fotogràfic “Descobreix el patrimoni de l’aigua de la Selva” al Centre Cívic de Sils. Alhora, es donaran a conèixer els guanyadors de les dues categories: patrimoni natural i cultural, i l’entrega de premis.Concretament, es concediran 3 premis per a cada temàtica, que consistiran en: un dinar per a 2 persones al Mas Romeu de Lloret de Mar, una sortida guiada de 4x4 i senderisme per les Guilleries o el Montseny, i un lot de productes de la Selva.
Amb aquest concurs es pretén destacar i donar a conèixer el patrimoni vinculat a l’aigua de la comarca, mitjançant les aportacions d’imatges per part dels millors coneixedors del territori: els ciutadans i ciutadanes.
Esteu tots convidats!
Educació opta finalment per fer un institut a Sils per descongestionar d'alumnes el de Santa Coloma
El curs que ve es posaran mòduls per als estudiants de 1r d'ESO de Sils i Riudarenes
A. PUIG. Sils Santa Coloma de Farners
El Departament d'Educació ha decidit finalment construir un institut a Sils que serveixi per descongestionar el centre de Santa Coloma de Farners, que ara està al límit del seu creixement, amb gairebé 870 alumnes. D'aquesta manera, es descarta l'altra opció, que era fer un segon institut a la capital de la Selva. Òbviament, el centre de secundaria de Sils no podrà estar a punt per al curs vinent però s'ha decidit instal·lar-hi mòduls prefabricats per als alumnes de primer d'ESO de Sils i Riudarenes.
La regidora d'Educació de Santa Coloma, Carme Dilmé (ERC), va explicar en el ple de dilluns passat que la Generalitat ja ha pres una decisió per solucionar la massificació al centre de secundària de la capital de la Selva –al qual també acudeixen els joves de les poblacions de Sils i Riudarenes–. «És evident que l'IES de Santa Coloma no podrà absorbir més nens de fora del municipi amb vista a l'any vinent», explicava Dilmé. En un principi, s'havia parlat d'aprofitar la finalització de les obres del CEIP Castell de Farners per situar en els actuals mòduls prefabricats els alumnes de primer d'ESO de Sils i Riudarenes –que es calcula que en total seran prop d'una setantena de joves–. Això, però, tal com va continuar explicant Dilmé, suposava una gran complexitat perquè aquests estudiants, tot i no estar físicament a l'IES de Santa Coloma, en dependrien administrativament. I això solucionava ben poc les coses.
Finalment, s'ha optat per fer un institut a Sils i, amb vista a l'any vinent, instal·lar uns mòduls prefabricats per als nous alumnes de Sils i Riudarenes. Aquests aularis s'emplaçaran amb tota probabilitat en uns terrenys de la urbanització Mallorquines. Tot i això, l'edifici nou es construirà en un altre sector, tot i que encara no s'ha concretat on. L'alcalde de Sils, Martí Nogué, va explicar ahir que el director dels serveis territorials, Andreu Otero, havia visitat personalment els terrenys on es proposava situar els aularis. No obstant això, Nogué ahir no tenia confirmat que finalment s'hagués pres aquesta decisió. Aquest diari no va poder contactar ahir amb el director dels serveis territorials, Andreu Otero.
Diari de Girona
A. PUIG. Sils Santa Coloma de Farners
El Departament d'Educació ha decidit finalment construir un institut a Sils que serveixi per descongestionar el centre de Santa Coloma de Farners, que ara està al límit del seu creixement, amb gairebé 870 alumnes. D'aquesta manera, es descarta l'altra opció, que era fer un segon institut a la capital de la Selva. Òbviament, el centre de secundaria de Sils no podrà estar a punt per al curs vinent però s'ha decidit instal·lar-hi mòduls prefabricats per als alumnes de primer d'ESO de Sils i Riudarenes.
La regidora d'Educació de Santa Coloma, Carme Dilmé (ERC), va explicar en el ple de dilluns passat que la Generalitat ja ha pres una decisió per solucionar la massificació al centre de secundària de la capital de la Selva –al qual també acudeixen els joves de les poblacions de Sils i Riudarenes–. «És evident que l'IES de Santa Coloma no podrà absorbir més nens de fora del municipi amb vista a l'any vinent», explicava Dilmé. En un principi, s'havia parlat d'aprofitar la finalització de les obres del CEIP Castell de Farners per situar en els actuals mòduls prefabricats els alumnes de primer d'ESO de Sils i Riudarenes –que es calcula que en total seran prop d'una setantena de joves–. Això, però, tal com va continuar explicant Dilmé, suposava una gran complexitat perquè aquests estudiants, tot i no estar físicament a l'IES de Santa Coloma, en dependrien administrativament. I això solucionava ben poc les coses.
Finalment, s'ha optat per fer un institut a Sils i, amb vista a l'any vinent, instal·lar uns mòduls prefabricats per als nous alumnes de Sils i Riudarenes. Aquests aularis s'emplaçaran amb tota probabilitat en uns terrenys de la urbanització Mallorquines. Tot i això, l'edifici nou es construirà en un altre sector, tot i que encara no s'ha concretat on. L'alcalde de Sils, Martí Nogué, va explicar ahir que el director dels serveis territorials, Andreu Otero, havia visitat personalment els terrenys on es proposava situar els aularis. No obstant això, Nogué ahir no tenia confirmat que finalment s'hagués pres aquesta decisió. Aquest diari no va poder contactar ahir amb el director dels serveis territorials, Andreu Otero.
Diari de Girona
dimarts, 22 de gener del 2008
Edicte d’aprovació inicial del projecta de modificació puntua del Pla Parcial d'Ordenació del Sector 1 Mallorquines Est.
La Junta de Govern Local, en sessió ordinàriadel dia 17 de desembre de 2007, va aprovar inicialment el projecte de modificació puntual del Pla Parcial d’Ordenació del Sector 1 Mallorquines Est. S’obre termini d’informació pública pel període d’un mes, en el transcurs
del qual totes les persones interessades podran presentar les al·legacions que considerin adients.
Sils, 7 de gener de 2008
Martí Nogué i Selva
Alcalde
del qual totes les persones interessades podran presentar les al·legacions que considerin adients.
Sils, 7 de gener de 2008
Martí Nogué i Selva
Alcalde
Edicte sobre l’aprovació inicial d’un projecte d’estatuts i bases d’actuació
La Junta de Govern Local en data 19 denovembre de 2007 va aprovar inicialment el Projecte d’Estatuts i Bases d’actuació de l’UA Sector Central.
Es sotmet l’expedient a informació pública pel termini d’UN MES perquè es puguin presentar
les al·legacions que s’estimin pertinents, publicant-se seguidament el text íntegre de cadascun dels documents.
Sils, 4 de desembre de 2007
Martí Nogué i Selva
Alcalde
http://uasectorcentralsils.blogspot.com/
https://ssl3.ddgi.org/bopV1/pdf/2008/14/20081400485.pdf
Es sotmet l’expedient a informació pública pel termini d’UN MES perquè es puguin presentar
les al·legacions que s’estimin pertinents, publicant-se seguidament el text íntegre de cadascun dels documents.
Sils, 4 de desembre de 2007
Martí Nogué i Selva
Alcalde
http://uasectorcentralsils.blogspot.com/
https://ssl3.ddgi.org/bopV1/pdf/2008/14/20081400485.pdf
Inauguració del concurs fotogràfic “Descobreix el patrimoni de l’aigua de la Selva” 25 de gener a les 20:00h
L’exposició del concurs fotogràfic “Descobreix el patrimoni de l’aigua de la Selva” és visitable al Centre Cívic de Sils, juntament amb l’exposició itinerant del SELWA
L’exposició de les fotografíes presentades al primer concurs fotogràfic “Descobreix el patrimoni de l’aigua de la Selva” és visitable des del 25 de gener al 22 de febrer al Centre Cívic de Sils. Al mateix temps, també es pot visitar l’exposició itinerant del projecte SELWA, que consisteix en cinc plafons explicatius i la urna amb les butlletes de participació trimestrals, aquest trimestre dedicades al patrimoni cultural vinculat a l’aigua.
El divendres 25 de gener s’inaugurarà l’exposició del concurs fotogràfic “Descobreix el patrimoni de l’aigua de la Selva” i es lliuraran els premis a les fotografies guanyadores. L’acte, que està organitzat conjuntament entre el projecte SELWA i l’Ajuntament de Sils, es celebrarà a les 20:00h a la sala polivalent del Centre Cívic del poble. Hi haurà un petit refrigeri.
L’exposició de les fotografíes presentades al primer concurs fotogràfic “Descobreix el patrimoni de l’aigua de la Selva” és visitable des del 25 de gener al 22 de febrer al Centre Cívic de Sils. Al mateix temps, també es pot visitar l’exposició itinerant del projecte SELWA, que consisteix en cinc plafons explicatius i la urna amb les butlletes de participació trimestrals, aquest trimestre dedicades al patrimoni cultural vinculat a l’aigua.
El divendres 25 de gener s’inaugurarà l’exposició del concurs fotogràfic “Descobreix el patrimoni de l’aigua de la Selva” i es lliuraran els premis a les fotografies guanyadores. L’acte, que està organitzat conjuntament entre el projecte SELWA i l’Ajuntament de Sils, es celebrarà a les 20:00h a la sala polivalent del Centre Cívic del poble. Hi haurà un petit refrigeri.
Foc i silenci per rebre el Pare Pelegrí
Un total de 424 persones van acompanyar el retorn de la processó per complir el vot de vila
Tossa ha complert, un any més i ja van uns quants segles, amb el vot de vila que dóna gràcies a Sant Sebastià per haver lliurat la vila de l'assot de la pesta. Ahir la comitiva que acompanyava el Pare Pelegrí va sortir de matinada de Santa Coloma de Farners i després de tot un dia de caminada va entrar solemnement a Tossa. Milers de persones van assistir en silenci al final d'un ritual de devoció i esforç que, un cop acabat, dóna el tret de sortida a la festa major d'hivern de Tossa.
E.Padilla, Tossa de Mar.
El foc de les torxes de les muralles -és l'únic dia de l'any que s'encenen-, el silenci i un generalitzat sentiment de solemnitat van rebre ahir cap a les set de la tarda el Pare Pelegrí, que retornava a Tossa donant així per complet, un any més, el vot que la vila ofrena cada any a Sant Sebastià. Un total de 424 persones van acompanyar el Pare Pelegrí -enguany l'honor ha recaigut en el sotscap de la Policia Municipal de Tossa Gran Gelpí, de 37 anys- en el seu camí de retorn des de l'ermita de Sant Sebastià de Santa Coloma de Farners, on van arribar la nit de diumenge després de la posta del sol, fins a l'entrada de Tossa. En total, el vot de vila significa una caminada de 80 quilòmetres que Tossa insta a no prendre's com una excursió. Es tracta d'una ofrena que mai no ha perdut el seu marcat caracter religiós, ni a Tossa hi ha cap interès que es perdi; tot i que els temps canvien i el fet que la celebració caigui en cap de setmana provoca que cada vegada s'hi acostin més persones més atretes per l'encant de la caminada que pel sacrifici que comporta.
Tot i això, de les 1.484 persones que van acompanyar el Pare Pelegrí en el primer tram del vot de vila -de Tossa a Santa Coloma-, 74 van caminar descalces a través de 40 quilòmetres de sorra, pedres i asfalt. Caminant en silenci, el Pare Pelegrí i la seva comitiva van entrar ahir a Tossa per l'avinguda del Pelegrí entorn de les set de la tarda. L'alcaldessa Immaculada Colom (CiU) i el Síndic del Pelegrí, Joan Antoni Hervías, van rebre la comitiva a l'antic hospital de Sant Miquel. Entre les autoritats s'hi comptaven també el president de l'Audiència Nacional Carlos Dívar, el president de l'Audiència de Girona Fernando Lacaba i el subdelegat del govern central Francesc de Francisco. També van ser-hi convidats els alcaldes de poblacions veïnes, entre ells l'alcalde de Sils , Martí Nogué i el regidor de cultura Carles Taberner. La comitiva es va traslladar a través dels carrers de Tossa fins a la capella del Socors, on el Pare Pelegrí resa a soles un rosari i mostra els documents que acrediten que, un anys més, s'ha acomplert el vot de vila. La comitiva es va reunir finalment amb la sorgida de l'església de Sant Sebastià per recórrer en silenci els carrers més emblemàtics del centre del municipi -especialment emocionant és sempre el recorregut proper a la muralla, on les torxes imprimeixen a l'escena ja de per si solemne un marcat caracter místic. La processó va acabar, tal com marca la tradició, amb l'entrada a l'església de Sant Vicens, el lloc d'on va sortir el Pare Pelegrí diumenge passat de matinada en representació de la fe de tot el municipi.
Tossa demana sempre respecte i silenci durant la celebració del Pelegrí, i en cas que no es vulguin seguir els resos preguen que es mantingui una actitud discreta. El capteniment, però, va acabar ahir al vespre i ara a Tossa ja es pot parlar de festa. A partir d'avui dia 22, comencen els actes festius de la festa major d'hivern. Balls, sardanes, tornejos de futbol, fires de brocanters, la inauguració de l'exposici Les Motos clàssiques de Tossa en homenatge a Pere Auradell Ribas, una missa a Sant Raimon de Penyafort, l'altre gran protector de Tossa a qui se li atribueix un miracle a la ?platja de la Mar Menuda, un ?concurs de pesca i l'esperada, ?divertida i tradicional baixada de carretons del mirador de Sant Jaume fins a l'Hotel Sant Pere, conformen el programa d'una festa que es perllonga fins al proper diumenge 27 de gener.
Diari de Girona
dilluns, 21 de gener del 2008
El PP vol suprimir el català com a llengua oficial a l´ensenyament!
El PP vol garantir per llei l'ensenyament a tota espanya en castellà.
El president del PP, Mariano Rajoy, ha anunciat que si guanya les pròximes eleccions generals suprimirà com a "assignatura específica" la d'Educació per la Ciutadania i garantirà per llei l'ensenyament en llengua castellana" a tot Espanya i en totes les etapes educatives".
Rajoy ha assegurat que l'"alternativa" a aquesta assignatura serà integrar la formació cívica en les matèries pròpies de coneixements socials, i reforçarà l'estudi de l'ordenament constitucional, les institucions de la UE i els drets humans. "No vull adoctrinar ningú, vull llibertat", segons ha assegurat el líder del PP entre aplaudiments.
Pel que fa a la llengua de l'ensenyament, el PP proposa que a les comunitats amb llengües cooficials, quedin "garantits els drets preferents de pares i alumnes perquè a tots els cursos i en totes les etapes educatives la llengua castellana s'ofereixi com a llengua vehicular junt amb la cooficial".
Millora educativa
Durant la clausura de la Conferència d'Educació del PP el president del partit ha anunciat que si arriba a la Moncloa impulsarà una estratègia nacional de millora educativa, amb horitzó d'execució de deu anys, que intentarà consensuar amb totes les forces polítiques i agents socials del sector.
Aquest pla inclourà la creació d'un Fons de Cohesió i Qualitat de l'Educació per garantir el dret a l'Educació en condicions d'igualtat a totes les comunitats autònomes, la posada en marxa junt amb els governs regionals d'un programa nacional d'ensenyament de l'anglès amb la finalitat que en deu anys la majoria dels alumnes siguin bilingües, i la consecució d'un acord nacional de foment de la formació professional, entre altres mesures.
Gironanoticies.com
El president del PP, Mariano Rajoy, ha anunciat que si guanya les pròximes eleccions generals suprimirà com a "assignatura específica" la d'Educació per la Ciutadania i garantirà per llei l'ensenyament en llengua castellana" a tot Espanya i en totes les etapes educatives".
Rajoy ha assegurat que l'"alternativa" a aquesta assignatura serà integrar la formació cívica en les matèries pròpies de coneixements socials, i reforçarà l'estudi de l'ordenament constitucional, les institucions de la UE i els drets humans. "No vull adoctrinar ningú, vull llibertat", segons ha assegurat el líder del PP entre aplaudiments.
Pel que fa a la llengua de l'ensenyament, el PP proposa que a les comunitats amb llengües cooficials, quedin "garantits els drets preferents de pares i alumnes perquè a tots els cursos i en totes les etapes educatives la llengua castellana s'ofereixi com a llengua vehicular junt amb la cooficial".
Millora educativa
Durant la clausura de la Conferència d'Educació del PP el president del partit ha anunciat que si arriba a la Moncloa impulsarà una estratègia nacional de millora educativa, amb horitzó d'execució de deu anys, que intentarà consensuar amb totes les forces polítiques i agents socials del sector.
Aquest pla inclourà la creació d'un Fons de Cohesió i Qualitat de l'Educació per garantir el dret a l'Educació en condicions d'igualtat a totes les comunitats autònomes, la posada en marxa junt amb els governs regionals d'un programa nacional d'ensenyament de l'anglès amb la finalitat que en deu anys la majoria dels alumnes siguin bilingües, i la consecució d'un acord nacional de foment de la formació professional, entre altres mesures.
Gironanoticies.com
Centenars de persones acompanyen al Pare Pelegrí en el Vot del Poble
L'escollit és Grau Gelpí i Lleonart, de 37 anys, que treballa de sotscap a la policia local del municipi
Joaquim Bohigas, Tossa de Mar.
Grau Gelpí i Lleonart. És el nom del Pelegrí de Tossa que ahir va complir el vot del municipi a la capella dedicada Sant Sebastià -màrtir cristià a qui els tossencs van demanar la intersecció per deslliurar-se d'una pesta- de Santa Coloma de Farners. Té 37 anys i és sotscap de la Policia Municipal de Tossa de Mar. Abans del dia del pelegrinatge, només el rector de la parròquia -en aquest cas, Joan Carreras i Pera-, el Síndic -persona designada per l'Ajuntament de Tossa a fi de vetllar pel vot- i el mateix interessat saben el nom de la persona que representarà el municipi pel compliment d'aquesta tradició. La xifra donada per l'organització és que 1.484 persones van acompa?nyar ahir el Pare Pelegrí en el trajecte d'anada. Setanta-quatre anaven descalces.
El Vot del Poble, en què es conjuga un compromís cívic i religiós, va començar a les set del matí amb la missa El Cantar, que se celebra a la capella de Sant Sebastià, en un dels laterals de l'església. Abans d'iniciar-se la celebració, el síndic va anar a buscar el pelegrí, que restava en una estança, per presentar-lo públicament. Aquest va ser, segurament, un dels moments més emotius de la jornada perquè la majoria de presents van voler reconéixer-lo. Són, aproximadament, cinc segons en què el recinte sagrat va "emmudir". Aquest moment àlgid continua en el trajecte que fa l'escollit fins a la capella en què es fa la litúrgia. Acabada l'eucaristia, en què el Pare Pelegrí estava al costat de l'altar, va donar inici la processó que trasllada la imatge de Sant Sebastià fins a la capella dels Socors. És en aquest punt que les autoritats acomiaden el Pare Pelegrí, i els fidels que l'acompanyen. El protagonista va rebre el salconduit -document acreditatiu en què l'Ajuntament sol·licita a les autoritats civils i eclesiàstiques que faclitin el pelegrinatge- i el durillo, una moneda d'or que serveix, com a símbol, per pagar els oficis religiosos que es fan a Santa Coloma.
Abans de sortir del nucli urbà, el Pare Pelegrí va fer una parada a Ca l'Avi. A mesura que el trajecte avançava, més fidels s'anaven afegint al pelegrinatge. Hi ha un punt emblemàtic: Terra Negra, límit del terme municipal de Tossa. El Pare Pelegrí va aplegar totes les persones -amb el crit "Ja hi sou tots?", repetit en tres ocasions- i va beneir Tossa i els presents, amb tres se?nyals de la creu mirant al mar. L'altre punt significatiu del trajecte és el pont del Molí, una pas per sobre una riera que permet, a l'organització, comptar quantes persones acompanyen el Pare Pelegrí. El dinar, amb una parada breu, se celebra als Terrassos. L'arribada del Pare Pelegrí a la capella de Sant Sebastià es va realitzar, tal com diu la tradició, quan es va fer fosc. El trajecte, de quaranta quilòmetres, està farcit de regles, més o menys explícites. A tall d'exemple, els pelegrins descalços van a davant. I el Pare Pelegrí rep tractament de vos. Alhora, Santa Coloma de Farners també va celebrar diferents actes, tot esperant l'arribada del Pelegrí. Entre d'altres, una eucaristia en honor de Sant Sebastià -matí- i sardanes -tarda-, entre d'altres. A destacar que, a redós de la festivitat, hi ha uns elements gastronònics que es consumeixen: cargols, coca de llardons i caramels que es fan expressament.
Diari de Girona
La Selva, el Baix Empordà i el Gironès concentren la pujada de l´atur de les comarques gironines
O.P., Girona
Girona va tancar el 2007 amb un creixement de l'atur registrat del 2,81 per cent, fins a situar el nombre de desocupats en 25.091, un total de 686 més que un any abans. L'anàlisi territorial permet constatar una gran disparitat del comportament de l'atur en funció de les comarques. Així, mentre la Selva, el Baix Empordà i el Gironès registraven creixements superiors a la mitjana, comarques com la Garrotxa, el Pla de l'Estany o l'Alt Empordà aconseguien reduir la seva taxa d'atur al llarg del 2007.
En termes absoluts, la Selva (6.537), el Gironès (5.676) i el Baix Empordà (4.973) són les comarques amb més aturats: Concentren el 68% del total de desocupats de la demarcació. A més, són les tres comarques amb una pitjor evolució del mercat de treball l'any 2007. Així, el nombre d'aturats al Baix Empordà va augmentar un 5,3%, a la Selva un 4,6% i al Gironès un 3,7%.
Tant en termes absoluts com relatius, la Cerdanya va ser la comarca gironina amb una dinàmica més dolenta, tot i que és un territori que sol patir oscil·lacions molt brusques en termes estadístics per les seves reduiïdes dimensions. No obstant, el seu important lligam amb el sector de la construcció -va ser amb diferència el que més aturats va generar- poden haver influït en el creixement de l'atur. Segons dades del Departament de Treball, l'atur registrat va créixer un 12% a la Cerdanya i un 23% a Puigcerdà.
Anàlisi per poblacions
D'entre les poblacions més poblades de Girona, només Calonge (+26,7%) supera els registres de la capital de la Cerdanya. També són destacables els creixements registrats a La Bisal d'Empordà (+12,2%), Blanes (+11,6%) o Salt (+9%).
A l'extrem contrari trobem descensos importants a Campdevànol (14,9%, Platja d'Aro (-8,5%), Roses (-7,9%), Santa Coloma de Farners (-4,8%) o Olot (-4,9%).
De fet, la Garrotxa va ser la comarca gironina amb un major descens de la desocupació el 2007 (-4,5%), seguida del Pla de l'Estany (-3,7%) i l'Alt Empordà (-0,2%). Per la seva banda, el Ripollès (+0,9%), va créixer per sota la mitjana.
Atur Atur
2007 2006
SELVA
Fogars de la Selva 61 60
Amer 81 81
Anglès 155 152
Arbúcies 133 126
Blanes 1.979 1.773
Breda 107 109
Brunyola 0 2
Caldes de Malavella 229 222
Hostalric 141 152
Lloret de Mar 1.689 1.629
Massanes 38 32
Maçanet de la Selv 261 261
Osor 12 19
Rells i Viabrea 150 123
Riudarenes 74 77
Riudellots de la S. 45 32
St. Feliu Buixalleu 25 31
St. Hilari Sacalm 122 132
Sta Coloma de F. 355 373
La Cellera de Ter 50 57
Sils 180 185
Susqueda 9 3
Tossa de Mar 257 255
Vidreres 273 256
Vilobí d'Onyar 68 66
St Julià Llor - Bonm 43 42
Total Selva 6.537 6.250
Diari de Girona
Girona va tancar el 2007 amb un creixement de l'atur registrat del 2,81 per cent, fins a situar el nombre de desocupats en 25.091, un total de 686 més que un any abans. L'anàlisi territorial permet constatar una gran disparitat del comportament de l'atur en funció de les comarques. Així, mentre la Selva, el Baix Empordà i el Gironès registraven creixements superiors a la mitjana, comarques com la Garrotxa, el Pla de l'Estany o l'Alt Empordà aconseguien reduir la seva taxa d'atur al llarg del 2007.
En termes absoluts, la Selva (6.537), el Gironès (5.676) i el Baix Empordà (4.973) són les comarques amb més aturats: Concentren el 68% del total de desocupats de la demarcació. A més, són les tres comarques amb una pitjor evolució del mercat de treball l'any 2007. Així, el nombre d'aturats al Baix Empordà va augmentar un 5,3%, a la Selva un 4,6% i al Gironès un 3,7%.
Tant en termes absoluts com relatius, la Cerdanya va ser la comarca gironina amb una dinàmica més dolenta, tot i que és un territori que sol patir oscil·lacions molt brusques en termes estadístics per les seves reduiïdes dimensions. No obstant, el seu important lligam amb el sector de la construcció -va ser amb diferència el que més aturats va generar- poden haver influït en el creixement de l'atur. Segons dades del Departament de Treball, l'atur registrat va créixer un 12% a la Cerdanya i un 23% a Puigcerdà.
Anàlisi per poblacions
D'entre les poblacions més poblades de Girona, només Calonge (+26,7%) supera els registres de la capital de la Cerdanya. També són destacables els creixements registrats a La Bisal d'Empordà (+12,2%), Blanes (+11,6%) o Salt (+9%).
A l'extrem contrari trobem descensos importants a Campdevànol (14,9%, Platja d'Aro (-8,5%), Roses (-7,9%), Santa Coloma de Farners (-4,8%) o Olot (-4,9%).
De fet, la Garrotxa va ser la comarca gironina amb un major descens de la desocupació el 2007 (-4,5%), seguida del Pla de l'Estany (-3,7%) i l'Alt Empordà (-0,2%). Per la seva banda, el Ripollès (+0,9%), va créixer per sota la mitjana.
Atur Atur
2007 2006
SELVA
Fogars de la Selva 61 60
Amer 81 81
Anglès 155 152
Arbúcies 133 126
Blanes 1.979 1.773
Breda 107 109
Brunyola 0 2
Caldes de Malavella 229 222
Hostalric 141 152
Lloret de Mar 1.689 1.629
Massanes 38 32
Maçanet de la Selv 261 261
Osor 12 19
Rells i Viabrea 150 123
Riudarenes 74 77
Riudellots de la S. 45 32
St. Feliu Buixalleu 25 31
St. Hilari Sacalm 122 132
Sta Coloma de F. 355 373
La Cellera de Ter 50 57
Sils 180 185
Susqueda 9 3
Tossa de Mar 257 255
Vidreres 273 256
Vilobí d'Onyar 68 66
St Julià Llor - Bonm 43 42
Total Selva 6.537 6.250
Diari de Girona
dijous, 17 de gener del 2008
SOPARS DE TEMPORADA DE LA CUINA A SILS
Els Sopars de temporada, es una iniciativa del col·lectiu La Cuina a Sils, amb el que es pretén elaborar uns sopars per cada una de les estacions del any, amb continguts de productes de la temporada en la que es porti a terme. Així doncs, el que inicialment es pretén, es fer Sopars els dies: 16 de febrer , 17 de maig , 16 d’agost i 15 de novembre.Mecànica del Sopars de temporada
Els Sopars es duran a terme a la Sala La Laguna, a les 9 del vespre per un nombre de comensals màxim de 90 persones.
Les taules seran de 10 persones. L’ordre del Sopar per aquest primer Sopar d’hivern, serà el següent: Copa de Cava Pinot Noir de Mont-Ferrant i petites degustacions de carn de perol i truita de botifarra negre. El primer a base d’escudella casolana. Seguidament, cada taula comptarà amb dues cassoles de diferents cuinats que es repartiran els comensals acompanyats de vi negre Joncària Merlot Reserva 2003 del Celler Pere Guardiola. Finalment s’oferiran postres casolans a base de coques, bunyols, petites delícies i crema catalana, acompanyats de Cava Agustí Villaret de Mont-Ferrant
Les cassoles que s’oferiran pel Sopar d’hivern seran: Bacallà amb panses i pinyons, Calamars farcits, Mandonguilles amb sípia i pèsols, Peus de porc amb cargols, Pollastre amb salsafins, i Vedella amb bolets.
Cal dir i aclarir que cap taula menjarà el mateix, ja que es sortejaran les cassoles per les taules tenint cura de que a cada taula li correspongui una cassola de peix i un altra de carn.
Al finalitzar el Sopar i haurà ball per els assistents.
Si voleu acompanyar-nos, es poden fer el pagament de les reserves, així com l’abonament per tots els sopars a través del nostre compte de Banc Sabadell Atlàntic de Sils. El preu del sopar serà de 40 € i per facilitar l’òptim servei, es prega la màxima puntualitat.
Xicu Anoro
http://lacuinasils.blogspot.com/
VAGA DE LES FUNERARIES GIRONINES - Les petites, desinformades
Els treballadors de les funeràries que no pertanyen a la Poch no s'han unit a la vagaA les petites funeràries de les comarques gironines que no depenen de la Poch cap treballador s'ha adherit a la vaga, segons fonts empresarials. Són 55 empleats, i el grup majoritari en té 70. Una part dels responsables d'aquestes funeràries petites denuncia la falta d'informació, perquè, segons diuen, només saben el que han vist als mitjans. Els que sí que estan informats, per la seva banda, creuen que no és el moment de fer vaga perquè el conveni encara s'està negociant.
FIGUERES.
Les dues funeràries de Figueres, la Vicens-Sastre i l'Empordanesa, treballen a tota la zona de l'Alt Empordà, excepte alguns municipis, com ara Pau, Palau i Cadaqués. En cap de les dues s'ha seguit la vaga, i els responsables diuen que els problemes són a Girona i que ells ni tan sols saben quines són les reivindicacions exactes que han provocat la vaga.
SANT FELIU DE GUÍXOLS.
Els treballadors de la Juanals, que treballa a la zona de Sant Feliu de Guíxols, Castell-Platja d'Aro, Santa Cristina d'Aro i Calonge i Sant Antoni, tampoc han fet vaga. El seu responsable, Emili Juanals, no està gens d'acord en com s'estan portant les negociacions. Assegura que ell defensa els interessos dels seus treballadors, que tenen dos o tres dies de festa a la setmana, perquè sense ells l'empresa no funcionaria. Té molt clar que no vol «jugar amb els sentiments de les famílies», i que continuarà oferint els seus serveis encara que no tingui permís.
LLORET DE MAR.
Els treballadors de la funerària Sanromà, que ofereix els seus serveis a Lloret i Tossa de Mar, tampoc han fet vaga. L'encarregat no en va voler donar la seva opinió.
SANTA COLOMA DE FARNERS.
Al tanatori La Selva, que ofereix els seus serveis a Vidreres, Maçanet de la Selva, Sils, Riudarenes, Maçanes, Santa Coloma de Farners, Brunyola, Vilobí d'Onyar, Anglès, la Cellera de Ter i Amer, els treballadors tampoc es van adherir a la vaga. El seu responsable, Joan Blanquera, diu que no han entrat en el conflicte perquè són una empresa petita, i també assegura que només saben el que han llegit als diaris.
OLOT.
Els treballadors de les funeràries Besora i Puig, que tenen seu a Olot i ofereixen els seus serveis a la Garrotxa, també van treballar. El responsable de la primera, Jaume Cases, qualifica la vaga d'absurda perquè el conveni que s'hi vol reivindicar encara s'està negociant, i critica que els promotors no hi han deixat intervenir la UGT, que és el sindicat que representa els treballadors de les petites i mitjanes empreses com la seva. També denuncia que els sindicats els tinguessin negociant fina a les 4 de la matinada quan ja tenien pensat convocar la vaga. Per la seva banda, Josep Rubio Puig, encarregat de la segona funerària, es va estimar més no donar l'opinió.
RIPOLL.
Els treballadors de la funerària Mauri, que dóna serveis a tota la comarca del Ripollès excepte la vall de Camprodon, tampoc s'han adherit a la vaga. L'encarregada també critica que es faci vaga per un conveni que encara s'està negociant.
PUIGCERDÀ.
La funerària Carrera també va poder oferir els seus serveis a la Cerdanya, que és la zona on treballa. El seu responsable, Onéssimo Carrera, no va voler opinar sobre la vaga.
EL PUNT
Un gran potencial de regeneració
A les comarques gironines hi ha una vuitantena de depuradores que, en el seu conjunt, poden arribar a tractar prop de 380.500 m³ d'aigua cada dia. Si s'arribés a regenerar el que el programa de reutilització d'aigua a Catalunya considera un nivell òptim (20%), hi hauria més de 70.000 m³ al dia per destinar a diversos usos: recàrrega d'aqüífers, reg de parcs i jardins i neteja de carrers, reg de camps de golf i zones esportives, ús en cultius, pastures d'animals, aqüicultura, masses d'aigua d'accés no públic, cultius industrials, refrigeració de la indústria no alimentària i reg de boscos i zones verdes on l'accés al públic és restringit.
Del total de depuradores, una quinzena ja regeneren aigua per a usos no domèstics. Per exemple, des de l'estació de Blanes s'envien 2,9 hm³ per recarregar la baixa Tordera; des de la de la Bisbal, 1,7 per al Daró; des de la de Torroella de Montgrí, 0,5 hm³ per a reg agrícola i 0,5 per al camp de golf de Gualta, i des de la de Sils, 1,2 hm³ per a l'estany.
El PUNT
Del total de depuradores, una quinzena ja regeneren aigua per a usos no domèstics. Per exemple, des de l'estació de Blanes s'envien 2,9 hm³ per recarregar la baixa Tordera; des de la de la Bisbal, 1,7 per al Daró; des de la de Torroella de Montgrí, 0,5 hm³ per a reg agrícola i 0,5 per al camp de golf de Gualta, i des de la de Sils, 1,2 hm³ per a l'estany.
El PUNT
dimarts, 15 de gener del 2008
Aprovació inicial modificació puntual Pla Parcial d'Ordenació del Sector 1
Identificació de l’expedient : Aprovació modificacio Pla Parcial sector 1 Mallorquines Est.
Fets
1.-N’Enric Serra i Grau, en nom i representació de l’entitat mercantil Inversions Immobiliaries Oikia,SL, presenta un projecte de modificació puntual del Pla parcial urbanistic del Sector 1 Mallorquines Est.
2.- En data 24 d’abril de 2002 la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona va aprovar definitivament l’esmentat planejament parcial i el Ple de l’Ajuntament, en sessió de data 31 de gener de 2006 va aprovar definitivament el projecte de reparcel.lació del sector.
3. L’arquitecte municipal en data 27 de novembre de 2007 ha informat favorablement l’esmentada proposta de modificació puntual.
4.- La proposta presentada es concreta en la creació d’unes zones d’equipament privat
comunitari en els àmbits 1 i 3 del planol d’ordenació, que permet la creació d’espais de lleure vinculades a tots o alguns dels habitatges de les parcel.les de titularitat de la promotora i de l’altre propietari compareixent a l’expedient.
La Junta de Govern Local per unanimitat dels assistents adopta el següent
ACORD :
Aprovar inicialment el projecte de modificació puntual del Pla Parcial d’Ordenació del Sector 1 Mallorquines Est als àmbits delimitats pels carrers Montserrat Caballe, Lluis Llach i Josep Carreres ( àmbit 1 ), carrers Josep Carreras Montserrat Caballe Abat Oliva i Lluis Llach ( àmbit 2 ) i carrers Lluis Llach, A Vivaldi i Sant Isidre ( àmbit 3), presentat per l’entitat mercantil Inversions Immobiliaries Oikia,SL, amb les següents prescripcions :
Primer.- Caldrà visar el projecte pel col.legi professional competent.
Segon.- Sotmetre l'expedient a informació pública pel termini d’un mes amb la publicació del corresponent Edicte al Butlletí Oficial de la província, diari d’àmbit gironí i Tauler d'Anuncis.
Tercer.- Trametre copia del projecte a les Administracions sectorials afectades a fi i efecte del que disposa l’article 83.5 del LU.
Quart.- Notificar la resolució als interessats.
http://www.webgipal.net/sils/download/081217Cg-72874958.pdf
Fets
1.-N’Enric Serra i Grau, en nom i representació de l’entitat mercantil Inversions Immobiliaries Oikia,SL, presenta un projecte de modificació puntual del Pla parcial urbanistic del Sector 1 Mallorquines Est.
2.- En data 24 d’abril de 2002 la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona va aprovar definitivament l’esmentat planejament parcial i el Ple de l’Ajuntament, en sessió de data 31 de gener de 2006 va aprovar definitivament el projecte de reparcel.lació del sector.
3. L’arquitecte municipal en data 27 de novembre de 2007 ha informat favorablement l’esmentada proposta de modificació puntual.
4.- La proposta presentada es concreta en la creació d’unes zones d’equipament privat
comunitari en els àmbits 1 i 3 del planol d’ordenació, que permet la creació d’espais de lleure vinculades a tots o alguns dels habitatges de les parcel.les de titularitat de la promotora i de l’altre propietari compareixent a l’expedient.
La Junta de Govern Local per unanimitat dels assistents adopta el següent
ACORD :
Aprovar inicialment el projecte de modificació puntual del Pla Parcial d’Ordenació del Sector 1 Mallorquines Est als àmbits delimitats pels carrers Montserrat Caballe, Lluis Llach i Josep Carreres ( àmbit 1 ), carrers Josep Carreras Montserrat Caballe Abat Oliva i Lluis Llach ( àmbit 2 ) i carrers Lluis Llach, A Vivaldi i Sant Isidre ( àmbit 3), presentat per l’entitat mercantil Inversions Immobiliaries Oikia,SL, amb les següents prescripcions :
Primer.- Caldrà visar el projecte pel col.legi professional competent.
Segon.- Sotmetre l'expedient a informació pública pel termini d’un mes amb la publicació del corresponent Edicte al Butlletí Oficial de la província, diari d’àmbit gironí i Tauler d'Anuncis.
Tercer.- Trametre copia del projecte a les Administracions sectorials afectades a fi i efecte del que disposa l’article 83.5 del LU.
Quart.- Notificar la resolució als interessats.
http://www.webgipal.net/sils/download/081217Cg-72874958.pdf
Aprovació Memòria obres Ampliació nínxols al Cementiri de Sils
Resultant necessari l’execució de les obres d’Ampliació del nombre de nínxols al Cementiri de Sils, els Serveis Tècnics municipals ha redactat el projecte corresponent amb un pressupost total de //20.527,17// €.
La Junta de Govern Local, per unanimitat dels assistents, adopta el següent
ACORD :
Primer.- Aprovar inicialment la memòria Ampliació del nombre de nínxols al Cementiri de Sils d’aquesta població, redactat per Serveis Tècnics municipals, amb un pressupost total de //20.527,17// euros.
Segon.- Sotmetre el projecte a informació pública en el tauló i al BOP de Girona, per un termini de trenta dies hàbils, comptats des de l’endemà de la publicació de l’anunci; durant els quals, els interessats podran examinar i formular les al·legacions que estimin pertinents.
Tercer.- L’acord inicial esdevindrà definitivament aprovat, si transcorregut aquest termini no s’ha presentat cap reclamació, d’acord amb l’establert en l’article 38 del Decret 179/95 de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels Ens Locals.
http://www.webgipal.net/sils/download/081217Cg-72874958.pdf
La Junta de Govern Local, per unanimitat dels assistents, adopta el següent
ACORD :
Primer.- Aprovar inicialment la memòria Ampliació del nombre de nínxols al Cementiri de Sils d’aquesta població, redactat per Serveis Tècnics municipals, amb un pressupost total de //20.527,17// euros.
Segon.- Sotmetre el projecte a informació pública en el tauló i al BOP de Girona, per un termini de trenta dies hàbils, comptats des de l’endemà de la publicació de l’anunci; durant els quals, els interessats podran examinar i formular les al·legacions que estimin pertinents.
Tercer.- L’acord inicial esdevindrà definitivament aprovat, si transcorregut aquest termini no s’ha presentat cap reclamació, d’acord amb l’establert en l’article 38 del Decret 179/95 de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels Ens Locals.
http://www.webgipal.net/sils/download/081217Cg-72874958.pdf
Concessió beques per estudis 2007
Proposta de la Regidoria de cultura, educació i promoció local.
- El Ple de l’Ajuntament, en sessió celebrada el dia 27 de febrer de 2001 va aprovar les bases de concessió d’ajuts per beques per estudis realitzats durant el curs 2001-2002, publicant-se al Butlletí Oficial de la Província núm. 53 de data 15 de març de 2001 i al D.O.G.C. núm. 3385 del 10 de maig de 2001.
- Per acord del Ple ordinari del 27 de setembre de 2005 es va aprovar inicialment la modificació de les Bases per a la concessió de beques per estudis, publicant-se en el BOP núm. 201 del 20 d’octubre de 2005, i resultant definitivament aprovat al no rebre’s al·legacions.
- Per acord de la Junta de Govern Local Ordinària del 15 de gener de 2007 es va aprovar la convocatòria amb efectes des de l’1 de gener.
- En data 19 de novembre de 2006 l’Equip Bàsic d’Assistència Primària ha emès informe sobre cadascuna de les peticions.
- La Comissió Informativa d’Afers Socials del 26 de novembre de 2007 va emetre el dictamen corresponent.
La Junta de Govern Local per unanimitat dels assistents adopta el següent
ACORD :
Primer.- Estimar les peticions formulades i atorgant les beques per estudis, per reunir les condicions establertes a les bases reguladores de la convocatòria per al 2007.
Segon.- Desestimar les peticions formulades per no reunir les condicions requerides en les bases reguladores.
Tercer.- Carregar la despesa a la partida núm. 07 07 451 48100 del vigent pressupost.
Quart.- Donar trasllat d’aquest acord als interessats i a intervenció.
http://www.webgipal.net/sils/download/081217Cg-72874958.pdf
- El Ple de l’Ajuntament, en sessió celebrada el dia 27 de febrer de 2001 va aprovar les bases de concessió d’ajuts per beques per estudis realitzats durant el curs 2001-2002, publicant-se al Butlletí Oficial de la Província núm. 53 de data 15 de març de 2001 i al D.O.G.C. núm. 3385 del 10 de maig de 2001.
- Per acord del Ple ordinari del 27 de setembre de 2005 es va aprovar inicialment la modificació de les Bases per a la concessió de beques per estudis, publicant-se en el BOP núm. 201 del 20 d’octubre de 2005, i resultant definitivament aprovat al no rebre’s al·legacions.
- Per acord de la Junta de Govern Local Ordinària del 15 de gener de 2007 es va aprovar la convocatòria amb efectes des de l’1 de gener.
- En data 19 de novembre de 2006 l’Equip Bàsic d’Assistència Primària ha emès informe sobre cadascuna de les peticions.
- La Comissió Informativa d’Afers Socials del 26 de novembre de 2007 va emetre el dictamen corresponent.
La Junta de Govern Local per unanimitat dels assistents adopta el següent
ACORD :
Primer.- Estimar les peticions formulades i atorgant les beques per estudis, per reunir les condicions establertes a les bases reguladores de la convocatòria per al 2007.
Segon.- Desestimar les peticions formulades per no reunir les condicions requerides en les bases reguladores.
Tercer.- Carregar la despesa a la partida núm. 07 07 451 48100 del vigent pressupost.
Quart.- Donar trasllat d’aquest acord als interessats i a intervenció.
http://www.webgipal.net/sils/download/081217Cg-72874958.pdf
Aprovació certificació nº5 "Urbanització d'una plaça i dos passatges a Sils"
Procediment genèric 2007/421
Informe relatiu a l’existència de crèdit suficient per aprovar la Certificació número 5 de l’obra: “Urbanització d’una plaça i dos passatges a Sils”.
Antecedents:
- Per acord de Junta de Govern Local del 4 de desembre de 2006 es va aprovar inicialment el projecte “Urbanització d’una plaça i dos passatges a Sils”, amb un pressupost total de 233.675,40€.
- Per acord de la Junta de Govern Local de data 26 de març de 2007 es va acordar l’adjudicació de l’obra: Urbanització d’una Plaça i dos Passatges a Sils, a l’empresa Aglomerats Girona, S.A. per un import de 218.953,85€ (dos-cents divuit mil nou-cents cinquanta-tres euros amb vuitanta-cinc euros).
- Els directors de l’obra han redactat la certificació de les obres executades durant el mes de novembre de 2007.
- S’ha presentat a l’Ajuntament la factura número FCG/07/00167 corresponent a la certificació número 5 de l’obra: “Urbanització d’una plaça i dos passatges a Sils”, per un import de 14.414,00€ (catorze mil quatre-cents catorze euros).
- Informe del departament de comptabilitat de data 14-Desembre-2007 conforme hi ha suficient consignació per fer front a dita despesa.
La Junta de Govern Local per unanimitat dels assistents adopta el següent
ACORD :
Primer.- Aprovar la certificació nº 5 a favor d’AGLOMERATS GIRONA SA per un import de
14.414,00 € - IVA inclòs.
Segon.- Carregar la despesa a la partida 07 04 511 60003 del pressupost vigent.
Tercer.- Trametre aquest acord a l’interessat i a intervenció.
http://www.webgipal.net/sils/download/081217Cg-72874958.pdf
Informe relatiu a l’existència de crèdit suficient per aprovar la Certificació número 5 de l’obra: “Urbanització d’una plaça i dos passatges a Sils”.
Antecedents:
- Per acord de Junta de Govern Local del 4 de desembre de 2006 es va aprovar inicialment el projecte “Urbanització d’una plaça i dos passatges a Sils”, amb un pressupost total de 233.675,40€.
- Per acord de la Junta de Govern Local de data 26 de març de 2007 es va acordar l’adjudicació de l’obra: Urbanització d’una Plaça i dos Passatges a Sils, a l’empresa Aglomerats Girona, S.A. per un import de 218.953,85€ (dos-cents divuit mil nou-cents cinquanta-tres euros amb vuitanta-cinc euros).
- Els directors de l’obra han redactat la certificació de les obres executades durant el mes de novembre de 2007.
- S’ha presentat a l’Ajuntament la factura número FCG/07/00167 corresponent a la certificació número 5 de l’obra: “Urbanització d’una plaça i dos passatges a Sils”, per un import de 14.414,00€ (catorze mil quatre-cents catorze euros).
- Informe del departament de comptabilitat de data 14-Desembre-2007 conforme hi ha suficient consignació per fer front a dita despesa.
La Junta de Govern Local per unanimitat dels assistents adopta el següent
ACORD :
Primer.- Aprovar la certificació nº 5 a favor d’AGLOMERATS GIRONA SA per un import de
14.414,00 € - IVA inclòs.
Segon.- Carregar la despesa a la partida 07 04 511 60003 del pressupost vigent.
Tercer.- Trametre aquest acord a l’interessat i a intervenció.
http://www.webgipal.net/sils/download/081217Cg-72874958.pdf
Manteniments i millores a la xarxa de subministrament d'aigua potable
- En el mes de maig de 2007 es van recepcionar les obres corresponents a l’AMPLIACIÓ DE L’ABASTAMENT D’AIGUA DE SILS que van incloure la implantació d’una estació de bombament adossada al dipòsit deMallorquines on es va instal.lar un grup de sobreelevació a la canonada de distribució cap al nucli urbà. La finalitat era disposar a la sortida del dipòsit d’una pressió de 2’5 kg/cm2.
La posta en funcionament d’aquest grup de sobrepressió ha representat una important millora en la qualitat del servei. Però en el termini de temps transcorregut des de la seva posta en funcionament s’han anat posant de manifest alguns aspectes a millorar, part dels quals s’han esmenat modificant només la gestió del sistema, però actualment es considera convenient portar a terme una millora tècnica en les instal.lacions de l’estació.
- Informe de l’Enginyer Municipal de data 10 de desembre de 2007, el qual fa referència a la necessitat d’adquirir un acumulador hidroneumàtic de 500 litres a la caseta de grup de pressió existent a la sortida del dipòsit de Mallorquines amb la finalitat de que aquest dispositiu doni temps, quan es connecti una nova bomba, a que el variador de freqüència actuï regulant sense problemes el cabal demandat en tot moment.
- Pressupost efectuat pel proveïdor SOREA per un import de 1610’24€, IVA inclòs
- Informe del departament de comptabilitat de data 14-Desembre-2007 conforme hi ha suficient consignació per fer front a dita despesa.
La Junta de Govern Local per unanimitat dels assistents adopta el següent
ACORD :
Primer.- Adquirir al proveïdor SOREA un calderí de 500 litres per la caseta de grup de pressió existent a la sortida del dipòsit de Mallorquines, per un import de 1610,24 € - IVA inclòs.
Segon.- Carregar la despesa a la partida 07 04 441 21300 del pressupost vigent.
Tercer.- Trametre aquest acord a l’interessat, a intervenció i a l’Enginyer Municipal.
http://www.webgipal.net/sils/download/081217Cg-72874958.pdf
La posta en funcionament d’aquest grup de sobrepressió ha representat una important millora en la qualitat del servei. Però en el termini de temps transcorregut des de la seva posta en funcionament s’han anat posant de manifest alguns aspectes a millorar, part dels quals s’han esmenat modificant només la gestió del sistema, però actualment es considera convenient portar a terme una millora tècnica en les instal.lacions de l’estació.
- Informe de l’Enginyer Municipal de data 10 de desembre de 2007, el qual fa referència a la necessitat d’adquirir un acumulador hidroneumàtic de 500 litres a la caseta de grup de pressió existent a la sortida del dipòsit de Mallorquines amb la finalitat de que aquest dispositiu doni temps, quan es connecti una nova bomba, a que el variador de freqüència actuï regulant sense problemes el cabal demandat en tot moment.
- Pressupost efectuat pel proveïdor SOREA per un import de 1610’24€, IVA inclòs
- Informe del departament de comptabilitat de data 14-Desembre-2007 conforme hi ha suficient consignació per fer front a dita despesa.
La Junta de Govern Local per unanimitat dels assistents adopta el següent
ACORD :
Primer.- Adquirir al proveïdor SOREA un calderí de 500 litres per la caseta de grup de pressió existent a la sortida del dipòsit de Mallorquines, per un import de 1610,24 € - IVA inclòs.
Segon.- Carregar la despesa a la partida 07 04 441 21300 del pressupost vigent.
Tercer.- Trametre aquest acord a l’interessat, a intervenció i a l’Enginyer Municipal.
http://www.webgipal.net/sils/download/081217Cg-72874958.pdf
Redisseny del "Quadern de Sils"
- Desde l’any 1988, quan va sortir el primer número del Quadern, fins avui, la imatge gràfica d’aquest i la seva estructura de continguts ha variat relativament poc. Els temps han evolucionat i es creu necessari fer alguns canvis d’imatge, de continguts i de periodicitat.
- Informe del director de l’Arxiu Municipal de data 2 de desembre de 2007, el qual fa referència a la necessitat de la col.laboració d’un professional del disseny gràfic per poder portar a terme aquest canvi d’imatge del nostre butlletí municipal.
- Pressupost efectuat pel proveïdor DGF DISSENY per un import de 672’80€, IVA inclòs
- Informe del departament de comptabilitat de data 14-Desembre-2007 conforme hi ha suficient consignació per fer front a dita despesa.
La Junta de Govern Local per unanimitat dels assistents adopta el següent
- Informe del director de l’Arxiu Municipal de data 2 de desembre de 2007, el qual fa referència a la necessitat de la col.laboració d’un professional del disseny gràfic per poder portar a terme aquest canvi d’imatge del nostre butlletí municipal.
- Pressupost efectuat pel proveïdor DGF DISSENY per un import de 672’80€, IVA inclòs
- Informe del departament de comptabilitat de data 14-Desembre-2007 conforme hi ha suficient consignació per fer front a dita despesa.
La Junta de Govern Local per unanimitat dels assistents adopta el següent
ACORD :
Primer.- Contractar al proveïdor DGF DISSENY el servei de disseny gràfic de la maqueta del Quadern de Sils, per un import de 672,80 € - IVA inclòs.
Segon.- Carregar la despesa a la partida 07 01 463 22602 del pressupost vigent.
Tercer.- Trametre aquest acord a l’interessat, a intervenció i al Director de l’Arxiu Municipal.
http://www.webgipal.net/sils/download/081217Cg-72874958.pdf
El Consell Comarcal inicia la sisena edició dels tallers d´ocupació
DdeG, Santa Coloma de Farners. El Consell Comarcal de la Selva ha iniciat la sisena edició dels tallers d'ocupació adreçats a persones de 25 anys o més que estan en situació d'atur, preferentment aturats de llarga durada, dones, persones majors de 45 anys o altres ciutadans que puguin tenir problemes per accedir a un lloc de treball. L'objectiu d'aquests tallers, que s'emmarquen en una iniciativa subvencionada pel Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, és millorar l'ocupabilitat d'aquests col·lectius.
Respecte als tallers d'ocupació que enguany s'han atorgat al Consell Comarcal de la Selva, hi trobem auxiliar d'ajut a domicili-treballadora familiar-auxiliar geriatria, paletes i protecció, recuperació d'espais naturals i jardineria. Aquestes disciplines es desenvoluparan a Lloret (auxiliar d'ajut a domicili-treballadora familiar-axuiliar geriatria; paletes); Sant Hilari Sacalm (auxiliar d'ajut a domicili-treballadora familiar-auxiliar geriatria); i Maçanet Sils i Vidreres (protecció, recuperació d'espais naturals i jardineria).
El taller de paleteria consistirà en desenvolupar la segona fase dels treballs de rehabilitació del futur Centre d'Interpretació Ambiental Fenals-Santa Clotilde a Lloret, a i Maçanet, Sils i Vidreres es desenvoluparan treballs a la bassa de Montbarbat, als estanys de Sils i a la Pineda d'en Mazó a Vidreres.
Diari de Girona
Respecte als tallers d'ocupació que enguany s'han atorgat al Consell Comarcal de la Selva, hi trobem auxiliar d'ajut a domicili-treballadora familiar-auxiliar geriatria, paletes i protecció, recuperació d'espais naturals i jardineria. Aquestes disciplines es desenvoluparan a Lloret (auxiliar d'ajut a domicili-treballadora familiar-axuiliar geriatria; paletes); Sant Hilari Sacalm (auxiliar d'ajut a domicili-treballadora familiar-auxiliar geriatria); i Maçanet Sils i Vidreres (protecció, recuperació d'espais naturals i jardineria).
El taller de paleteria consistirà en desenvolupar la segona fase dels treballs de rehabilitació del futur Centre d'Interpretació Ambiental Fenals-Santa Clotilde a Lloret, a i Maçanet, Sils i Vidreres es desenvoluparan treballs a la bassa de Montbarbat, als estanys de Sils i a la Pineda d'en Mazó a Vidreres.
Diari de Girona
Recurs d'alçada contra acords de l'Assemblea General Ordinària de 4 denovembre de 2007 de la Junta de Conservació de la urb. Vallcanera Park.
Per part de l’Associació Centre Civic Cultural i social de Vallcanera Park mitjançant escrit de data 12 de desembre de 2007 (RGE núm. 3669), s’interposà Recurs d’Alçada contra els acords presos en l’Assemblea General Ordinària de l’Entitat Urbanística Col·laboradora de Conservació (avui Junta de Conservació) Vallcanera Park celebrada en data 4 de novembre de 2007.
FONAMENTS DE DRET
FONAMENTS DE DRET
Primer.- El present recurs compleix amb els requisits legals exigits pels arts. 107, 110, 114 i 116 de la Llei 4/1999, de 13 de gener, de modificació de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, sobre Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.
Segon.- L’organ competent per l’adopció del present acord es la Junta de Govern Local.
Tercer.- En relació a les al.legacions dels recurrents cal significar el següent:
I.- Quan a l’exigencia del quorum especial establert a la lletre b de l’apart 5è de l’article 20 dels Estatuts de l’ECU hem de manifestar que el mateix unicament s’exigeix sobre “ innovaciones que supongan obras extraordinarias de mejoras, implantacion de nuevos servicios...”, circunstancies i requisits que no es donen, doncs les obres projectades unicament representen l’adequació de les instal.lacions existents a les necessitats de garantir l’abastament d’aigua en les degudes condicions tècniques i en compliment de les normatives sectorials vigents (Norma
Bàsica de l’Edificació, Decret 64/1995 de 7 de marc, pel qual s'estableixen mesures de prevenció d'incendis forestals, etc). Totes les obres que es realitzaen als efectes de donar compliment als requeriments de la salubtritat pública, implantacio d’hidrants vinculats a la seguretat pública, no son nous serveis sino meres obres de manteniment i conservació adequantse a la normativa vigent, sense perjudici del cost de les mateixes, que respon a l’extensió de laurbanització i a la no execució faseada de les mateixes.
En conseqüencia, no es aplicable a aquest supósit les regles definides a la lletre b) de l’apart 5è de l’article 20 dels Estatuts, essent els quourums i les votacions adequades a la lletre a) de l’apart 5è de l’article 20 dels Estatuts, doncs a l’assemblea van participar propietaris que representaven el 17,4371 777 % del coeficient total i a favor de l’adopció de l’acord d’executar les obres de renovació i reforma de les instal·lacions i de la xarxa de distribució de l'aigua i el
finançament de les mateixes, van votar propietaris que representaven el 19,5029009 % del coeficient total, votant a favor propietaris que representaven el 54,497930 % del coeficient total dels assistents a l'Assemblea.
Cal significar per altre banda, malgrat la importancia económica del pressupost de les obres, que l’ECU, a la qual no s’aplica la legislació de la contractació de les administracions públiques, segons el seu acord de l’assamblea de 6 de març de 2005 de cessió de la gestió del servei de forma temporal, amb una durada suficient per a, entre altres obligacions de la cessionária, redactar el Pla Director ara aprovat, va comportar i formalitzar la presentació d’ofertes de dues companyies de serveis, Abastaments d'Aígües del Tordera, SL, i Sorea, SA, donant-se compte del proces a l'assemblea de 1 de juliol de 2006, garantint-se una concurrencia d’ofertes. En
aquets proces de contractació del servei s'ha donat compliment a un acord assambleari previ, s'ha contrastat tècnicament i,econòmicament el Pla Director presentat i s’adopta un sistema de finançament on la concessionaria assumeix, entre altres condicions, l'aportació a fons perdut de l'import de 200.000€, el finançament total del cost relatiu a totes les parcel·les que no tenent contractat el subministrament d'aigua i de la resta de l'import pressupostat en cinc anys quan un 66,66 % i en vint-i-cinc anys el restant 33,34 %.
II.- D’acord amb l’escrit d’al.legacions formalitzat perl’ECU, quan a la manca d’informació previa del projecte i del pressupost, cal significar el següent :
A l'Assemblea es va presentar el projecte per part de l'enginyer redactor del Pla Director del Servei d'aigua potable de la Urbanització de Vallcanera va exposar amb detall el contingut del Pla, i va significar, que no es tracte d'un projecte d'obres, sinó que el seu objectiu és la recerca dels problemes que pateix l'abastament actual i plantejar solucions globals per obtenir una infrastructura hidràulica adequada, eficaç, suficient, que compleixi la normativa contra incendis
i possibiliti l'expansió urbanística. Aquest técnic va ser present a l’Assemblea també per respondre tots els aclariments í explicacions que li fossin presentats pels assistents, efectuant-se un torn de precs i preguntes exclusiu amb aquesta finalitat. Aquesta explicació va èsser acompanyada d'imatges projectades i aclaridores i complementaries de l'exposició oral.
D'altre banda, cal dir que el projecte forma part de tota la documentació relativa a l’Assemblea General que ha estat a disposició de tots els membres de l'ECU, per a ser consultada a la seu social, sense perjudici de constatar-se que a la vista del volum del projecte és inviable la seva remissió individualitzada als membres de l'Entitat. Per últim cal dir que el full informatiu nomes era un complement/resum escrit per poder seguir i facilitar la comprensió de les cexplicacions donades a l’Assemblea.
III.- La Sentencia del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya núm 337/1999, de 7 d’abril, en relació a les determinacions de l’article 18 dels Estatuts diu al seu fonament de dret quart, parragrafs segon i tercer :
“El artículo 18 de los Estatutos de la Entidad Urbanística de Conservación y Mantenimiento de Vallcanera Park del municipio de Sils, establece que las cuotas de
participación de cada uno de los propietarios de parcelas, en la utilización, o en su caso, propiedad de los elementos comunes, en la adaptación de acuerdos comunitarios, y en los gastos de utilización, conservación y mantenimiento de todas las instalaciones, servicios y obras, se establecen en proporción matemática a la superficie de cada parcela en relación a la superficie total de parcelas, y que la modificación de la cuotade participación o porcentaje de contribución corresponde a la asamblea general, si bien en tanto no se reúna ésta y con carácter extraordinario y provisional podrá ser fijado por la junta directiva, cuando la alteración no afecte a más de un 10% de la cuota de participación total, pudiendo acordar la asamblea además de la cuota de participación en proporción a la superficie de la parcela una cuota social fija por propietario.
Debe observarse que la junta general de la asamblea general de parcelistas en su sesión de 24 de julio de 1994, según resulta del acta, aprobó como forma de cálculo de los recibos de obras de finalización del proyecto de urbanización el de la superficie en metros cuadrados de la parcela, sin establecer un criterio diferenciado para el sufragio de los costes de mantenimiento, por la que la junta directiva carece de poder autónomo para contrariar los estatutos de la entidad y los acuerdos de la asamblea, lo que deriva en la declaración de la no conformidad a derecho de los recibos expedidos impugnados en lo que se refiere a la distribución de los costes de mantenimiento de la urbanización que deberá determinarse en relación con la superficie de las parcelas, lo que promueve la estimación parcial del recurso contencioso-administrativo”.
Ara be, la Junta Directiva va estimar que l'aplicació de quotes seguint únicament el criteri de la proporcionalitat en la superfície de les parcel·les, portava a resultats clarament injustos, de forma particular per l’existència d'edificacions plurifamiliars, per aixó va proposar a l’assemblea l’aplicació d'una quota fixa per propietari, combinada i complementada amb una quota proporcional, a la superfície, el que s’ajusta, a l’aprovar-se per l’Assemblea, a l’esmentat precepte i l’interpetació del mateix per la referida Sentencia Judicial.
IV.- La implantació de l'obligatorietat de l’auditoria de cámptes externes, es una temàtica, sense entrar si es competencia merament de la Junta Directiva, que pacíficament s’integra dintre de les funcions ordinaries d’una ECU i en conseqüencia, no cal cap quorum extraordinari, doncs no s’integra en cap supósit dels previstos a la lletrtra b de l’apartat 5è de l’article 20. Igualment cal
dir que la finalitat de la mateixa, tal com exposa la direcció de l’ECU, es “ que de forma definitiva es garanteixi la claredat i correcció dels comptes i estats financers de l’Entitat”.
La Junta de Govern Local per unanimitat dels assistents adopta el següent
ACORD:
Primer.- Desestimar el recurs d’alçada interposat per l’Associació Centre Civic Cultural i social de Vallcanera Park (RGE núm. 3669) contra els acords presos en l’Assemblea General Ordinària de l’Entitat Urbanística Col·laboradora de Conservació (avui Junta de Conservació) Vallcanera Park celebrada en data 4 de novembre de 2007.
Segon.- Donar trasllat de l’acord al President de l’Entitat Urbanística Col·laboradora de Conservació del Sector Vallcanera Park, així com a en Associació Centre Cívic Cultural i Socialde Vallcanera (RGE, per a llur coneixement i efectes.
Segon.- L’organ competent per l’adopció del present acord es la Junta de Govern Local.
Tercer.- En relació a les al.legacions dels recurrents cal significar el següent:
I.- Quan a l’exigencia del quorum especial establert a la lletre b de l’apart 5è de l’article 20 dels Estatuts de l’ECU hem de manifestar que el mateix unicament s’exigeix sobre “ innovaciones que supongan obras extraordinarias de mejoras, implantacion de nuevos servicios...”, circunstancies i requisits que no es donen, doncs les obres projectades unicament representen l’adequació de les instal.lacions existents a les necessitats de garantir l’abastament d’aigua en les degudes condicions tècniques i en compliment de les normatives sectorials vigents (Norma
Bàsica de l’Edificació, Decret 64/1995 de 7 de marc, pel qual s'estableixen mesures de prevenció d'incendis forestals, etc). Totes les obres que es realitzaen als efectes de donar compliment als requeriments de la salubtritat pública, implantacio d’hidrants vinculats a la seguretat pública, no son nous serveis sino meres obres de manteniment i conservació adequantse a la normativa vigent, sense perjudici del cost de les mateixes, que respon a l’extensió de laurbanització i a la no execució faseada de les mateixes.
En conseqüencia, no es aplicable a aquest supósit les regles definides a la lletre b) de l’apart 5è de l’article 20 dels Estatuts, essent els quourums i les votacions adequades a la lletre a) de l’apart 5è de l’article 20 dels Estatuts, doncs a l’assemblea van participar propietaris que representaven el 17,4371 777 % del coeficient total i a favor de l’adopció de l’acord d’executar les obres de renovació i reforma de les instal·lacions i de la xarxa de distribució de l'aigua i el
finançament de les mateixes, van votar propietaris que representaven el 19,5029009 % del coeficient total, votant a favor propietaris que representaven el 54,497930 % del coeficient total dels assistents a l'Assemblea.
Cal significar per altre banda, malgrat la importancia económica del pressupost de les obres, que l’ECU, a la qual no s’aplica la legislació de la contractació de les administracions públiques, segons el seu acord de l’assamblea de 6 de març de 2005 de cessió de la gestió del servei de forma temporal, amb una durada suficient per a, entre altres obligacions de la cessionária, redactar el Pla Director ara aprovat, va comportar i formalitzar la presentació d’ofertes de dues companyies de serveis, Abastaments d'Aígües del Tordera, SL, i Sorea, SA, donant-se compte del proces a l'assemblea de 1 de juliol de 2006, garantint-se una concurrencia d’ofertes. En
aquets proces de contractació del servei s'ha donat compliment a un acord assambleari previ, s'ha contrastat tècnicament i,econòmicament el Pla Director presentat i s’adopta un sistema de finançament on la concessionaria assumeix, entre altres condicions, l'aportació a fons perdut de l'import de 200.000€, el finançament total del cost relatiu a totes les parcel·les que no tenent contractat el subministrament d'aigua i de la resta de l'import pressupostat en cinc anys quan un 66,66 % i en vint-i-cinc anys el restant 33,34 %.
II.- D’acord amb l’escrit d’al.legacions formalitzat perl’ECU, quan a la manca d’informació previa del projecte i del pressupost, cal significar el següent :
A l'Assemblea es va presentar el projecte per part de l'enginyer redactor del Pla Director del Servei d'aigua potable de la Urbanització de Vallcanera va exposar amb detall el contingut del Pla, i va significar, que no es tracte d'un projecte d'obres, sinó que el seu objectiu és la recerca dels problemes que pateix l'abastament actual i plantejar solucions globals per obtenir una infrastructura hidràulica adequada, eficaç, suficient, que compleixi la normativa contra incendis
i possibiliti l'expansió urbanística. Aquest técnic va ser present a l’Assemblea també per respondre tots els aclariments í explicacions que li fossin presentats pels assistents, efectuant-se un torn de precs i preguntes exclusiu amb aquesta finalitat. Aquesta explicació va èsser acompanyada d'imatges projectades i aclaridores i complementaries de l'exposició oral.
D'altre banda, cal dir que el projecte forma part de tota la documentació relativa a l’Assemblea General que ha estat a disposició de tots els membres de l'ECU, per a ser consultada a la seu social, sense perjudici de constatar-se que a la vista del volum del projecte és inviable la seva remissió individualitzada als membres de l'Entitat. Per últim cal dir que el full informatiu nomes era un complement/resum escrit per poder seguir i facilitar la comprensió de les cexplicacions donades a l’Assemblea.
III.- La Sentencia del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya núm 337/1999, de 7 d’abril, en relació a les determinacions de l’article 18 dels Estatuts diu al seu fonament de dret quart, parragrafs segon i tercer :
“El artículo 18 de los Estatutos de la Entidad Urbanística de Conservación y Mantenimiento de Vallcanera Park del municipio de Sils, establece que las cuotas de
participación de cada uno de los propietarios de parcelas, en la utilización, o en su caso, propiedad de los elementos comunes, en la adaptación de acuerdos comunitarios, y en los gastos de utilización, conservación y mantenimiento de todas las instalaciones, servicios y obras, se establecen en proporción matemática a la superficie de cada parcela en relación a la superficie total de parcelas, y que la modificación de la cuotade participación o porcentaje de contribución corresponde a la asamblea general, si bien en tanto no se reúna ésta y con carácter extraordinario y provisional podrá ser fijado por la junta directiva, cuando la alteración no afecte a más de un 10% de la cuota de participación total, pudiendo acordar la asamblea además de la cuota de participación en proporción a la superficie de la parcela una cuota social fija por propietario.
Debe observarse que la junta general de la asamblea general de parcelistas en su sesión de 24 de julio de 1994, según resulta del acta, aprobó como forma de cálculo de los recibos de obras de finalización del proyecto de urbanización el de la superficie en metros cuadrados de la parcela, sin establecer un criterio diferenciado para el sufragio de los costes de mantenimiento, por la que la junta directiva carece de poder autónomo para contrariar los estatutos de la entidad y los acuerdos de la asamblea, lo que deriva en la declaración de la no conformidad a derecho de los recibos expedidos impugnados en lo que se refiere a la distribución de los costes de mantenimiento de la urbanización que deberá determinarse en relación con la superficie de las parcelas, lo que promueve la estimación parcial del recurso contencioso-administrativo”.
Ara be, la Junta Directiva va estimar que l'aplicació de quotes seguint únicament el criteri de la proporcionalitat en la superfície de les parcel·les, portava a resultats clarament injustos, de forma particular per l’existència d'edificacions plurifamiliars, per aixó va proposar a l’assemblea l’aplicació d'una quota fixa per propietari, combinada i complementada amb una quota proporcional, a la superfície, el que s’ajusta, a l’aprovar-se per l’Assemblea, a l’esmentat precepte i l’interpetació del mateix per la referida Sentencia Judicial.
IV.- La implantació de l'obligatorietat de l’auditoria de cámptes externes, es una temàtica, sense entrar si es competencia merament de la Junta Directiva, que pacíficament s’integra dintre de les funcions ordinaries d’una ECU i en conseqüencia, no cal cap quorum extraordinari, doncs no s’integra en cap supósit dels previstos a la lletrtra b de l’apartat 5è de l’article 20. Igualment cal
dir que la finalitat de la mateixa, tal com exposa la direcció de l’ECU, es “ que de forma definitiva es garanteixi la claredat i correcció dels comptes i estats financers de l’Entitat”.
La Junta de Govern Local per unanimitat dels assistents adopta el següent
ACORD:
Primer.- Desestimar el recurs d’alçada interposat per l’Associació Centre Civic Cultural i social de Vallcanera Park (RGE núm. 3669) contra els acords presos en l’Assemblea General Ordinària de l’Entitat Urbanística Col·laboradora de Conservació (avui Junta de Conservació) Vallcanera Park celebrada en data 4 de novembre de 2007.
Segon.- Donar trasllat de l’acord al President de l’Entitat Urbanística Col·laboradora de Conservació del Sector Vallcanera Park, així com a en Associació Centre Cívic Cultural i Socialde Vallcanera (RGE, per a llur coneixement i efectes.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)